Els ocells canten alegres anunciant que arriba el bon temps. L'airet fresquet de primavera comença a convertir-se en l'airet calent d'estiu. No fa calor, però tampoc fa fred. Aquí, al jardí, s'hi està com al paradís. De fons se sent un avió volant. On deu anar? M'imagino molts llocs... Potser a la costa? Potser a la neu? És igual, ara mateix on s'està millor és al jardí de casa meva. L'herba comença a créixer, i ara és molt petita, però de mica en mica es farà gran, com l'estiu que m'espera. Les flors violetes comencen a florir al costat de les blanques.
Tanco els ulls i deixo la ment en blanc. Sospiro; quin aire més pur! Quines melodies més naturals! Des d'on sóc veig un ocell volar creant una taca enmig d'aquest cel tan blau. Porta una branca al bec; deu estar construint el seu niu i aviat tindrà ocellets petits que seran els que cantaran l'any que ve durant aquesta època. Els arbres, ben verds, decoren el paisatge. El mar blau contrasta molt sobre aquest verd tan intens. Ara una merla canta; la veig d'una hora lluny, amb el seu plomatge tan negre. Cau una flor de l'olivera i fa unes quantes voltes abans d'arribar a terra. Que maca que és, l'arribada de l'estiu! I puc veure com arriba des del jardí de casa meva en aquesta tarda tan tranquil·la de finals de primavera.
ESTÀS LLEGINT
Miscel·lània
Short Story"Miscel·lània" és un recull d'escrits que expressen allò que penso i, de vegades, són una desconnexió del món on m'invento petites històries.
