La llegenda dels quatre mons

Capítol 4. Part 3 de 3

Sahasa continua entrenant. Fa dies que cau a terra i es torna a aixecar. Lluitant contra diferents persones de la seva edat, tants nois i noies que la derroten sense grans esforços. Ella no nota pas que millori, ja que els seus contrincants no triguen gens a abatre-la, però ella no es rendeix. Tot i que s'enfada per la seva ineptitud també és conscient que només intentant-ho una vegada i una altra serà capaç algun dia, de defensar al seu poble quan arribi una batalla. El que no s'esperava pas en els darrers dies, és que quan està a terra després d'haver estat tombada per enèsima vegada senti com un timbal comença a sonar. És un soroll que feia mesos que no se sentia. Significa que arriben un gran nombre d'enemics, molts més que en les escaramusses que hi ha hagut en les últimes setmanes. Ella s'aixeca ràpidament i es fixa en la contrincant contra la qual havia estat lluitant. Nota com els seus músculs comencen a tremolar. Ella serà cridada per anar en combat i Sahasa veu en els seus ulls una emoció que no havia vist fins ara en cap dels seus companys mentre entrenaven. Por. Una por, que pel que veu Sahasa, no és compartida per la majoria dels soldats de la seva edat. Aquests es posen ràpidament en files i van cap a un altre dels campaments a armar-se dirigits pel seu entrenador. Però la seva companya, està allà plantada, tremolant i amb unes gotes dels ulls que li comencen a regalimar. Sahasa avança cap a ella, li posa el braç a l'espatlla, i la que fins ara havia estat una desconeguda per ella, més enllà de ser companyes d'entrenament, l'abraça. No es pot contenir i deixa que les seves emocions caiguin. Plora, amb grans gemecs. Quan se separen, la seva companya s'eixuga les llàgrimes mentre la Sahasa se la mira, sense jutjar-la.

-Perdona -diu encara eixugant-se la cara. -No sé perquè em passa això. Pensava que estava preparada per la guerra, i més, quan està més que clar que estem guanyant, però...- la veu li tremola i la Sahasa l'abraça de nou. L'estreny fort. No sap què dir. Per tant, l'únic que creu que pot fer és deixar-li clar que no està sola. Sahasa sap que res del que pugui dir serà útil, ja que ella no podrà assistir a aquesta batalla. Només en què la veiessin sap que la farien fora, ja que faria més nosa que servei. Per tant, només l'abraça i espera que es calmi. -em fa molta por morir, i no me n'havia adonat fins ara. Si sonen els tambors ara vol dir que són molts i que estan a prop... ai perdona, perdona...

Totes dues se separen i es muren. Finalment, la noia dona les gràcies a Sahasa i marxa corrents darrere la resta de companys. Sahasa es queda quieta mirant com desapareix en direcció a l'altre campament i ara és ella la que comença a tremolar, però de ràbia. Ràbia contra ella mateixa per no ser prou forta perquè la deixin anar a la guerra. Ràbia contra el sentit comú perquè sap que si hi anés i hi participés, només faria que la matessin i no podria ajudar a ningú. Ràbia perquè en tindre aquest últim pensament se sent una covarda. Ràbia contra la seva mare perquè les ha estat fent perdre el temps amb uns textos el contingut dels quals no tenen cap sentit. I ràbia contra Cirakai per no deixar-los estar. De totes aquestes emocions només se sent culpable del que ha pensat sobre la seva mare. Ella les estima i Sahasa està segura que Nhoma pensa que protegir aquells textos farà que en algun punt la vida d'ella i les seves filles millori. Però això implica anar a buscar l'indicador. Exigeix deixar tota la seva vida endarrere i anar a buscar un aparell que és impossible que existeixi. Sahasa voldria parlar-los a les autoritats sobre la biblioteca i així treure's aquest problema d'un sol cop, però alhora s'enfada amb ella mateixa per tan sols pensar-ho.

Deixa de banda aquests pensaments i valora les seves opcions actuals. Podria anar cap a la biblioteca i continuar transcrivint els textos. Però sap que no es podria concentrar. És conscient que només estaria pensant en els companys que estan morint en la batalla, per molt que aquesta acabi amb victòria de Jhala. Valorant les possibilitats decideix que es penedirà molt més si no va a la batalla de si fa el contrari. Decideix anar al front però no a lluitar. Si no a observar. Es quedarà en una posició allunyada per tal de no molestar. En un lloc des d'on pugui veure la batalla i aprendre sobre combats i estratègies. Encara que no lluiti és el millor que pot fer. A la biblioteca no podrà ajudar gens al seu regne, però si analitza la batalla que ara es produirà, potser adquirirà uns coneixements que afavoriran a poder fer front als seus futurs entrenaments i si es dona el cas, en una futura batalla en què pugui participar.