La llegenda dels quatre mons

Capítol 12. Part 2 de 2

A mesura que avancen a les fosques noten com de mica en mica el foc també es va acostant. Seguint el camí cap a la ciutat, Sahasa s'ha trobat amb una bifurcació que porta més enllà de les muralles. Ha d'arribar com més aviat millor a casa per poder fugir i sobreviure. La seva mare estarà contenta. Per fi podran fer el viatge que ella porta tant de temps desitjant. Perquè Sahasa ara ho té clar. Tenen dues opcions. Fugir i simplement sobreviure o donar-li un altre sentit a la seva existència i anar a buscar l'Indicador. Creu fermament que el contingut dels documents són exageracions. Mites. Una llegenda. Però en cas que hi hagi alguna cosa del seu contingut que sigui veritat, vol dir que hi ha algú per allà que els pot ajudar. Sahasa no vol pensar en l'alternativa. Sap que s'enfonsaria si es plantegés massa l'altra possibilitat. Fugir i intentar sobreviure sense un destí concret. Sense cap objectiu. Simplement moure's com ànimes en pena. Almenys els documents de la seva mare els donaran un motiu per continuar existint.

Sahasa s'adona que el mateix company que ha encès el bosc amb les torxes l'agafa del braç. Sahasa el mira un moment, molesta. No tenen temps per perdre. Aquest li fa un gest en direcció a l'altre camí. Sahasa nega amb el cap i el noi deixa anar aire. Sahasa ni tan sols s'havia adonat que estigués contenint la respiració.

-Jo me'n vaig cap a la ciutat. Per molt contradictori que et sembli, he d'avisar a la gent de la ciutat abans que arribi tant el foc com l'exèrcit de Cirakai. -es queda un moment, en silenci, avaluant quines han de ser les seves pròximes paraules. -Només espero que el foc els endarrereixi una bona estona. -havent dit això la deixa anar i comença a córrer en direcció contrària. Abans que la Sahasa pugui seguir el seu camí s'adona que el noi es torna a girar. -Corre, sobreviu. Fuig tot el lluny que puguis. Jhala està perdut, però potser molts de nosaltres podem sobreviure. Ha estat un plaer seguir-te durant la fugida. -Sahasa veu com uns dos altres nois el segueixen cap a la ciutat i es perden en la immensitat de la nit. Ella decideix reprendre la marxa amb els pocs companys que han optat per mantenir-se al seu costat.

Triga uns vint minuts més a poder veure la botiga. La té a uns cinquanta metres. No queda res. És llavors quan sent un xiulet i s'atura. Una fletxa li acaba de passar pel costat. Instintivament s'ajup i mira al darrere. Els seus enemics els han trobat. I estan carregant els seus arcs un altre cop. Sahasa, amb les cames, els braços, i tam la resta del cos adolorit corre tan de pressa com pot. Mira un moment endarrere i veu que els seus enemics l'estan seguint. Han deixat d'apuntar-la per córrer en la seva cerca. Suposa que necessiten estar més a prop d'ella per poder encertar-la. Sap, però que ells seran més ràpids. El seu cos cada cop l'obeeix menys, i tot i l'adrenalina les rampes són cada cop més constants. Avança com pot fins que no pot més i s'atura un moment. Els seus companys també s'aturen i l'estiren els braços instant-la a continuar avançant. Ara Sahasa sap que ha fet malament en entrenar tan intensament les darreres setmanes. Al capdavall, no li ha servit per ajudar a la seva gent i a sobre ara està veient les conseqüències d'haver fet un entrenament tan intens. Està clar que amb un dia de descans no n'hi ha hagut prou perquè el seu cos hagi descansat.

De cop torna a sentir el mateix soroll. Fletxes que pugen i baixen en direcció cap a ells. I són un munt de xiulades. Són lluny, però en un moment hauran caigut. Nota com els seus companys la deixen anar probablement per buscar refugi i ella cau el terra. Espera amb paciència el seu destí. Les fletxes no trigaran a caure-li a sobre. Just quan té les fletxes a uns pocs metres del cap una figura se li planta al damunt. Sahasa tanca els ulls. Només sent un munt de sorolls sobre seu i algun gemec de dolor. De cop hi ha un silenci absolut. Ella està bé, no ha pres cap mal. Sahasa mira amunt i per la poca llum que hi ha percep que ha estat protegida per una superfície de fusta. O és de ferro? En fixar-s'hi millor s'adona que és un escut llarg. Un dels escuts que va portar cap a la biblioteca el dia que va recollir armes per la seva família. S'aixeca com pot i l'escut es retira. Sahasa mira al seu voltant i veu que el seu salvador no ha estat una persona, sinó dues. La Jarman i en Savaku estan al seu costat, amb dos grans escuts coberts de fletxes. Se'ls veu clarament cansats. Sahasa se'ls mira un moment. L'han salvat. No sap com, però entre tots dos l'han aconseguit cobrir amb els escuts. Han aguantat la caiguda de les fletxes.

En mirar endarrere pot veure, lluny de l'abast dels projectils, que també ha vingut la seva mare que té dues llances al costat, i la seva germana, amb el seu arc amb fletxes. Pel que pot veure no ha perdut el temps perquè ja ha començat a disparar, encertant la diana sense massa problemes. Sahasa mira al seu voltant i s'adona que tots els companys que la seguien han caigut per l'impacte de les fletxes. A la llunyania pot veure com els seus enemics comencen a carregar els arcs, a la vegada que intenten esquivar les fletxes que els llença la Kateua. La Nhoma s'acosta a la seva filla gran amb les dues llances. Sense pensar-s'ho massa Sahasa li agafa les armes i les envia cap als seus enemics. Està tan cansada que no encerta pas, però serveix perquè els seus enemics, sorpresos, s'espantin i busquin refugi. Sahasa teoritza que els cirakians no saben quants enemics de Jhala hi ha allà, protegint als joves que estaven perseguint. Desitjant que la ignorància dels enemics s'allargui, Sahasa agafa del braç a la seva germana i la seva mare i corren cap a la botiga. Els germans les segueixen de ben a prop. Es troben més a prop de la botiga del que es pensava, però igualment el viatge fins arribar allà li sembla una eternitat. De cop s'adona que s'ha reprès la xiulada de les fletxes enemigues. Corre tan de pressa com pot i quan estan davant de la mateixa porta nota com els dos germans els tornen a cobrir amb els escuts. L'impacte de les fletxes xocant contra les seves proteccions fa que li tremoli tot, dents incloses. Quan els impactes s'aturen, Sahasa obre la porta, i obliga als altres a passar davant d'ella. És tot fosc i costa distingir-los. Una vegada dins, la Kateua i els dos germans es tiren a terra. Necessiten agafar aire. Les làmpades d'oli il·luminen bastant menys del que la Sahasa voldria. Per sort han aconseguit deixar el foc endarrere. No tenen pràcticament llum, però de moment no moriran cremats. Pot veure que la seva mare està en una de les finestres, mirant cap enfora. Nota que està com encongida. Fa la intenció d'anar cap a ella, però un soroll la fa canviar d'opinió. Mira per una altra finestra i veu l'horror que s'acosta. Una gran massa d'enemics es dirigeixen cap a la botiga. Tenen poc temps. Corrents, baixa cap al magatzem, agafa totes les armes que allà hi han deixat, obre la porta de la biblioteca, les posa a dins i deixa l'entrada oberta. Ràpidament, es torna a dirigir cap a la Kateua i als dos germans. S'estan aixecant com poden. La Sahasa sense perdre temps els empeny cap al magatzem, instant-los a què s'amaguin en la biblioteca. Sahasa pensa ràpidament. Com pot, ignora el dolor del seu cos. Crida a la seva mare que encara està a l'altra finestra de la recepció.

-Ràpid, apaga la làmpada. Estampa-la contra el terra. No hi ha d'haver ni una sola llum encesa quan siguin aquí.-la seva mare no la respon. Però no cal. Nota com un llum s'apaga i després un soroll estrident. Alhora sent un altre so. Però aquest és diferent. És un so semblant a quan algú trepitja una branca al bosc i aquesta es trenca. Aquest és el soroll que ha de fer una làmpada en estavellar-se contra el terra?

Com pot, Sahasa apaga la resta de làmpades. Quan està a punt de destruir l'última s'adona que la seva mare es dirigeix ca a la biblioteca. Però els seus moviments són lents. Pot ser que estigui coixa? Però ara no té temps per comprovar-ho. Els seus enemics cada cop estan més a prop. Sahasa apaga l'últim llum i espera. Es queda totalment en silenci. No sap com han tingut temps d'amagar-se ni d'apagar les llums tan ràpidament si tenien als seus enemics tan a prop. Mira un moment cap enfora per la finestra i entén per què. Els soldats s'estan movent de forma molt cautelosa. Estan actuant d'una forma que el seu entrenador ja li havia ensenyat quan estava en els entrenaments. Davant un espai desconegut has de vigilar. I més si aquest espai és tancat. Pot ser que t'estiguin parant una trampa.

Per l'actitud que tenen els seus enemics, està clar que a ells els van donar unes lliçons semblants.

Ho ha d'aprofitar. A les fosques es dirigeix cap al magatzem. És casa seva. Es coneix tots els sotracs, tots els obstacles i totes les corbes. No li suposa cap problema orientar-se en la foscor per la seva pròpia casa. Quan comença a baixar cap al magatzem la llum de dins de la biblioteca comença a arribar-li i percep que alguna cosa no encaixa. Hi ha taques de sang. És un caminet sangonós que es dirigeix fins a l'entrada de la biblioteca. Les taques no són molt pronunciades, però això no evita l'ansietat se li dispari encara més. Ràpidament, es dirigeix cap a l'entrada, la traspassa, tanca la porta secreta, i quan mira cap endavant, l'escena que se li presenta en la sala fa que deixi anar un crit.