La llegenda dels quatre mons

Capítol 1, part 1.

Aclaració:

Aquesta és una obra extensa, per tant els capítols són molt llargs. Davant d'això he decidit partir-los en diverses parts. En ser un llibre llegit des de l'ordinador o des del mòbil, se us poden cansar els ulls i que ho acabeu deixant. Per tant, millor que la part que pengi, sigui curta.

Capítol 1, part 1:

Ahir vam entaular conversa per primer cop amb ells. No se com entenen el nostre idioma però es veu que volen fer negocis. Realment, a cap de nosaltres se'ns va passar pel cap aquesta possibilitat. Això sí, no crec que ens acostumem a les seves banyes.

Aquesta era un paràgraf que la Sahasa no es podia esborrar del cap. Li va ensenyar la seva mare el dia anterior i s'havia passat la nit donant voltes al llit intentant oblidar-lo. Ella no entenia a què es devia això, ja que la seva mare contínuament li feia llegir documents la gran majoria dels quals podia esborrar de la seva memòria al moment, però sense saber per què, aquest se li havia gravat al cap.

És de dia, ben d'hora al matí, i la Sahasa, després d'haver-se fet l'esmorzar i donat menjar a les cabres, surt corrents de casa i es dirigeix tan ràpidament com pot cap a la ciutat, amb el carro de teixits al seu darrere. Cada dia era igual. Aixecar-se, vestir-se, menjar, alimentar ràpidament als animals i anar corrents cap a dins les muralles per ocupar el millor espai on vendre els productes que els han sobrat dels dies anteriors. I tot això perquè després hagués de tornar a correcuita cap a casa per estudiar els textos que la seva mare tenia guardats, per al cap d'unes hores marxar a entrenar. I si això fos tot ella estaria satisfeta, però el cas és que s'havia d'anar abans d'hora de l'entrenament amb l'excusa de què havia d'atendre la tenda. La realitat era però que havia d'entrar a la biblioteca clandestina que tants anys portava custodiant la seva mare i continuar estudiant, i transcrivint un manuscrit rere l'altre. Aquell eren els seus dies. Tots iguals. Mentre aquests pensaments li van venint i marxant del cap, arriba per fi a les muralles. Que la seva casa estigui tan allunyada de la protecció dels murs és també una qüestió que en ocasions la treu de polleguera. Ha d'arribar molt ràpidament al lloc del centre de la ciutat on col·loca la parada, i quan per fi aquesta ja està situada, ella ja està cansada i ha d'organitzar les forces que li queden per dur a terme la resta d'activitats del dia. Però almenys, que la casa estigui allunyada de la ciutat, permet que la conservació i estudis dels textos antics que tant obsessionen a la seva mare sigui possible, i que, per tant, no hagi de patir tant per si algun soldat de la ciutat li dona per ser més curiós del compte i ho acaba descobrint. La Sahasa, però intenta deixar de banda aquests pensaments negatius. Porta mesos intentant seguir l'exemple de la seva germana. La Kateua pot ser adoptada, però la Sahasa sempre ha pensat que podrien ser perfectament germanes de sang. Si no fos per la pell fosca de la Kateua o dels cabells pèl-rojos de la Sahasa, aspectes els quals són totalment diferents l'una de l'altra, tothom acceptaria de primeres que estan emparentades. Sempre han estat molt properes. La Kateua sempre ha estat una noieta pessimista, lluitant contra la seva negativitat. I això la Sahasa fa temps que ho intenta. Qui no voldria tindre una veueta al cap que et faci veure que els pensaments negatius que estàs tenint poden no ser reals, i en cas que ho siguin, que no t'estiguin ajudant gens? Doncs aquesta és la Kateua, una noia que sempre lluita contra ella mateixa perquè la seva negativitat no influeixi ni en els seus actes ni en la influència que té sobre els altres. Sahasa, doncs, intenta aplicar això ara mateix. Lluita contra la seva ment i intenta veure el costat bo de la seva vida. Tot i que el seu país estigui en guerra (realment mai ha deixat d'estar-ho, però fins fa pocs anys simplement estaven en una pau no signada) pot gaudir d'una família que l'estima i que faria qualsevol cosa per ella. A part, tenen un negoci propi i una biblioteca secreta que tot i que en ocasions les fa estar molt tenses quan senten sorolls de dalt a la botiga, és un lloc on hi són en Jarman i la Savaku, dos germans que amenitzen moltíssim les classes de la mare amb les seves bromes. Però la Sahasa sap que ha de deixar de divagar, és hora de vendre.

Pràcticament, el sol encara no s'ha presentat per donar la la benvinguda que els carrers de Jhala ciutat ja estan plens de gom a gom. No només de gent anant corrent al centre per preparar les paradetes, sinó del circ moble tan típic de Jhala que fa que els nens matinin tres cops a la setmana per seguir-lo i que els sorprengui amb el seu espectacle. Diversions en temps de conflictes. Quan més fan falta.
Després d'una estona de buscar el lloc on posar la parada i d'unes hores intentant vendre roba sense massa èxit decideix tornar cap a casa. Quan hi arriba es troba que la tenda ja està plena de gent davant del taulell demanant peces de roba a mida. Que la seva casa sigui a la vegada una tenda de roba d'animal és un aspecte que considera que sempre li ha tret certa intimitat a la llar, però, com tornant a recordar el mode de racionalitzar de la seva germana, decideix deixar de banda aquest tema. Deixant-se emportar per la rutina, obre la porta de la tenda, saluda als clients així com al mateix Gint, que els està atenent, i es dirigeix directament cap a les escales que baixen al magatzem. Quan hi arriba i veu que no hi ha ningú, es gira, tanca la porta del magatzem, pitja una rajola del terra diverses vegades i una porta s'obre al costat dret de la sala. Al principi tot és foscor, però a mesura que va avançant comença a sentir unes veus familiars, i una llum es va fent cada cop més intensa. Quan ja porta un bon tram del camí fet, les veus cada cop se senten més clarament i ella no pot fer altra cosa que fer un somriure. Ja estan discutint un altre cop.

-Que et dic que aquest document va aquí! - es queixa la Jarman, pujada en una escala mirant endarrere al seu germà.

-Si no fossis la meva germana pensaria que ets un animal que ha estat parit abans d'hora -remuga el Savaku, tirant documents a terra que fins ara estava tractant amb delicadesa.

-Ja hi tornem a ser, i si jo soc un animal que no sap ni on coi està, tu ets un arbre en un precipici. No serveixes per res!! - en Jarman baixa de l'escala i va directament cap al seu germà – et dic que aquest document va a la secció de mitologia perquè parla de la creació del món, i en tots els documents que tenim que parlen d'això es fa referència a uns déus.

- T'he llegit aquest text fa un moment. El mateix autor diu que els déus en aquest text són només una eina per resumir l'evolució de la geografia dels planetes. El text va a la secció de geografia per molt que hi hagi una mica de mitologia, tros de cabra èbria.

-Ai mira de veritat, no sé que faré amb tu – diu la Jarman. De cop els ulls d'ella i la Sahasa es creuen i va directa cap a la seva direcció. -Mira, ella mateixa t'ho pot dir.

-Ei ei a mi no m'hi fiqueu que jo anava a veure la mar... - abans que pugui acabar la frase la Jarman l'agafa del braç i segueix comentant el seu punt de vista. Com pot, es desempallega d'ella. Els pregunta sobre la posició de la seva mare, però no li fan cas. Els deixa remugant i comença a moure's per l'espai buscant la guardiana de la biblioteca.