Premi Llibresebrencs 2019

CATEGORIA B- UNA NENA PERDUDA AL FUTUR

Hi havia una vegada una nena que es deia Maria que vivia en una preciosa ciutat anomenada Barcelona al 1970.

Ella tenia dotze anys, el seu cabell era ros, llarg i fi. Tenia una cara molt rodoneta i les galtetes rosades. Era prima com un fideu i molt alta per a la seva edat. Sempre anava amb uns vestits molt elegants i uns llaços al cabell.

Tots els matins es llevava molt d'hora per anar a ''escola, era una nena molt aplicada i li encantava aprendre coses noves.

Al sortir de l'escola sempre anava a jugar amb les seves amigues. Els caps de setmana feien excursions amb bicicleta ella i la seva millor amiga al bosc que tenien molt prop de casa.

Un dia, com tots els dissabtes, van anar ella i la seva amiga al bosc amb bicicleta, estimaven la natura. Aquell dia no feia molt bon temps hi havien molts núvols i de sobte va començar a ploure.

Van decidir deixar les bicicletes perquè hi havia molt de fang, llavors van sentir un soroll molt estrany, no sabien que era i van començar a córrer espantades. Sense adonar-se'n cadascuna va agafar un camí.

Maria es va girar per a veure si la seva amiga estava i no la va trobar.

Maria va seguir caminant, ja es feia fosc i va buscar un refugi, va trobar una cova i es va adormir de seguida a causa del cansament.

Pel matí quan va clarejar el Sol, es va despertar i no sabia com tornar a casa seva. Va seguir caminant desesperada i cridant molt fort a la seva amiga però sense trobar-la.

De seguida li va vindre molta gana i se, com que ella era llesta va trobar un rierol i va beure allí.

Després de descansar deu minuts va continuar caminant. No sabia que fer, estava molt trista. Pensava que potser mai no tornaria a la seva casa. De sobte es va trobar amb un arbre molt vell, molt gran i bonic, va estar cinc minuts mirant aquell arbre, era espectacular. Quan es va fixar amb el seu tronc va veure un forat molt gran que fins i tot va entrar ella. Tot el seu voltant es va il·luminar i de sobte es va trobar a un lloc estrany per a ella.

Maria es va veure envoltada de molts nens i nenes de diferents edats. Pel que va comprendre estava en una escola. I llavors va anar a investigar.

Caminant pels passadissos veia diferents aules que no s'assemblaven gens a les de la seva escola. Es va adonar que passava alguna cosa estranya, les nenes no anaven vestides com les seves amigues portaven pantalons i jerseis molt bonics, els cabells els duien molt diferents. Una altra cosa en que es va fixar es que dins de les aules hi havia nens i nenes tots junts!

Damunt de les taules tenien uns aparells molt estranys.

Eren unes pantalles que emetien imatges quan els nens espitjaven unes tecles. La Maria estava morta de por, no sabia que era tot allò, només tenia ganes de fugir.