Teràpia de parella

Desig

(Vegeta)
A la merda les meves pròpies normes, a la merda tot. A la merda l'orgull i a la merda tot el que he pensat sempre. Només sé que no estic disposat a perdre aquesta dona que em torna boig. Que creu més en mi que jo mateix. Que veu en mi tantes coses bones que ni jo sé que tinc. Només sé que la vull a la meva vida, que la vull per sempre. Que aquesta batalla és la única que no em puc permetre perdre. Només sé que em vull perdre per sempre entre els seus braços, entre els seus cabells, a dins seu. La faria meva ara i aquí a la vista de tothom.

- Bulma no puc esperar a arribar a a casa, et vull ara i aquí.-  Xiuxiuejo mentre la tinc empotrada contra la paret de l'ascensor amb tota la sang acumulada al mateix lloc...

S'obren les portes però no em puc moure, encara la tinc acorralada mentre enllacem les llengües, ens acariciem les dents i ens mosseguem els llavis.
S'aparta de mi per llepar-me la barbeta, resseguir-me la mandíbula i mossegar-me l'orella abans de dir-me:

- Vine, sé un lloc on podem continuar.

(Bulma)
Li allargo la mà, sense esperances de que l'agafi, només per indicar-li que em segueixi però per sorpresa meva enllaça els seus dits amb els meus i començem a caminar per el vestíbul. Ell va accelant el pas fins a posar-se just al meu costat i jo començo a caminar més depressa fins a tombar cap a un passadís a l'esquerra i després passar unes portes de seguretat. És una sort que Càpsula corp sigui qui fa el manteniment dels servidors d'aquest edifici.

(Vegeta)
Tanquem la porta darrera nostra i ens deixem anar al desig contingut, quan començo a descordar-li la brusa s'aparta de mi, però seguim amb les boques enganxades, vol que la segueixi cap a un altre punt de l'habitació.

- Aquí hi ha un punt mort on les càmeres no ens podran veure.

Continuo descordar-li la brusa amb tota la delicadesa que puc, m'ha deixat clar masses vegades que estripar-li la roba no és s una opció, menys encara si després no es pot canviar. Ella em descorda el cinturó, ens falten mans.

(Bulma)
Ell està mes dur que una pedra i jo més molla que un còdol.
Mentre li baixo els pantalons em descorda la brusa i m'allibera el pits amb un gest hàbil i expert. Sento com me'ls toca amb devoció, amb autèntica veneració. Baixa la mà fins l'abdomen mentre jo segueixo acariciant-lo. Em descorda habilment els pantalons i aquests cauen a terra, m'acaricia el cul i juga amb el filet del meu tanga.

(Vegeta)
Quina sort que no porti aquests texans ajustats que deixen intuir les formes del seu cul perfecte. Els pantalons han caigut sols a terra sense haver de fer cap esforç...
Posa la mà dins el boxer i de seguida troba el que està buscant, m'acaricia mentre jugo amb el seu tanga, està molla i desesperada, igual que jo, però haurà de tenir paciència. No puc permetre que em toqui gaire més estona. Em busca cada cop que intueix els meus dits, és refrega a les meves cames però fa masses setmanes que no la faig meva i sé que no aguantaré massa, vull que mori de plaer, no em conformaré amb que tingui un sol orgasme.

(Bulma)
Perquè m'aparta la mà? Tinc ganes d'acariciar-lo, de menjar-me'l.
Interpreto aquest gest com a una invitació a menjar-me'l però quan vaig per ajupir-me em fa donar la volta contra la paret, és separa de mi just pq no arribi a tocar-lo i em penetra amb els dits, mentre em mossega el coll, les orelles, la mandíbula... m'engrapa un pit i amb el polze acaricia el mugró no tardo gens en corre'm.

(Vegeta)
La giro per què  quedi de cara a mi i em vaig ajupint mentre li beso els pits, la panxa, l'abdomen i finalment l'entrecuix, està dolça, molla i deliciosa. Això no quedarà aquí, ja en porta un.
- Preparada per continuar?

(Bulma)
-aaaahhhh

Només logro deixar anar un sospir de plaer.

- Sembla que si, ufff Bulma, la meva Bulma

- Vegeta, joder Vegeta!!!

Sembla que no sigui conscient d'on som. S'ho està prenent amb una calma que em desespera, tant salvatge que era algunes nits, quan teníem tot el temps del món i la calma que té ara. Em sento una deessa, la més desitjada. Gairebé no puc respirar i molt menys pensar i aquí segueix ell, entretenir-se en tots els racons, quan se m'accelera la respiració frena per després tornar-hi amb més ímpetu. Estic a les portes de l'orgasme permanentment i cada cop que sembla que m'hagi de partir en dos frena i deixa que baixi la intensitat per tornar-hi i que una onada de plaer encara més intensa recorri el meu cos.
Fins que finalment tot estalla i tinc l'orgasme més brutal de la meva vida. L'esquena se m'arqueja, les cames em tremolen i noto com les contraccions de la meva vagina atrapen la seva llengua. Es separa satisfet i m'abraça perquè no caigui a terra.

(Vegeta)

- En vols més o anem cap a casa?

- si us plau amor fes-me teva.

- Com?

- Vegeta per favor deixa de jugar amb mi. Et vull dins meu, com feia temps que no ho desitjava.

Encara sort, només era una pregunta retórica, m'hauria fotut moltíssim que digués que ja estàvem...
L'engrapo pel cul i ella em rodeja la cintura amb les cames i així dret la faig meva contra la paret. Està tant calenta i humida que em torna boig.

- Aaaahhh, ho trobat tant a faltar.

- I jo príncep meu.

No puc deixar de mirar els seus ulls blaus, estic perdut si mai la perdo. Bulma si us plau no deixis mai de creure en mi, no deixis que el meu orgull ens separi. Amor meu fes tot el possible perquè em quedi al vostre costat quan acabem amb els androides. No deixis que les meves ànsies de guerrer, la meva ambició per ser el més fort de l'Univers, que la meva rivalitat insana amb el pallasos d'en Kakarott em separi de les úniques persones que estimo.
Espero que entengui la meva suplica interna, seria massa humiliant dir-ho en veu alta...

(Bulma)
M'envesteix de manera rítmica cada vegada de forma més intensa. Em perdo en els seus ullls negres, que em miren fixament gairebé suplicants. Sembla que pugui llegir-li l'ànima, sé que no és l'home més afectuós del món, però sé que m'estima. En moments com aquest amb la mirada fixada l'un a l'altra, mentre fem l'amor disfressat de polvo salvatge, puc entendre el seu prec. Puc veure la seva suplica a través dels seus ulls. No príncep meu, no deixaré que marxis. Estigues tranquil faré l'impossible perquè et quedis al nostra costat, t'ho mereixes. Ens ho mereixem tots tres. I sí, tu lluitaràs per ser el més fort de l'Univers, però jo lluitaré perquè siguis el príncep dels terrícoles, perquè ara aquest és el teu lloc al món.
Abaixa la vista i em mossega el coll, l'orella, els llavis, se m'accelera la respiració, se'm tensen els músculs, ja no puc pensar en res. Una última onada d'escalfor em recorre el cos. Li clavo les ungles a l'espatlla i se m'arqueja l'esquena, de nou la sensació de que em partiré amb dos...

(Vegeta)
Ho ha entès? Per un moment m'ha semblat que si.
Ja està, ja puc apartar la mirada i acabar. En dos o tres envestides em correré. Comença a esbufegar, ja el té, ja li arriba. Vegeta concentrat, no et deixis anar encara. Deixa que en tingui un altre. M'ho està possat difícil.

-Bulma, la meva Bulma...

-aaaahhhh si, si, si!!! Deu meu Vegeta!!! Ohhh

(Bulma)
Just després de corre'm ell es corre dins meu, però encara ens quedem un segons en la mateixa postura, jo recuperant la respiració, ell amb un somriure de satisfacció. Estic rebentada, ell no s'ha ni despentinat. Surt de dins meu i em comença a regalimar el semen per les cames. M'allarga el seu boxer perquè  em pugui eixugar mínimament. Em poso bé el tanga, ens vestim i sortim del quartet. Llença els boxers a la primera paparera que troba. L'abraço per la cintura i li acaricio el cul, però n'aparta la mà... Vaja, hem tornat a la normalitat. Res de contacte físic en públic.

(Vegeta)
Quan li aparto la mà, veig una sombra de desil•lusió que atravessa els seus persiosos ulls...
Perquè tot és tan difícil?
Li allargo la mà i enllacem els dits. Somriu lleument.
Bé!!
M'hi he d'esforçar. No em puc permetre el luxe de deixar escapar aquesta terrícola amb ànima de super guerrer.

- Anem cap a casa? Tenim un petit que ens espera.

Ara sí, els ulls li riuen

- T'estimo tant.

Aquesta paraula una altra vegada, almenys ara ja no espera que li contesti. Maleït orgull guerrer...