Teràpia de parella

Tercera visita

(Bulma)

Ostres va, no potser, avui que tinc mil coses a fer va amb retard...

- Tardarà gaire o què? Perquè jo volia anar a passant ja... A aquest pas se'ns farà fosc.

- Acabes de dir just el que estava pensant... Aix per cert, té, a casa no he pensat en donar-t'ho.

- Què és això?

- Una caixeta amb algunes càpsules.
La groga més grossa és una caseta. A la blava hi ha uns quants tratges de combat amb les seves armadures. A la verda menjar i a la vermella una mica de farmaciola, ja saps, benes, espeladrap, desinfectant...

- Gràcies però no calia, dubto que ho faci servir.

- Tu fes el que creguis. Jo em quedo més tranquila si t'ho dono i ho tens.
No sé si marxar... Tinc una reunió important d'aquí poc i no tindré temps de fer-ho tot.

- Si tu marxes, jo no em quedo.

- Està bé, esperarem una estona més.

Finalment s'obra la porta. Però no surt el mateix doctor, és una dona, petita, menuda de cabell vermell i ondulat. D'edat indefinida i mirada acusatòria. La veu, com no podia ser d'una altra manera, aguda i estrident.

- Endevant passeu. Podeu seure.

- I tu qui ets?

- Perdoneu, les meves formes són deplorables. Sóc la doctora Hachimitsu el doctor Darin està de baixa i m'ha traspassat el vostre expedient.

- No m'agrada. -va xiuxiuejar en Vegeta. Se'l veia realment incòmode. A mi tampoc m'entusiasmava.

- Com és això? Estarà molt temps de baixa? Podríem haver postposat la cita. Ha d'entendre que no és fàcil obrir-se a una persona i que a la tercera visita la canviïn.

- Ho entenc, no ho hauríem fet així si la baixa hagués estat curta, però ara per ara no sabem quan es podrà reincorporar. A més ell considera que sou un parella prioritària. Amb alguns traumes importants. M'agradaria començar per aquí. Tenim punts de vista un xic diferents. Ell creu que és un problema de parella i d'encaix entre vosaltres, però jo penso que sense treballar els traumes infantils no podreu avançar.
Bulma comencem per tu, en Vegeta el veig molt tens, suposo que a mesura que tu vagis parlant ell s'anirà relaxant i serà més fàcil que s'obri.

- Tot això és una merda. Què vols dir que comenci jo? Per on?

- Pel principi, comencem per la teva infància. Diries que va ser feliç?

- Clar que vaig tenir una infància feliç. Tenia tot el que volia i més. Mai m'ha faltat de res. Els meus pares m'adoren i farien el que fos per mi. M'estimen a milers.

- Pero han estat uns pares presents? Vull dir no t'has sentit abandonada en pro de la seva feina?

- Nooo!!! Mai!!! És cert que el meu pare treballa molt, moltíssim. És un gran inventor, però desde que tinc ús de raó que m'ha fet partícep dels seus projectes i en moltes ocasions l'he ajudat amb els seus invents i investigacions. I ma mare, és una gran mare, va deixar la seva carrera per cuidar-me. Per estar amb mi les 24h. Vivim junts i es desviuen per nosaltres, tot i així sempre m'han deixat espai per pendre les meves decisions, fossin encertades o no. I mai, mai dels mai m'han recriminat res. Crec que busca traumes on no n'hi ha.

- I la relació amb la seva germana?

- Bé, ella viu lluny i ens portem bé tot i que no tenim una relació estreta ni molt menys. Fa anys que no la veig.

- Bulma!!! No sabia que tenies una germana.

- No ha sorgit la conversa...

- No creus que en 4 anys aquesta conversa hauria d'haver sortit? Els teus amics saben que tens una germana?