Llàgrimes que busquen la vida
Escalen les meues ferides
Escarben entre la pols
Del passat del nostre amor
Que morí per un segon més.
Seguisc preguntant al teu alé
Perquè li permetí d'ofegar-me...
Ara el meu cor s'encén amb batecs en silenci
Colpejant el destí sense por
Trencant tota emoció de passió;
Investiga l'odi de les meues mans
Per les teues gotes de sang
Que assequen lentament el teu cor.
La nostra pell es lliura de la bogeria
No té ment, no té sensualitat
Els sentiments s'arrapen amb força
La meua ànima fina
Atropellada pels teus ulls.
Em mantinc a distància, separant
La raó de l'impuls.
Els batecs desperten la meua fúria
Que fa moviments amb la mà
Tremolosos i sense compàs;
Senyalant allò que tracte d'evitar
L'origen dels meus maldecaps
Dels malsons que em feren delirar.
La suor s'enamora del meu plor
I viatgen junts cap als meus llavis
On taste el seu gust, l'essència
Sorgix la cordura amagada.
L'aire se'n du el temps fet trossos pel crepuscle
No busques més culpables ací
Cada crit et culparà a tu;
M'ho has llevat tot, sols queda eixa cosa
M'aferre amb les forces fluixes que tinc
Al teu cor, esgarrant-lo del tot.
22 de març de 2016