La llegenda dels quatre mons

Capítol 6. Part 1 de 2

El viatge de tornada ha estat per Sahasa la caminada més llarga de la seva vida. Com no podia ser d'una altra manera el seu superior l'ha acabat trobant i li ha ordenat que es posi al capdavant de la seva guarnició per tindre-la controlada. Ella no s'ha queixat pas. Està en un moment en què prefereix moure's a partir de les ordres d'altres que no pas de les que li dona el seu cervell. I no només per les sensacions que li han donat la batalla sinó, perquè ha estat buscant a la noia que va abraçar quan van anar cap a la batalla i no l'ha trobat. En preguntar per ella els seus companys i companyes li comenten que ha estat de les primeres a caure. Ni tan sols la coneixia, però la Sahasa pensa que aquell moment íntim que van compartir va ser molt profund per les dues. Era una sensació que no havia tingut mai. Eren companyes de guerra de veritat i no només adolescents entrenant a barallar-se. I ara estava morta. No sap com sentir-se.

Entren a les muralles i la gent comença a mirar-se'ls. Sahasa com ha passat en el camí de tornada veu tot d'emocions diferents en els rostres de la gent. Confusió, alegria, alleujament... el que la crida l'atenció, però és que també percep un sentiment de confiança generalitzat entre la massa de gent. I aquest s'accentua a mesura que en Sonray, que lidera la comitiva de soldats va saludant a les persones i deixant anar comentaris elogiant als soldats i bramant per la seva victòria. La Sahasa està cada cop més confosa. Victòria? De veritat Sonray creu que han guanyat la batalla?

Quan per fi arriben a la muralla interior on es troba el palau del rei aquest surt a rebre'ls amb els braços estesos. Sahasa se'l mira. El rei no acostuma a deixar-se veure entre la gent. Si es mostra ara és perquè considera que el moment ho requereix. El rei abraça a Sonray així com a la resta de capitans o generals de l'exèrcit. Per sorpresa de la Sahasa el rei fa un lloc a Sonray i deixa que ell sigui el primer a parlar. És llavors quan es fa un gran silenci esperant la seva intervenció.

-Ciutadans de Jhala. -la seva veu ressona en tota la ciutat. -Acabem de tindre una gran victòria contra els nostres enemics. Van creure que era bona idea baixar de la muntanya i atacar-nos. Clarament, ha estat un acte desesperat d'una gent que necessita guanyar la guerra, però que no sap com fer-ho. Però en només veure'ns i començar a lluitar s'han adonat del seu error. Han trigat poca estona a adonar-se que no tenien cap possibilitat i la seva general ha ordenat a les seves tropes que correguessin. No només això, sinó que els molt covards, per tal de salvar les seves vides s'han desfet de les seves armadures i les han deixat al camp de batalla. Jo les recullo com a botí de guerra i en repartiré algunes peces a diversos soldats i d'altres les entregaré a la ferradura perquè en facin rèpliques. Els ferrers de Cirakai han creat unes grans armadures que els seus soldats no han sabut utilitzar. Nosaltres serem tan idiotes com ells? -no és una pregunta retòrica i la gent ho sap. Exclamen conjuntament un «no» que ressona per dins i fora de la muralla.

El seu discurs continua, però Sahasa deixa d'escoltar. Se centra a mirar als seus companys. La seva autoestima ha anat augmentant a mesura que en Sonray parlava i ella sent d'alguna manera que això no és bo. Té ganes de dir que el que diu en Sonray és mentida. Que la batalla que han tingut no ha estat com ell ha descrit, però s'arrisca a què el general li recrimini haver estat mirant la batalla quan se li havia prohibit que hi assistís. S'arrisca a què a l'haver incomplert ordres directes dels seus superiors la seva mare tingui problemes. El rei podria treure'ls els privilegis en tindre un espòs màrtir i fer-los pagar el doble de tributs. I no s'ho poden permetre. A Sahasa li encantaria parlar, però no deixa de donar-hi voltes al respecte mentre en Sonray crida. Que haguessin de pagar més diners provocaria que no tindrien prou menjar per la Jarman i en Savaku. A més, podia passar que la botiga fes fallida, fent en conseqüència que el govern la reclamés. Això seria terrible perquè augmentarien les possibilitats que trobessin la biblioteca i, per tant, que detinguessin a la seva mare. I no només a ella, sinó que també a la Kateua i a la Sahasa mateixa.