Premi Llibresebrencs 2019

CATEGORIA C- PROPERA PARADA

Les dues. Les tres. Les quatre. Em llevo a buscar un got d'aigua. Un glop, dos, tres. Ja m'he desvetllat. Qualsevol possibilitat de descansar s'ha esfumat. Però faré l'últim intent. Res. Ulls com a plats. Paraules desordenades donant voltes per la ment, sense rumb.Nervis i més nervis. Les set. Sona el despertador, per fi.

L'aigua em rellisca suaument per la cara, m'empapa els cabells i raja per l'esquena, els pits i les cames. El bany sol ser el meu millor moment del dia, però avui em passen massa possibilitats pel cap, dono voltes sense sentit i quan me'n adono l'aigua és freda. Dos quarts de vuit.

Odio els meus cabells, són tan difícils. Desisteixo, com sempre. Un recollit ràpid. I avui no em maquillo, el pols no m'ho permet. Tampoc em salvaria d'aquestes ulleres. Falten cinc minuts per les vuit.

M'apropo a la nevera, m'entren nàusees només d'obrir-la. Bec uns glops de suc de taronja i kiwi, em revolen. Incapaç d'ingerir alguna cosa sòlida tanco el frigorífic amb ràbia. Les vuit.

Dono dos voltes al pany i amago les claus al departament petit de la motxilla. Premo el botó de l'ascensor però mentre l'espero canvio de pensament. Baixo caminant, són només sis pisos, cent trenta-quatre escales per ser més exactes. Passen cinc minuts de les vuit. És hora punta. El Metro atapeït de passatgers, estic sola entre tanta companyia, quin paradoxa. "Propera parada: Hospital Clínic". Ja? M'he distret, com sempre, mirant al no res i pensant en tot. Tres quarts de nou.

Segona planta, consulta setanta-dos. Les nou. La visita és a dos quarts de deu. Preparada per viure els trenta minuts més llargs de la meva vida. Trec un llibre de la motxilla i intento llegir, però només aconsegueixo passar la mirada per les paraules, línia rere línia durant unes quantes pàgines. Em criden, és el meu torn. Torno a posar el bitllet del Metro, que em fa de punt del llibre, a la mateixa pàgina on estava fa mitja hora.

     -Bon dia Gemma, com estàs?

     - (Comencen les mentides...). Estic bé, menjo bé, dormo bé. Tot bé.

     - Doncs hauràs de continuar així perquè l'analítica ha donat positiu. 

     - De debò?

     - Sí. Enhorabona, estàs embarassada.

El diàleg continua però la meva capacitat d'atenció disminueix en picat. Estic embarassada!!! El meu cap no para de donar voltes, de fet ja fa dies que els meus pensaments giren al voltant de la mateixa possibilitat.

Avui tanco un capítol de la meva vida i n'enceto un de nou. Si no he estat capaç de fer arrels a la Capital durant més de quinze anys, encara menys a hores d'ara i amb una criatura. Quin futur tindrem aquí soles? Em convenço a mi mateixa que estic fent el millor per les dues. Mai és tard per ser emprenedora en territori rural. M'emporto el meu projecte personal i professional allí on m'han vist néixer i créixer.

Vull que, tal com jo: creixi entre mar i muntanya, entre el Delta i Els Ports; nedi al canalet, a la Caramella i a la Fontcalda; faci excursions al far de Dalt, a les roques d'en Benet, als Estrets i a la Picossa; recorri tota la Via Verda, els Camins de Ronda, el GR-92 i també el GR-99; corri la cirera, el préssec i el gínjol; mengi baldanes, arròs, fesols i col i una bona Clotxa, tot acompanyat d'un bon vi i un licor d'arròs; canti rondalles i balli jotes; amenitzi tota festa en música de Banda; i així un llarg etcètera. Sempre sota la vigilància de l'Ebre, majestuós al seu pas per tots els pobles i ciutats.

Propera parada: les Terres de l'Ebre.