Premi Llibresebrencs 2019

CATEGORIA D- BAJOQUES AMB PATATES

L'Abril s'endreça les grenyes castanyes de la cara amb la part superior del canell, té les mans ocupades pelant patates. Xiuxiueja aquella melodia que se li va enganxar a l'ànima aquell dia de pluja fina que es va refugiar a l'Auditori. Es pregunta què li passa amb la cuina. És posar-se a cuinar i sentir com les melodies li brollen dels records més plaents.

Comença a escapçar les bajoques amb el somriure situat a aquell músic del pont de Praga que feia meravelles sonores amb unes copes de vidre, cadascuna plena d'aigua només fins al nivell exacte de l'afinació que li requeria. Recorda el castell, els carrerons que hi pugen, el riu... un viatge ple de música que li amenitza la cuina molts anys després.

I és amb l'oïda centrada en el record de l'aigua que no sent com algú que, adonant-se que havia deixat la porta de casa oberta, entra sigil·losament i s'apropa a ella. Comença a cantar feliç, movent els malucs, i unes mans inesperades li agafen amb força. Un alè a cau d'orella li fa "shhhh... no t'espantis i deixa't sentir".

La sorpresa inicial li eriça la pell, però li dóna prou confiança com per respirar i deixar anar la por per l'aigüera. Sent a l'esquena el rebot d'un batec que no és el seu. Es va calmant passat l'esclafit inicial, com ho fa el seu.

L'alè aliè li demana que tanqui els ulls, que es poden veure amb la pell. Hi accedeix, li agrada aquella olor. Sent un dit que va coll avall fins a l'espatlla, quasi sense arribar a tocar. És aquell contacte mínim que dóna calfreds i ganes de tornar la carícia. Però no li torna. Inspira i el dit s'allunya. Expira i torna resseguint la columna, cap avall. Les respiracions han unificat
el tempo i els guien, ara sí, en una dansa sinuosa.

El plaer estrany de la situació els fa esclatar una rialla. Aquesta en porta una altra. I una altra! Riuen, s'abracen, obren els ulls i es miren finalment.

-Posem les bajoques amb patates a bullir?