Aquell dia, quan vaig sortir de la botiga de discos on treballava, en aixecar la mirada del terra et vaig veure. M'estaves esperant recolzat a la barana de la vorera, fumant un cigarret. Em va sorprendre trobar-te allà, pensava que ja no ens veuríem mai més.
Vaig córrer cap a tu i et vaig mirar. "Bona nit", em vas dir. Aquella nit nevava, era una nit freda i fosca. Sense dir res més, em vas fer un petó als llavis. Em va sobtar, però de seguida em vaig abraçar a tu. Era una sensació estranya; quan et veia volia estimar-te, sentia desig, tenia ganes de tu.
Aquella va ser la primera nit que vam passar junts, al mateix llit. Vaig entendre que allò era estimar algú, i també vaig entendre que allò era ser estimat.
Al cap d'un any, em vas dir que marxaries. Aniries a Nova York perquè hi havia gent interessada en la teva música. Sabies tocar molt bé el baix, era evident que algun dia s'interessarien per tu, però no pensava que hauries d'anar tan lluny, ni que passaria tan aviat. Ja no ens podríem veure més. Sí, perquè vaig decidir no acompanyar-te. Jo també volia fer realitat el meu somni, ser cantant, i per això no volia anar amb tu a Nova York, perquè estava segura que acabaria vivint amb tu, ocupant-me de la casa, sense fer el que realment desitjava fer.
El dia que havies de marxar, et vaig acompanyar fins l'estació de tren junt amb el nostre millor amic. Li vas donar el cigarret que t'estaves fumant i vam entrar tots dos junts al tren. Ens vam fer un llarg petó apassionat, fins que van avisar que es tancarien les portes. Ens vam separar a contracor i vaig sortir corrent. A l'andana, vaig començar a plorar.
El nostre amic va córrer per intentar seguir el teu vagó. Tu també ploraves, llavors. M'havies demostrat que no et volies separar de mi, i amb això en vaig tenir prou per continuar endavant. Vaig plorar fins que no vaig poder més.
Ara tinc un bitllet d'anada a Nova York. M'emporto la meva guitarra i una maleta. Sóc a punt de pujar el tren. Després de passar tant de temps sense tu, crec que em mereixo un premi, no? M'he regalat un viatge a Nova York. És hora que ens retrobem. Allà podrem estar junts, i podrem complir els nostres somnis. Ara puc tirar endavant jo sola. Ara estic preparada per afrontar qualsevol situació. Però sobretot: ara ja estic preparada per veure't i no posar-me a plorar. Estic preparada per tornar a abraçar-te i besar-te. Per tornar-te a dir que t'estimo.
ESTÀS LLEGINT
Miscel·lània
Short Story"Miscel·lània" és un recull d'escrits que expressen allò que penso i, de vegades, són una desconnexió del món on m'invento petites històries.
