Teràpia de parella

Primera visita

- I bé, Bulma, Vegeta, perquè sou aquí?

- A mi no em miris. Jo vinc sota amenaça.

-Tenim problemes de convivència, en Vegeta és extremadament impulsiu i agressiu en certes ocasions. Normalment es deixa portar pels seus instints, però quan és tracta de demostrar afecte llavors no. Llavors si que es pot reprimir.

- A mi m'han educat així. A fer el que vull, a ser independent i a no mostrar debilitats. Els humans són dèbils, els guerrers no. No em puc permetre tenir lligams sentimentals que puguin interferir en una batalla. Això només em faria vulnerable.

- M'agradaria que s'impliqués com a pare. En Trunks ja té quatre mesos i encara no l'ha agafat mai a coll.

- No m'agraden els bebés, ja t'ho vaig dir, no vull saber res d'aquesta criatura fins que no tingui l'edat per rebre un bon entrenament. No és que em desagradi la idea de tenir descendència, ni molt menys, però no m'interessa... de moment. No hi ha interacció possible. A més desde que ell ha nascut que passes de mi.

- Que agradable que ets, quan t'ho proposes. Has pensat que potser no arriba mai a aquesta edat? Falten poques setmanes perquè arribin els androides i res fa pensar que els puguem guanyar ara per ara. Disfruta del teu fill en aquest moment, perquè no saps que passarà demà.

- No puc, he d'entrenar. És la única manera d'assegurar-nos un futur. Si aquest futur arriba, et prometo que m'implicare molt més amb la seva criança, però si no és així, almenys no tindrà records meus i no patirà pel que ha perdut. No em podrà trobar a faltar. És molt millor així.

- Et troba a faltar ara. Jo et trobo a faltar ara. Et passes els dies entrenant i no et veiem el pèl...

- Vegeta, diries que tens por?

- Escolta'm microbi!! Jo sóc el gran Vegeta, príncep del planeta Vegeta i de tots els guerrers de l'Espai. No tinc por de res. Mai.

- Príncep d'un planeta i una raça que ja no existeix...

- Bulma aquest comentari ha estat cruel, Vegeta com et sents al respecte?

- Mmhhh

- Podries desenvolupar la idea, t'has d'esforçar a ser més comunicatiu...

- No en treuràs res, és un tema tabú. Hi han tantes coses de les que no es pot parlar amb ell..

- Precisament aquest és l'objectiu de la terapia que poc a poc us aneu obrin a parlar d'aquests temes que en principi són tabús. En les pròximes sessions m'agradaria anar tractant aquests aspectes, però de moment ens centrarem en temes pràctics. Vegeta, la Bulma vol que t'impliquis més en la cura d'en Trunks? Com ho veus? És una cosa que pots fer?

- Suposo que si, però espero que em compensi...

- Bé quin compromís estàs disposat a assumir? Banyar-lo, jugar amb ell, cuidar-lo a les nits??

- Jo que sé qualsevol cosa, suposo que puc començar per tornar a dormir a la nostra habitació i acondicionar la meva per quan ell hi pugui anar.

- Està molt bé això. Per una banda m'agradaria saber a quin tipus de compensació et refereixes i per l'altra, com és que vas exiliar-te?

- El mocós no em deixava dormir, plora a tothora.

- Només has contestat la meitat de la pregunta...

- Ella és llesta, ja sap a què em refereixo. Cert?

- Està bé, ja veig que ets un home críptic i de poques paraukes, no en treurem res d'insistir. I tu Bulma, com ho veus?

- Bé, serà agradable tornar a dormir junts. Me sentit molt sola i abandonada desde que en Trunks ha nascut.

-Perfecte ens veiem en unes setmanes i comentem com ha anat tot.

(Vegeta)
Així que s'ha sentit abandonada i jo què??? Si fa setmanes que em té a pa i aigua... I a sobre babeja per aquest insecte. Ja veuràs Bulma, seré la teva puta ombra...

(Bulma)
Ja hi torna amb aquesta rialleta, espero que s'apliqui amb el que ha dit el psicòleg i poguem començar a ser una família.
Es va acostant cap a mi mentre jo vaig reculant, si no el conegués estaría cagada de por. Sé que en trama alguna, però tot i així no puc, no vull fer res per impedir el que sigui que tingui en ment. Se m'acosta sinuós, com una pantera a la seva presa, m'acorrala entre els seus braços i la paret de l'ascensor i es tira directa a la meva iogular mentre es mossega els llavis.

- Aix Vegeta, no facis això que se m'errissen tots els pèls de l'esquena.

- Sshiiittt... aquesta és la idea. Encara no he oblidat la repassada que li has fet a aquell pallasso

- Així que va d'això, és un càstic per haver mirat un altre home?

- Shhhittt... no, no és això, és perquè no oblidis qui ÉS el teu home.

M'engrapa pel cul i m'aixeca de terra mentre enrosco les cames a la seva cintura de manera automàtica. M'empeny contra la paret i el noto completament dur mentre començo a mullar-me...

- Ufff Vegeta... Ens pot veure qualsevol...