Teràpia de parella

Més records

Bulma)
"Acabàvem d'arribar de Namek a una esplanada desconeguda de la Terra. Estàvem discutint com fer-ho per tornar a la vida en Goku i en Krillin. Reconec que no vaig estar brillant, quan en Vegeta va dir de transportar les seves ànimes fins aquí va ser una alenada d'aire fesc. Després, una impertinència de les seves apelant a la meva inteligència. Em va fer quedar en evidència, era lògic que jo estigués ofuscada, hi havia molt per assimilar, però no calia que es comportés amb aquella superioritat moral. Sí, el que havia dit era intel•ligent, però era més conseqüència de la seva distància emocional que de la seva brillantor intelectual. I després, com va tractar en Son Gohan quan va anar a donar-li les gràcies, un pobre nano de 5 o 6 anys que acaba de perdre el pare... No tenia dret a humiliar-nos d'aquella manera.
Quan vaig convidar els Namekians a quedar-se a casa també li vaig dia a ell. La invitació era honesta. Ell no tenia on anar, no tenia nau, necessitava un lloc per viure... I a mi... d'alguna manera el volia retenir al meu costat, encara que en aquell moment no n'era massa concient d'aquest fet. Jo mateixa em convencia dient que només era hospitalitat sincera.
"- Eii tu petit, Vegeta et dius no? Si vols també et pots quedar" Recordo la seva cara com si l'estigués veient ara. Entre la ira i l'estupefacció absoluta. Ell sabia perfectament que jo sabia qui era, de fet li vaig dir pel seu nom a Namek, tant quan va venir a la cova on teníem el camp base, com quan va lluitar amb en Zarbon... Després encara hi vaig afegir que ni se li ocurregués "enamorar-se de mi.""

Coneixent-lo com el conec ara, sé que vaig dir les paraules exactes perque es fixes en mi. En Vegeta funciona així, n'hi ha prou de suggerir-li que faci o no faci una cosa, perquè just faci la contrària.
He de reconèixer, que de la mateixa manera que sol ser insufrible, a mi també m'agrada xinxar-lo, incomodar-lo, treure'l de polleguera. M'encanta quan queda descol•locat per alguna de les meves sortides, tot i que alguna vegada aquestes se m'han girat en contra. Normalment ho faig per pura diversió, però també com a reacció a les seves impertinències. Que són, més ben dit, han estat moltes. Últimament està més contingut i manté més les formes. Ja fa temps que s'han acabat els "ne-naaaaaa" i "doooo-na!" Però hi va haver una època...
"La vegada més sonada va ser quan per segona vegada li vaig dir que podia anar despullat. El primer cop jo li acabava de comprar un munt de roba, ell s'estava dutxant i li vaig deixar una muda de roba neta i nova sobre el llit, la seva s'havia de rentar i els prototips nous encara no estaven llestos.
" Do-na, Dona!!! Eii dona!!
- Em dic Bulma!!!
- Què n'has fet de la meva roba?
- Està rentant-se!! Te n'he deixat de nova sobre el llit!
-No em penso posar això!! No em penso vestir com un pallaso!
-Doncs vés despullat!"
Aquella vegada es va vestir. Ell sabia que estàvem a la terrassa fent el toc amb en Yamcha i en Krillin.
La segona vegada que vam tenir una conversa calcada, canviant els "dona" per "Bulma" va sortir despullat. El malparit sabia que estavem sols i va venir a sopar en boles. Ni bòxers portava. Si el primer cop el vaig repassar... El segon me'l vaig menjar amb la vista. No podia treure-li els ulls de sobre. Em vaig anar acostant cada cop més sense adonar-me'n. De cop estàvem a centímetres de distància.
-T'agrada el que veus?
No vaig respondre, no podia. Estava absorta.
-Doncs es mira però no es toca."
Suposo que en el fons som iguals, per què reconec que va dir les paraules justes per no poder treure-se'l del cap.  Vaig desitjar tirar-me sobre seu, tirar-me'l, com mai havia desitjat a ningú. Si no fos pel meu orgull i perquè el volia menjant de la meva mà, no m'hauria pas contingut. Bé per això i perquè encara estava amb en Yamcha. I encara que ell fos un tros de fill de pura infidel, jo no."

Em fa mal tot i m'hi estic deixant la vista,potser per avui ja n'hi ha prou de treballar. La veritat és que estic treballant massa, però entre els robots d'entrenament, les reparacions a la sala de gravetat, les proves per millorar les prestacions de les armadures i tratges i les investigacions sobre el doctor Gero... Pràcticament no em queda temps ni per en Trunks, sort dels meus pares. Són un puntal per mi. No sé què faria sense ells. Ma mare és una mestressa de casa exelent i cuida en Trunks amb moltíssima dedicació. El pare és un geni, sense ell no hauria avançat ni la meitat, sempre em sap donar el consell necessari per solucionar els dubtes que em sorgeixen.

Pujo a l'habitació i veig que en Trunks ja dorm. Pobret meu avui no le vist despert.
Entro a la dutxa. Només falta un mes per l'arribada dels androides. Estem preparats no? No tinc ni idea de què estan fent els altres. Jo ajudo com puc i en Vegeta entrena com un animal. Espero que la resta si hagin aplicat a fons. Tanco els ulls i deixo que l'aigua em caigui a la cara mentre s'endú totes les preocupacions.
Faig un petit sospir de sorpresa quan sento que m'abracen per l'esquena i un gemec de plaer quan el noto amb tota la seva esplendor.

- Estàs content o t'alegres de veure'm?

- Sempre m'alegro de veure't, de tenir-te, de sentir-te.

Em diu mentre em fa petons al coll i m'ensabona els pits. Em giro i ens fonem en un petó llarg i humit mentre l'aigua de la dutxa ens cau a sobre. Li ensabono el pit, l'abdomen, l'esquena, el cul i per últim la cigala. Quan començo ja no sóc capaç de parar. Em ressegueix l'espinada i les costelles una a una amb les puntes dels dits, practicament de forma imperceptible, tot i així sento com la pell em crema sota el seu tacte. M'encanta sentir-lo palpitar a les meves mans, amunt i avall, amunt i avall, un cop i un altre i un altre, passant de tant en tant el polze pel gland que ja suqueja. Com més gruny més esbufego...

(Vegeta)
És una autèntica tortura, és morir de plaer sense arribar enlloc. Per sort es gira de cara a la paret i em convida a fer-la meva. Les mans a la paret per aguantar-se, l'esquena corbada i el seu preciós cul en pompa, que deixa veure la vulva lleugerament oberta i ben lubricada. Uffff em posa a mil, l'envesteixo amb ànsia i sense massa delicadesa, un cop i un altre i un altre. Estic al paradís i no voldria estar enlloc més, és tan perfecte, tan magnífica, tan calenta.

(Bulma)
-auuuu bèstia!!! Això fa mal!!

Reacciona ràpid i es recolza a la meva esquena, així la penetracció no és tant profunda i ho disfruto molt més. M'estimula el clítoris i en pocs segons em corro, una última envestida i ell també acaba.
Es queda a sobre meu abraçant-se.

- Bulma, jo hi he estat pensat... en allò que vas dir... que mai...

(Vegeta)
Merda!! Perquè és tant difícil... No em surt res... Tornaré a començar, s'ho mereix he de ser sincer amb ella. No pot ser tant difícil.

- Jo el que et volia dir... És que tens raó... Que mai t'he dit... Que si, que jo també...

Uns llavis dolços em segellen la boca.

- Shhhtt, no diguis res. Ja ho sé. A la teva manera m'ho demostres cada dia. Ja m'ho diràs quan estiguis preparat.