La llegenda dels quatre mons

Capítol 15. Part 1 de 2.

Sahasa ja s'ha deixat de resistir, però els germans la continuen agafant i arrossegant passadís endins.

Quan han avançat un bon tros s'han adonat que la Kateua s'ha quedat endarrere i s'han hagut d'esperar. Han estat uns moments molt tensos. Faltava encara un bon tram per arribar a la sortida del bosc i havien de ser ràpids. La Jarman i en Savaku han volgut marxar, però no volien deixar a la Kateua sola al darrere. Al cap d'una poca estona finalment l'han vist i han pogut reprendre la marxa.

Avancen tan ràpids com poden però estan cansats. La Sahasa s'intenta moure, però entre tot l'esforç de les darreres jornades i amb el que li acaba de passar a la seva mare li costa molt.. Els germans tot i que prenen la iniciativa i van al capdavant també estan esgotats. Han hagut de fer molta força en cobrir la Sahasa amb els escuts, i ara comencen a notar les conseqüències d'haver estat tanta estona forçant els músculs sota la pluja mortal. Pel que tots poden veure, Kateua és la que està més desperta i descansada. Està atenta a tot i en les ocasions que la seva germana s'atura, l'ajuda a avançar. Cap d'ells sap exactament que té pensada la Nhoma, però els ha parlat de trampes. Potser el millor és que estiguin com més lluny possible quan aquestes siguin activades.

La Jarman se sent malament. La Nhoma fa molt de temps havia esmentat les trampes, però ho havia fet en un to de broma. La mateixa Sahasa així ho havia interpretat. Però ara resulta que no. Que de veritat hi havia trampes en la biblioteca i que la Nhoma s'havia d'haver quedat endarrere. El seu cor li deia que l'haurien d'haver obligat a vindre amb ells. Però el seu cervell li deia una altra cosa. Si l'haguessin intentat salvar encara s'haurien endarrerit més i probablement haurien acabat tots morts molt ràpidament. Almenys molt més que no pas ara, que estan fotuts, però que poden continuar avançant. Quan fa una hora que caminen senten un soroll darrere seu. És un so estrident, com quan hi ha tempesta i el cel deixa anar la seva fúria. Al moment senten un tremolor per tot el terra. Tots cauen a terra. Aquest continua tremolant. Es queden una poca estona estesos, potser ni tan sols són cinc minuts, però a la Jarman se li fa una eternitat. Han de continuar avançant. Si no estiguessin tan esgotats fa estona que haurien arribat a la porta de sortida al bosc. Jarman intenta aixecar-se, però torna a caure. Mira al seu voltant i pot veure que en Savaku i les germanes estan intentant el mateix. Veu com en un moment la Sahasa i la Kateua s'utilitzen l'una a l'altre per aixecar-se i intentar mantenir l'equilibri, però al moment tornen a caure. De cop, un altre soroll més fort que la resta es produeix al seu darrere. Pocs segons després que el so finalitzi, el terra també deixa de tremolar i tot es queda en calma. Els integrants del grup continuen estesos. Es miren, i confiant en les mirades que es dirigeixen els uns als altres, es comencen a aixecar. Tots quatre s'ajunten i es comencen a preguntar com es troben. S'abracen i es miren les parts del cos per veure si hi ha ferides destacades. Per sort tots estan bé. Al moment, però, s'adonen que una gran massa de pols s'acosta cap a ells. Jarman que coneix els passadissos al detall, sap perfectament que això és el pitjor que els podria passar. Crida als seus companys. Els insta a què corrin cap a la sortida. L'han de trobar el més ràpid que puguin.

Jarman es queda al darrere, empenyent-los quan és necessari. En tot el túnel de passadissos no hi ha un sol orifici a l'exterior a part de la porta de sortida. Els passadissos eren un magatzem, no un lloc per viure, i per tant no hi ha pràcticament espais amb vies a l'exterior. Si l'onada de pols els atrapa, poden morir ofegats.

Tot i que corren tot el que poden la pols els acaba atrapant. La sortida està molt a prop. Jarman ho sap. Fa aquest recorregut quasi cada dia. Sap que en res hauran arribat al seu destí.

Sahasa està cada cop més adolorida. Li costa avançar, i a sobre, ara tenen una onada de pols que els ha atrapat i els dificulta respirar. Jarman es deixa sentir. Afirma que el camí s'està a punt d'acabar, però que s'han d'afanyar. Com poden, instintivament es donen les mans per no perdre's i continuen avançant. Finalment es troben amb una paret. Sahasa no pot veure pràcticament res. La pols se li posa pels ulls i no pot deixar de tossir. A la resta els passa el mateix. També pot veure però, que els germans estan amb les mans estirades cap endavant, buscant la porta de la sortida al bosc. Finalment la troben i l'obren. Per sortir hi ha uns esglaons que pugen i que porten cap a l'exterior. Tots, com poden, pugen i quan finalment són fora, sent la Jarman l'última de sortir, es tiren a terra. Estan esgotats. Ha arribat un punt en què Sahasa creu que no es podrà tornar a moure mai més. Però pel que veu, a la seva germana no li passa el mateix. La Kateua s'aixeca i es torna a dirigir cap a l'entrada. La pols està sortint de l'interior dels passadissos.