Teràpia de parella

Comiat

(Bulma)
No recordo haver-me adormit, però quan me despertat encara estàvem tots tres a la tumbona, tapats amb la manteta i en la mateixa posició que ahir. El sol comença a despuntar per l'horitzó, és només una fina línia taronja entre la terra i el cel negre. Miro en Vegeta i el cor se m'omple d'orgull i tendresa. Qui ho hauria dit fa només un parell de mesos, quan semblava que només li feiem nosa. Tant distant i tant aprop a la vegada. Sé que potser són impresions meves, però quan estava amb nosaltres semblava que volgués estar en algun altre lloc. El meu príncep i els seus misteris. I mira'l ara, un pare, que encara que no pugui dir entregat, si que almenys puc dir present.

- Ho faràs bé.

(Vegeta)
La Bulma xiuxiuejava no sé què i m'ha despertat. No he entès pas que deia. Tot just s'està fent de dia. Vull creure que estic bé, però la veritat és que no ho sé ni jo. Ahir em va costar la vida adormir-me. Tantes coses donant-me voltes pel cap. Fa uns mesos no hauria tingut cap dubte, fa uns anys menys encara i en canvi... Tantes vegades m'ha passat pel cap agafar-los a ells dos i fugir ben lluny. Em fa vergonya haver-ho pensat, jo un guerrer fugint d'un combat. Ara les coses són diferents, hi tinc molt a perdre i poc a guanyar. Què és la glòria i l'honor al costat de la meva família?
Llavors penso en el meu fill, en el del futur i totes les batalles que ha hagut d'afrontar sol i no puc ser menys, però tampoc el puc deixar orfe una altra vegada. M'he d'allunyar. És cert que he d'entrenar-me per acabar de perfeccionar detalls però també és cert i no li he dit, que necessito pendre distància, m'estic estovant i no m'ho puc permetre. S'acosten uns enemics invencibles i sense sentiments, jo no puc deixar que intueixin els meus. He de ser despietat i impecable. No em pot importar ningú, he de poder destruir i matar a sang freda sense pensar en les conseqüències. He de tornar a ser l'assassi fred i despietat que era quan vaig arribar per primer cop a aquest planeta. I sento que no puc, que ja no sóc aquella persona. Que la meva vida a cambiat per sempre i que no hi ha retorn.

- Príncep meu, estàs bé?

- Si, millor que mai. - Menteixo. En sé molt de mentir- Vens a dins?

(Bulma)
Deixa en Trunks al seu bressol i ens estirem al llit en silenci. Jo amb el cap sobre el seu pit i ell abraçant-me. No sé que li passa pel cap i tampoc li preguntaré però sé que m'ha mentit. Es creu molt hermètic i no ho és tant com pensa. Almenys per mi. M'acaricia els cabells mentre li faig rodones als pectorals. Suspira i em fa petons al cap. És tant dolç quan baixa la guàrdia. Estic a la gloria. Es belluga i canvia de posició quedem cara a cara. Segueixo acariciant-lo i em segueix fent petons al cap, va baixant per la cara. Em fa petons als ulls, al nas, a les galtes, a la mandíbula i finalment als llavis. M'estreny entre els seus braços tant fort i amb tanta desesperació que gairebé no puc respirar. I en besem. I el que comença com un petó cast i nerviós va pujant d'intensitat. Enlleçem les llengües, ens mosseguem els llavis, i juguem. És elèctric i desesperat. Diferent de tots els petons que m'havia fet fins ara. És separa el just per poder parlar.

- Si us plau Bulma recorda aquest moment. Grabata'l amb foc, per què has de ser el meu far si em perdo. Promet-me que passi el que passi els pròxims dies, em tornaràs a aquest instant. Recorda'ns així i no deixis que res, ni tan sols jo, esborri aquest moment. Si hem pogut estar així, hi podrem tornar a estar.

No he pogut dir res ni entendre que diu perquè just després m'ha tornat a besar amb total desesperació, com si s'estigués acomiadant de mi. Com si fos l'últim cop que estem junts. M'agafa en braços i sense deixar de besar-me em porta a l'altra habitació.

- M'encanta dormir amb en Trunks, bonica. Però m'incomoda molt que estigui amb nosaltres, encara que sigui dormint, quan ens posem al tema.

Només puc grunyir. Està a sobre meu, amb una erecció tremenda que noto cada cop que es mou i pràcticament no em puc moure. No sé si està més exitat o més desesperat, però sigui el que sigui em posa a mil. Em fa donar la volta, fins que quedo a sobre seu. Estic absolutament acalorada i em trec la samarreta, somriu amb satisfacció. Amb un gest ràpid i sense saber massa com s'ha tret el boxer, s'incorpora quedant recolzat al capçal del llit amb mi a sobre.  Em besa el coll i em llepa l'orella. Sap que és el meu punt dèbil.

- Estàs ben xopa. Folla'm, fes-me teu.

M'aparto el tanga, el faig entrar dins meu i el començo a cavalcar. Un clau ràpid i bestial, a la desesperada. Ens estirem l'un al costat de l'altre mentre anem recuperant la respiració.

(Vegeta)
Merda, merda, merda... Això no és el que volia... Jo volia que tingués un record dolç i agradable. Com en diu ella? Ah sí romàntic. I ha estat tot el contrari. Desesperació pura i dura. Sobretot dura. Se m'escapa el riure al pensar en el joc de paraules.

- Quan falta per la visita?

- Poc més de tres hores - em contesta mirant el rellotge.

- Fantàstic, preparada?

- Preparada per a què?

- Pel second round. Fight!

(Bulma)
Em peto de riure amb la seva sortida. No és gens propi d'ell. Però el meu príncep és així, et descoloca amb alguna cosa imprevista en qualsevol moment.
Iniciem una guerra de pessigolles, no li agraden gens. Fa ús d'una mínima part de la seva força per inmobilitzar-me sota seu. M'aguanta els dos braços per sobre el cap, agafats pels canells, amb una sola mà. Acosta els seus llavis als meus, els presiona i els estira lleument amb les dents trec la llengua i els llepo, convidant-lo a fer el mateix. Enlleçem les llengües i ballen, ara dins la meva boca, ara dins la seva. El petó es va intensificant, cada cop més calent, però lent i sense presses. Ja no hi ha cap signe de desesperació. Mentrestant amb la mà que li queda lliure em va acaronant tot el flanc esquerra amb la punta dels dits. Desde mitja cuixa fins al pit. Em torna boja i aixeco la pelvis en busca del seu sexe.

- Ja?! Príncep meu? - dic sorpresa i exitadissima.

- Si bonica, aquest és l'efecte que provoqués en mi. - I deixa anar un gemec greu i tremendament sexi quan el meu sexe toca la seva erecció per segon vegada.

(Vegeta)
Aquesta vegada ha estat més semblant al que esperava. Sense presses, sense pausa, sense desesperació. Amb amor. Hem fet l'amor. És tan fina la línia que separa el sexe de fer l'amor. Ha estat un bon comiat. Només queda anar a la visita i després poc més d'una setmana per la visita que més espero desde fa 3 anys.