Obro els ulls i observo el meu voltant. Sóc en una habitació amb parets blanques. Només hi ha una porta (també blanca) i una única finestra rectangular força gran. Sóc a terra, estirada. Tinc els braços creuats sobre la meva panxa, i miro el sostre atentament. També és blanc. No sé on sóc.
M'aixeco i intento obrir la porta, però està tancada amb clau. Com he anat a parar aquí? La por em comença a envair. L'única salvació és la finestra.
M'hi apropo i em quedo mirant què hi ha a l'altra banda del vidre. El primer que faig és mirar a baix. Sembla que estic en un edifici força alt. Si salto des d'aquí em mataré. No puc obrir la finestra.
Toco el vidre amb les mans i miro l'exterior. És l'única manera que tinc de veure el món. Un ocell passa volant; un fil prim de cotó blanc travessa el cel, i al final d'aquest fil hi ha un avió que deu anar lluny, ben lluny. Penso en les persones que hi deu haver i a on deuen viatjar; abaixo la mirada i veig cotxes, tot ple de cotxes. Uns toquen el clàxon, altres excedeixen la velocitat permesa. Davant de l'edifici on sóc hi ha un bloc de pisos molt alt; dedueixo que sóc en una ciutat. A la vorera hi ha uns quants arbres, la poca vegetació que hi deu haver a la ciutat la puc observar des d'on sóc. Hi ha nens que porten motxilles a les seves esquenes i riuen i salten al voltant dels seus pares. Probablement van a l'escola. També passen senyores molt ben vestides, i homes amb esmòquing. Segurament treballen en alts càrrecs, en oficines molt importants de la ciutat.
I jo? Què hi faig, jo, en aquesta habitació blanca? Per què m'he despertat aquí? Com hi he vingut a parar?
No sé qui m'ha portat aquí ni com en sortiré. Només sé que ara mateix, l'única manera que tinc de veure el món i no tornar-me boja és des de darrere la finestra.
![](https://img.wattpad.com/cover/41567093-288-k502325.jpg)
YOU ARE READING
Miscel·lània
Short Story"Miscel·lània" és un recull d'escrits que expressen allò que penso i, de vegades, són una desconnexió del món on m'invento petites històries.