La llegenda dels quatre mons

Capítol 16. Part 2 de 2.

Nikudu i els seus soldats fa uns dies que utilitzen les noves armes. Ella està més que sorpresa. No l'havia fet servir pràcticament, però funcionava. Això sí, cada cop que la feien servir trot tremolava i es deixava sentir un soroll molt intens. Com un tro. Semblant al que havia fet la botiga quan els murs van començar a enfonsar-se.

L'home de la cicatriu a la barbeta li havia parlat d'aquesta eina feia unes setmanes. Encara no li havien posat nom. No en trobaven un prou contundent per descriure una arma tan mortífera. Tenna, però, la seva oficial principal, havia estat pensant noms. Ara, mentre alguns dels seus soldats estan col·locant algunes de les armes sobre les pedres de l'ensorrament i Nikudu s'ho mira atentament, té a la Tenna al costat, com sempre, deixant anar la seva imaginació.

-I si li posem la ràbia dels déus? O el tro celestial? Jo crec que algun d'aquests li escau bé. -diu la jove, mentre es posa la mà a la barbeta i continua rumiant. Nikudu, però, només podia pensar en la procedència de l'arma. En el dia anterior ja li havia preguntat al rei sobre el seu origen. Aquest al principi havia posat cara de circumstància, per tot seguit posar-se a la defensiva i fer-la fora de la seva tenda. Nikudu, va entendre al moment que el seu monarca ignorava completament la resposta. Ella llavors es va passar la resta del dia indagant. Preguntant per aquí i per allà si algú sabia d'on l'home havia tret aquella arma. Ningú en sabia res. I ella s'estava enfadant. Però no amb la resta de soldats, sinó amb la seva pròpia incompetència. Com podia ser, que aquest home hagués portat una arma tan poderosa com aquesta ves a saber d'on, i que a ella, la general principal del regne de Cirakai, li hagués passat per alt? Tan capficada estava en la guerra contra Jhala que no veia més enllà? I si hi havia una conspiració contra ella? La sabria veure o passaria com amb les armes?

A Nikudu tot això li preocupa sobretot perquè els darrers dies ha estat difonent més rumors en contra del rei, i té por que se li tornin en contra. Ha hagut de prendre més riscos perquè no tenia una secció de missatgeria a la qual accedir, però era una qüestió que havia vist necessària. El rei en acabar la batalla havia anat directament cap a les muralles per intentar negociar una rendició. O almenys això li havia explicat algun dels seus subordinats més fidels. Mentre alguns dels seus millors homes estaven fent pressió als murs perquè la presència de Cirakai es notés, en un altre cantó hi havia ambaixadors del rei negociant amb el rei de Jhala. I això Nikudu no ho podia permetre. Davant d'aquesta situació, Nikudu doncs va decidir utilitzar a Tenna per difondre els rumors. I la seva primer oficial estava fent molt bé la seva feina. Les instruccions de Nikudu eren clares. Havia de queixar-se davant dels soldats de les motivacions que tenia el rei, les d'integrar als soldats de Jhala en alts càrrecs de les files de Cirakai perquè fossin fidels a la seva persona durant tota la vida. Nikudu simplement volia recordar-los aquesta idea. Ella mateixa l'havia difós amb les cartes, ella volia que aquest pla inventat del rei per part seva, estigués en les converses privades dels soldats. També tenia planejat difondre el rumor de què donaria terres d'ús públic cirakianes als soldats de Jhala que es rendissin en els propers dies. Però encara no era el moment. Els rumors havien de circular d'un en un i en un cert període de temps. El malestar de l'exèrcit havia d'anar creixent de manera gradual i no avassallar als soldats amb rumors en un període curt de temps. Sobretot perquè massa informació de cop facilitaria que el rei s'adonés que passava alguna cosa. Ja s'havia hagut de defensar d'algunes acusacions i Nikudu estava segura que el monarca faria el que fos per evitar un altre judici contra ell. Ha de ser pacient, com sempre ha estat. De moment, utilitzar a Tenna, és la millor opció que té per complir els seus objectius.

Una gran explosió, nom amb el qual l'home de la cicatriu a la barbeta descriu el funcionament de l'arma, provoca que un munt de pedres d'on es trobava l'entrada de la tenda surtin volant en totes direccions. Això agafa a tothom per sorpresa. Inclosa la Nikudu. Fins ara aquestes «explosions» havien aixecat restes, però no en tanta quantitat ni amb tanta potència. Els seus soldats, per sort, són prou ràpids i comencen a esquivar els projectils amb èxit.

Abans que algun soldat es disposi a posar més armes, Nikudu avança i se situa davant de la botiga. Un gran forat s'ha obert davant seu, deixant veure part de l'interior de la tenda. Arriscant-se, entra per l'entrada principal, però no pot avançar molt més. Hi ha tot de pedres acumulades. Un home se situa al costat de Nikudu amb una de les armes i es disposa a col·locar-la, però la general l'atura. Amb només una mirada seva, el soldat fa una inclinació i marxa per on ha vingut. La general torna a sortir de la tenda i es mira als seus soldats.

-Aquí dins ja no utilitzarem més l'arma -diu la Nikudu. Algun dels seus soldats respiren alleujats. Està clar que algun d'ells han passat por en l'estona que han durat les explosions. -a partir d'ara, traureu les pedres amb les mans. No ens podem arriscar a fer servir l'arma dins de la botiga. Podríem provocar un altre ensorrament. -hi ha alguns homes i dones que fan cara de disgustats, però Nikudu decideix passar-ho per alt. Nikudu tampoc vol esgotar als seus homes movent roques, però tenint en compte els efectes de l'arma, des del principi s'han arriscat a un nou ensorrament. Però han tingut sort. Ara toca aprofitar aquesta fortuna i treure la resta de roques amb les mans -us anireu tornant. Cada quinze minuts uns soldats frescos substituiran als que han estat treballant. Necessitem enllestir aquesta feina ràpidament.

Tot i que a molts dels seus homes no els agrada la idea d'estar-se els dies vinents movent roques, es comencen a organitzar. No triguen gaire a acordar els grups i l'ordre en el qual entraran. Finalment, el primer grup de soldats, es treuen les armadures, i entren dins la tenda a començar a treure les roques.

Nikudu s'ho mira amb interès i no pot evitar imaginar-se com són els fugitius. Seran rivals dignes? Són una família indefensa?, són vells? Joves? Sigui el que sigui els haurà d'eliminar i hi posarà una gran quantitat de recursos per aconseguir-ho. El rei, però no ha de saber que enviarà a soldats en la seva cerca. Fins ara ha enviat emissaris a comunicar-li que hi ha homes armats en una casa i que els estan intentant treure. Quan arribi el moment de perseguir els fugitius ja pensarà alguna cosa per tindre al rei entretingut. Ara per ara, el primer és aconseguir trobar la sala on hi havia la porta secreta. La resta pot esperar.