Teràpia de parella

Bronca

(Bulma)
- Ostia puta Vegeta!! Se me'n refot el teu entrenament!! De veritat ets incapaç d'estar 10 minuts pel teu fill perquè em pugui dutxar? Sóc mare, no una d'esferra humana sense necessitats ni sentiments. Faig pudor d'agre i de suat i mira com porto els cabells!!! Fa 5 dies que van marxar els meus pares i no he tingut un puto moment per mi, dormo una merda a les nits i a més sembre he de fer bona cara per tu, perquè sinó et ratlles. Vas dir que t'implicaries amb en Trunks, però oh casualitat mai trobes el moment i sempre et plora!!! Clar que plora si ni coneix el seu pare. Així que aquí el tens, t'espaviles i no em vinguis a buscar si no es qüestió de vida o mort.

(Vegeta)
Per tots els déus i ara què faig jo amb aquest mocós?
Almenys ja comença a aguantar el cap.
Merda, merda, merda que ja posa cara d'anar a plorar...
- A veure Trunks posem les cartes sobre la taula: ni jo t'agrado ni tu m'agrades a mi; però tots dos adorem a la Bulma, i imagino que igual que jo, vols passar molts anys al seu costat, així que haurem de firmar una treva. Ok? Per cert, no li diguis res d'això a la teva mare, ok? Seria molt humiliant per mi. Tinc una reputació i l'he de conservar. A tots els efectes després de matar els androides i acabar amb en Kakarott, desaparaixaré un quant temps. Si us trobo a faltar ja us vindré a veure, tot i que ho dubto.
Ara et deixaré aquí terra, sobre aquesta màrfega i jo continuaré entrenant... Tranquil no augmentaré pas la gravetat, portes la meva sang, però no crec q ho aguantessin encara...

(Bulma)
Ohh... finalment em puc treure aquest tros de pijama llardós!! Quan fa que el porto? Quan fa que no em vesteixo de manera decent?
L'aigua està fantàstica, i crec que per aquí encara queda alguna bomba de bany...
Encara recordo aquella vegada que en vam fer servir una amb em Vegeta... No n'havia vist mai, a vegades és tant innocent com en Goku, llàstima que sóc la única que pot veure com és en realitat. No m'ho posa gens fàcil...
Submergeixo el cap dins la banyera mentre sonen els compassos d'una cançó:
"L'amor és fort i resplendent
Has de ser valent
Vull viure d'aventures
I vull viure-les amb tu
Pq sé que tb ho vols"
Vegeta... Espero que si, que tu també ho vulguis, però collons de mono, potser que alguna vegada ho diguessis...

(Vegeta)
- Oohhh no, Trunks no hi tornis, però que collons et passa? Ja no vols estar aquí terra? Ok, ara t'agafo a coll.
I ara què perquè continues plorant? Va marrec, que hem signat una treva, mirem de portar-nos bé...
Vegeta, pensa, pensa que els hi agrada als mocosos? Ni idea! Que t'agradava a tu quan eres petit?
- Mira Trunks!! mira que fa el papa!!.Mini Big bang atak! Mira!!! Un robot ha saltat pels aires!!
- Aaaahhahah
- Sí? T'agrada? Els farem explotar, la mare ja en farà de nous.
Merda aixo dura poc i me'ls estic carregant tots, demà no podré entrenar... Bulma vine a buscar aquest galifardeu...
Beeee ja badalla.
- Estàs cansat eh? Entrenar cansa força, ho has fet molt bé per ser el primer dia. Vés parant atenció a les tècniques del papa i ja veuràs com et convertiràs en un gran guerrer, se't nota el potencial. No esperava menys de tu fill meu. Ara et deixaré al llit i ja veuràs com t'adorms satisfet.

(Bulma)
Si que tarden, que deuen estar fent? És estrany que en Vegeta encara no m'hagi tornat el nen desesperat. Ara que amb l'orgullós que és, abans de venir a demanar ajuda moriria. L'aigua s'ha refredat i estic agafant fred, em faré una esbandida amb aigua ben calenta i sortiré. El barnús s'ha escalfat amb la temperatura del radiador i és flonjos com el cotó fluix. Quina abraçada tan agradable, com s'aprecien els petits plaers quan es tant difícil gaudir-los.

(Vegeta)
-Mira Trunks, la mama s'ha quedat adormida al llit m'entre es vestia. Pobreta, va tan cansada. La taparem amb el nòrdic, que no agafi fred, entre els cabells molls i despullada només falta que es posi malalta. És molt dur criar un guerrer de l'espai. Tens molta energia i ets un autèntic ganut, tot el dia enganxat als seus pits. No, no t'enfadis, jo també hi estaria. Només et demano que de tant en tant dormis una estona i me'ls deixis disfrutar a mi, jeje. És tant bonica i perfecte.…
Quina sort, no ha plorat quan l'he deixat al llit. Em faré una dutxa ràpida a veure si aguanta sense despertar-se.
Em sembla que m'hi podria acostumar a aquesta vida aburrida i tranquila, suposo que un cop els androides siguin derrotats serà més fàcil sense preocupacions. En Kakarott ve que ho ha aconseguit. Tot i que ell és de classe baixa, i s'ha criat a la terra. Ell ha crescut vivint així... Jo sóc diferent, tota la vida he estat preparat per lluitar, per destruir, per guanyar i ser el millor. Sóc el gran Vegeta, príncep de tots els guerrers de l'espai.
"Príncep d'un planeta i una raça que ja no existeix..." Va ser un comentari cruel, però no deixa de ser veritat, així doncs qui sóc jo? Quin és el meu propòsits a la vida? Sóc lliure de triar el meu destí?
Surto de la dutxa i encara dormen tots dos, sembla que encara podré disfrutar d'una estona més de tranquilitat.
M'estic morint de gana, baixaré a preparar alguna cosa per menjar.