Va ser l'any 2049 quan la humanitat va tenir el seu primer contacte amb una intel·ligència extraterrestre.
L'artefacte alien va ser detectat un 10 de març a una distància de 730 milions de quilòmetres de la Terra, més enllà de l'òrbita de Júpiter. Va trigar exactament 27,19 dies terrestres en arribar a una òrbita molt propera a l'òrbita lunar, detenint-se sobre la mateixa i passant a orbitar la Terra des d'aquest moment com un segon satèl·lit.
Tots els intents de comunicació amb l'artefacte van ser inútils. Desprès de 220 hores i 36 minuts d'entrar en l'òrbita lunar, l'artefacte -una gegantesca estructura en forma d'octaedre regular de
22.630 metres d'aresta- va començar a alliberar grans dosis de radiació gamma en sectors triangulars de 30,5 milions de quilòmetres quadrats sobre la superfície terrestre durant 117.900
segons, de manera periòdica. Les radiacions sistemàtiques van durar aproximadament 4 cicles lunars, 173,8 dies, afectant al 97,20% de la superfície terrestre.
Es calcula que el 83,72% de les formes de vida conegudes es van extingir durant aquest període. Una mica més de 9.100 milions de persones van morir durant l'atac. La humanitat va quedar
marcada per sempre per una tragèdia de dimensions desconegudes fins al moment.
Tots els esforços humans per destruir l'artefacte van ser igualment en va. Grans camps magnètics desviaven qualsevol míssil dirigit cap a la seva superfície, desarticulant tots els intents de les diferents nacions per defensar-se. Un estudi posterior va determinar que els camps magnètics van decrèixer en intensitat fins reduir-se a una fracció de la intensitat inicial, probablement per l'enorme despesa energètica que li va suposar emetre les radiacions. Aquesta va ser la causa per la que un asteroide d'escaces desenes de metres de diàmetre aconseguís impactar a gran velocitat sobre l'artefacte, acabant d'una vegada amb els atacs i salvant a uns pocs humans ocults en refugis subterranis.
Van transcórrer segles fins a tornar al nivell tecnològic previ a l'atac i fins que la humanitat va poder tornar a sortir a l'espai per a conèixer la naturalesa del seu agressor. Anys d'estudi sobre l'artefacte ens van revelar tecnologies desconegudes i mètodes de propulsió i construcció que obririen la porta al futur de la nova humanitat, els supervivents d'aquella tragèdia.
L'artefacte, pel que es va poder recuperar, es tractava d'un únic ésser plenament artificial, autosuficient i amb un objectiu clar: eradicar la vida en l'univers, concretament en el sector proper a la Terra. La intricada construcció mecànica va revelar immensos registres de memòria codificada que, després de dècades d'estudi, revelarien la seva naturalesa i els seus objectius. La nova espècie alien descoberta va rebre el nom de "mecànics", atenent la naturalesa d'aquest únic ens estudiat.
L'anàlisi de la memòria interna va revelar que les motivacions d'aquesta espècie estaven tan allunyades de les humanes com la seva pròpia fesomia. L'estructura va resultar ser com un gran
processador autorreprogramable, amb milions de detectors i antenes amb els quals analitzava tot el seu entorn i calculava constantment totes les variables i opcions per dur a terme la seva missió. Ni tan sols la seva pròpia destrucció va escapar de la seva anàlisi: més tard vam saber que va calcular en un 2,415% la probabilitat de ser destruïda abans de finalitzar amb la esterilització de la Terra.
Una anàlisi detallada dels registres va determinar l'origen dels mecànics que va ser en algun moment biològic. Desprès de milions d'anys de progrés tecnològic, van aconseguir una forma de reconstruir-se en forma de constructes immortals similars a l'atacant. Aquests artefactes eren de diferent índole i funcionalitat, sent el nostre subjecte d'estudi de la classe "esterilitzador". Els
esterilitzadors van ser ideats amb la funció de visitar planetes i sistemes estel·lars amb alta probabilitat de generar vida en un futur, per a ser esterilitzats un cop el mecànic arribés i descobrís que realment s'havia generat vida. Aquesta esterilització eliminaria la possible competència i faria de mètode de prevenció de perills enfront de l'extinció de la seva pròpia espècie, que ells calculaven impossible sense la intervenció d'altres formes de vida. Es tractava doncs d'una extinció sistemàtica i guiada com a forma de prevenir futurs conflictes.
Els nous mètodes de propulsió fotònica descoberts al mecànic van revolucionar la indústria espacial. El generador d'aniquilació de massa va fer que l'energia deixés de ser un problema per als trajectes interestel·lars, però, es va revelar que era impossible aconseguir l'estrella més propera en el temps d'una vida humana amb les velocitats assolibles. Qualsevol viatge d'aquestes dimensions requeriria de diverses generacions humanes fins a arribar al seu destí. Això es va fer evident quan la humanitat acordar el "Tractat de No Millora", el que impossibilitava que un ésser humà pogués obtenir la immortalitat o qualsevol altra característica sobrenatural que tingués la potencialitat de pervertir la moral humana cap al plantejament ètic dels mecànics. L'espècie humana no es convertiria en el seu agressor.
No obstant això, tota la humanitat es va sentir un únic poble unit per primera vegada en la seva història. Van decidir que gastarien tots els seus futurs esforços en tenir la seva venjança. Venjarien la mort dels seus semblants, de les espècies caigudes de la Terra, i de totes les espècies exterminades a través dels segles pels mecànics.
Setanta mil anys després, tot estava preparat. Les primeres flotes van partir cap a l'extrem de la galàxia, cap a una estrella descoberta com l'origen dels mecànics, situada a 37.299 anys llum del
sistema solar.
Avui fa aproximadament 1.118 milions d'anys des que els meus avantpassats van partir de la Terra en direcció a aquesta estrella. Durant aquest gran viatge hem escoltat les veus dels nostres germans humans dispersos per tot l'univers, que ens porten la seva tecnologia, les seves històries i els seus sentiments de fa només uns pocs milers d'anys. Hem après a proveir-nos de l'univers i hem fet d'ell la nostra llar. Portem al nostre cor una cançó de venjança per als que un dia ens van fer mal.
Mentre escric aquestes paraules, la nostra flota s'acosta al planeta primigeni dels mecànics. La nostra intenció és destruir-los, de la mateixa manera que ells han fet al llarg de milions d'anys amb altres espècies. Esbrinarem on es troben cada un d'ells i els eliminarem, encara que triguem tant de temps com la vida de l'univers.
Des de la meva finestra veig espurnes en els acceleradors Gauss, on els projectils de plasma
acumulen energia i velocitat. Travessaran el planeta mecànic en qüestió de segons a l'ordre del
capità. Per fi ha arribat el moment pel qual els meus avantpassats van viure.
El capità acaba d'ordenar foc.
YOU ARE READING
Premi Llibresebrencs 2019
General FictionOBJECTIU Incentivar els jóvens vinculats a les comarques ebrenques (Ribera d'Ebre, Terra Alta, Baix Ebre, Montsià, Priorat, Baix Cinca, Matarranya, Ports i Maestrat) a escriure relats curts sobre temes que trobin interessants i editar-los en un mitj...
