Premi Llibresebrencs 2019

CATEGORIA A- LES COSES QUE NO SE SABEN TROBAR

Sempre amb baralles intenses, llàgrimes amargues, gegants mals de cap, insults esgotadors que mai s'acabaven. No tenien en compte que la Sara, la seva filla, també s'ho passava malament, ja que era ella la que havia d'aguantar els crits, veure com la seva mare plorava i els seu pare, sempre gat, acabava pegant-li. A més, les paraules que sempre li rondaven pel cap, dites per la seva mare un dia desesperant: tot va ser un error, tu no hauries de ser-hi aquí. No eres necessària ni tu, ni ell, ni ningú. Jo només volia viure bé, però veig que aquella vida que sempre havia somiat mai la tindré!

Aquella situació no era sostenible, no ho era, ni per a ella ni per a ningú.

Un dia que la nena de 12 anys ja estava tipa de la seva vida tan desagradable, va fer les maletes amb l'imprescindible i se'n va anar a buscar l'autobús i a començar una nova vida a un altre poble del voltant. Allí, podria fer nous amics, i treure la seva vida endavant, ja que al seu poble no tenia casa, vivia al bar on la seva mare treballava, ja que l'havia d'ajudar amb el treball, la nena no era feliç allí.

Pensat i fet, va agafar l'autobús i se'n va anar a un petit poble del voltant anomenat Calerols. Allí, amb l'ajut d'una família rica, va poder estudiar, formar-se com a persona i tenir una vida millor, sense saber-hi res dels seus pares.

Van passar els anys, i ella ja tenia el seu jornal, la seva pròpia casa, amb les seves mascotes... però encara tenia en ment com estarien els seus pares, ja que igual havien estat part del seu passat. Llavors, va decidir tornar-hi, encara que sigués només per dir que havia estat d'ella. Va anar-hi, i va tornar a sentir aquelles velles olors que la transportaven a la seva infància, els gloriosos cants dels moixons, que tant li agradaven de petita... Res havia canviat, o això era el que es pensava.

Va arribar al bar, i va topar la porta, ja que estava tancada, cosa que li va estranyar força, com que ningú la va obrir, va forçar el pany i va poder obrir. Va entrar, i es va trobar la seva mare al sòl quasi morta, degut a l'excés de drogues. La va agafar en braços i se la va endur ràpidament al metge, on la van poder agafar a temps.

Quan la mare es va recuperar, la Sara li va dir d'anar a viure amb ella, i va acceptar, a més, la mare li va dir que el seu pare havia mort degut a l'alcohol, i després de dir això, va haver-hi un silenci trist, i la mare, sense poder contenir les llàgrimes li va dir:

─M'he quedat sola, he perdut el que més volia i a més, no ho he valorat a temps, mai m'ho perdonaré.

La noia la va abraçar i li va dir:

─No estàs sola, a més, mai m'has perdut, sols que no m'has sabut trobar.