Premi Llibresebrencs 2019

CATEGORIA D- INCONVENIENTS FEIXUCS I AGOSARATS

Basat en l'acudit popular de la dona i el veí.

Vet aquí dos jovencells anomenats Sònia i Manel que s'estaven dutxant junts, com correspon a una parella d'enamorats, quan de sobte van escoltar que algú trucava a la porta amb insistència. Tan bon punt van decidir qui havia d'anar, la formosa jove va sortir del bany un xic empipada. Es va cobrir amb una tovallola i regalimant aigua pel cos remullat, es va disposar a obrir la porta. Els rínxols foscos de la seva cabellera li ressaltaven la pell clara, les celles ben dibuixades i els llavis molsuts. Llavors es va adonar que davant seu palplantat com un estaquirot estava el veí del cinquè pis qui, en trobar-la d'aquella guisa, va posar uns ulls com a taronges abans d'exclamar:

-Òndia! Estàs per sucar-hi pa, maca! Faria patxoca esbrinar què amaga aquesta tovallola. De fet, pagaria calés per descobrir el que hi ha sota.

La Sònia va quedar garratibada per una proposta tan estranya i alhora temptadora. Va fer un esforç per mantenir la calma. No s'ho podia creure. Allò era difícil d'empassar, absurd. La seva primera reacció va ser rebutjar aquella frívola idea, tot i així va romandre expectant.

-Apa, et donaria mil euros si deixes caure la tovallola per veure't tal com vas venir al món –va insistir aquell jove d'aspecte hipster, mostrant-li dos bitllets morats de cinc-cents euros nous de trinca per acabar d'engrescar-la.

-Només la tovallola? No em demanaràs res més? –va dir la Sònia sense refiar-se arrufant les celles en una ganyota d'incredulitat.

-Res més –va manifestar el veí ventant els diners per assegurar-li que la proposició era ferma-. Rumia-t'ho bé, xata. Fora tovallola, fas una giragonsa despullada i t'emportes els diners. Així de simple.

Sense temps de pair-ho, la Sònia va acceptar aquella indecorosa petició, convençuda que seria una manera fàcil de guanyar calerons. D'una revolada va afluixar la tovallola i la va soltar amb suavitat ensenyant el seu voluptuós cos nu. Va rotar sobre si mateixa amb la gràcia d'una ballarina, mentre el descarat veí l'examinava de dalt a baix, delectant-se en la sublim visió dels encants femenins d'aquella jove en la flor de la vida.

-Ets preciosa com una deessa –va apuntar el noi captivat per la Sònia.

-Gràcies –va xiuxiuejar ella amb les galtes envermellides de vergonya.

Un cop acomplert el desig aliè, la Sònia va parar la mà per agafar els bitllets i va tancar la porta de casa. Exultant pel que li acabava de succeir, va recollir la tovallola. Va girar cua per enfilar a grans gambades cap al bany, on romania el fogós Manel, disposat a prosseguir el joc de la seducció mentre li ensabonava l'espatlla amb sensuals carícies, com a preàmbuls de fer l'amor sota l'aigua tèbia de la dutxa.

Tanmateix, el Manel intrigat li va comentar:

-T'esperava. Vaig calent com una moto... per cert, qui era?

La Sònia no va dubtar gens ni mica abans de sincerar-se, perquè estava convençuda que les relacions de parella es basen en la confiança mútua i que no devia haver secrets entre tots dos, sinó que havien de compartir qualsevol informació. Ella sempre actuava amb una franquesa sense embuts, malgrat els inconvenients feixucs i agosarats que neixen del recel. Aleshores, amb un murri somriure, va mormolar però sense entrar en gaires detalls:

-L'excèntric veí del cinquè.

-El hipster? Perfecte! –va exclamar el xicot d'esma-. T'ha tornat els mil euros que li vaig deixar el cap de setmana?

Va prendre la decisió de guardar silenci sobre la martingala de l'entrada. Com deia el seu avi: "muts i a la gàbia." Tot seguit es va lliurar a l'erotisme de la passió en les expertes mans del Manel sota el doll de la dutxa.