La llegenda dels quatre mons

Capítol 14. Part 2 de 3

Quan Nikudu arriba a la botiga hi ha uns cinc soldats esperant-la a la porta de l'entrada i altres que es troben dins, registrant-ho tot. Segons ells, s'han quedat fora parant guàrdia per si s'escapa algun fugitiu que la resta de soldats no hagin detectat. En el moment que la general entra a la tenda s'adona que el terra rellisca. Hi ha tot d'oli per terra. No triga gaire a adonar-se que l'origen de la substància oliosa és una làmpada que ha estat trencada fa poc. Els seus soldats, però s'han encarregat que hi hagi llum en tota l'estança. Encara queden unes hores perquè sigui de dia, i hi ha dones i homes situats en diferents parts de l'edifici amb torxes a les mans. El soldat que l'ha trobat a les muralles la guia per uns passadissos. Baixen per unes escales i finalment arriben a una sala plena de gent. Hi ha un home, de categoria superior als altres, que està organitzant la cerca. Quan aquest la veu, es dirigeix cap a ella i fa una lleu inclinació. Una mostra de reconeixement. Nikudu comença a mirar al seu voltant. És una espècie de magatzem. Hi ha tot de caixes amb diferents peces de roba. Nikudu dubta molt que les caixes estiguessin obertes quan els seus soldats han arribat. Les deuen haver obert per revisar-ne el contingut. Finalment, quan ja ha observat tota l'estança, se centra en el soldat de més categoria.

-Novetats? -Pregunta Nikudu, mirant-lo fixament als ulls. Es fa un silenci sepulcral. Pel que pot veure la general, l'home està rumiant quines són les millors paraules que pot transmetre.

- Veurà, pel que ens han comentat els primers soldats que han arribat, els fugitius en entrar, s'han esfumat. Al principi a part d'això no hem notat res estrany, però fa una estona, quan estàvem a la part de dalt de la botiga hem sentit com un crit. -Nikudu l'escolta atentament. Pel que li comenta a continuació, després de sentir el crit han registrat encara més a fons la botiga. El magatzem, on es troben ara, és l'últim que han registrat i l'home suposa que el soroll ha d'haver vingut d'aquí. Però quan hi han arribat no hi han trobat ningú. Ell expressa en veu alta el que la Nikudu ja suposava quan li han dit que els supervivents s'han esfumat. -hi ha d'haver algun amagatall o porta secreta. Hi ha soldats que opinen que la porta pot estar en el magatzem perquè...

-Per què si el crit ha ressonat per tota la botiga és que ha de venir d'aquí -continua la frase Nikudu, que li comença a fascinar la situació. Aquesta botiga està feta de tal manera que tot porti cap aquí, al magatzem. Pel que Nikudu ha pogut veure quan ha començat a caminar per la construcció, el lloc és una tenda alhora que una llar. Hi ha zones que són d'habitatge que connecten amb els diferents passadissos. La cosa està, en el fet que si un s'hi fixa, la casa està feta amb una orientació concreta. Sembla que tot porta cap al magatzem. Per tant, si els supervivents han sortit per algun lloc, ha de ser per la sala on ara es troben.

-Sí, sents dubte -confirma l'home. Nikudu percep que l'ha molestat la interrupció. Era el seu moment per demostrar que havia fet bé la seva feina. Nikudu l'ignora. Que s'aguanti. Al capdavall, està per sota seu i no té cap dret a exigir-li res. -hem estat buscant el lloc per on hagin pogut sortir, però de moment no hem tingut sort.

-No. -fa la Nikudu deixant que la paraula ressoni pel silenci de la sala -No heu de buscar una sortida. Heu de buscar l'aparell que la deixa al descobert. En aquests casos la porta acostuma a estar completament amagada. Hem de buscar l'interruptor que l'obre. I pot ser qualsevol cosa. Toqueu tot el que us sembli intranscendent. Qualsevol cosa pot ser l'interruptor. - els soldats dubten un moment fins que l'home que els lidera veu el rostre de la Nikudu, i veient que ho diu de debò comença a cridar, instant a la resta de soldats a tocar tot el que hi ha al seu voltat. Com ha comentat ella qualsevol cosa pot ser l'interruptor. Nikudu entra al magatzem i se situa al centre. Mira al seu voltant. Quasi cau a terra quan rellisca amb una pedra del terra que estava solta. Però s'ha aconseguit mantenir dempeus. No pot deixar que els seus soldats la vegin caient a terra. Seria ridícul que algun d'ells l'hagués d'ajudar a aixecar-se havent-se d'aguantar el riure. Maleeix al constructor de l'edifici. Mira que deixar aquella pedra mal posada....