Teràpia de parella

Ultimàtum

Durant aquesta història es va canviant el narrador, per entendre millor el punt de vista dels personatges. El narrador ve indicat entre parèntesis a l'inici del paràgraf o quan aquest canvia. Tot i així també hi ha passatges on abunda el diàleg i en el que no intervé cap narrador, o aquest és extern.

Espero que disfruteu de la lectura.
L'Autora.

(Vegeta)
"Vegeta ja n'hi ha prou!! No podem continuar així. Sabia que seria difícil, però mai havia imaginat que ho seria tant. T'estimo moltíssim, molt més del que et podries imaginar, però sembla que no n'hi ha prou amb això. No sé com ajudar-te i sento que m'enfonses  amb tu al teu pou de merda. No vull viure així, encara que això signifiqui que he de renunciar a estar amb tu. O fas alguna cosa per cambiar o s'ha acabat."

Les paraules de la Bulma encara ressonaven amb força, em feien més mal que qualsevol dels cops que havia encaixat mai. Molt més del que volia reconèixer. Ni quan en Freezer em va matar em sentia tan destrossat.
Però què he de fer? Perquè és incapaç de veure tot el que he canviat per ella? Per més que faci sembla que mai n'hi hagi prou. Perquè me de menjar l'orgull i anar a la ditxosa terapia que diu? I de que serveix conservar el meu orgull si això em fa perdre-la... No crec en terapeutes, ni en psicòlegs ni altres aprofitats, però suposo que es això o enfrontar-me a la mort en vida...

(Bulma)
Realment no crec res del que li he dit, com pot arribar a pensar que seria capaç de separar-me d'ell? L'estimo amb bogeria, però amb una bogeria serena, si és que això és possible... No és l'enamorament d'una adolescent, no és atracció física... Encara que uffff, després de tants anys i em segueix caient la baba cada cop que surt de la dutxa, i com ho sap el malparit, se n'aprofita taaant...el seu cos, els seus ulls, el seu mig somriure burleta... Només de pensar-hi em poso malalta. No, no és això, o almenys no és només això. És amor profund, és saber que podria perdona-l'hi qualsevol cosa, perquè puc acceptar els seus errors i les seves imperfeccions. És amor incondicional, etern. Per això vull que vagi a terapia, per què pugui mirar a la cara als seus fantasmes, perquè me'ls pugui explicar i perquè ens hi poguem enfrontar junts. Perquè junts som més forts. I si l'he de ferir perquè reaccioni i tant que ho faré. Per mi i per en Trunks, perquè es mereix un pare millor del que té ara i sé que amb temps i esforç en Vegeta, el meu estimat Vegeta, serà capaç d'aconseguir-ho.

(Vegeta)
Si, li diré que si. Que l'acompanyo, però un parell de sessions i prou, si no funciona no funciona, no crec que sigui la fi del món. I de tota manera, ningú m'obligarà a dir res que no vulgui... Si, crec que puc fer-ho, per ella i per la criatura.

(Bulma)
- Bulma he estat pensant que potser sí que anar a terapia et podria ajudar i si vols t'hi puc acompanyar...

És increïble!!! Maleït mico, que a mí em pot anar bé la terapia? Mira guapo la terapia es per tu... Respira Bulma, mossegat la llengua, el tens on volies, les formes són el de menys, ja saps com és... M'esforço per somriure.

-Gracies amor, quan ho tingui agendat et confirmo el dia de la visita.

(Vegeta)
Ja hi som, no sé pas què esperen de mi, ara si el tiu es passa un pèl li fotre una cara nova. Veus que em fas Bulma? Les teves estúpides peticions ja no em permeten ni imaginar-me com matar aquest insecte insignificant... Quina dona, com m'ha canviat i que encara no ho vegi... Certament, és ella qui té un problema.

(Bulma)
Aaaaaixx ja hi torna amb aquest mig somriure que em torna boja. Llàstima que normalment no va acompanyat de bones intencions.

- M'encanta quan somrius d'aquesta manera... què penses?

- Que per culpa...  que gràcies a tu ja no puc ni recrear-me en com matar aquest insecte... Ens farà esperar gaire més? Tinc coses a fer...

- Vaja quina decepció, pensava que potser pensaves amb mi... A no ser que  aquestes coses a fer m'incloguin... - em mossego el llavi mentre ho dic, em surt instintiu quan em provoca d'aquesta manera, però també perquè sé que el posa nerviós i això encara m'exita més.

-Dona vulgar

-Ho se... i sé que t'encanta- i li pico l'ullet

M'acosto a ell per fer-li un petó, però n'aparta la cara

-Aqui no, ja saps les normes.

-Si, si res de mostres d'afecte en públic.

(Vegeta)
Ja ho ha tornat a fer, sap com em posa que em provoqui, que sigui descarada i mostri com em desitja. Però un guerrer de l'espai deixa aquestes coses per d'intimitat, no es deixa dominar pels seus instints i molt menys en públic.
Ja obren la porta, per fi..
Noto com se'm tensa tots els músculs amb la reacció de la Bulma, perquè collons mira aquest cuc de la mateixa manera que sol fer-ho amb mi?. Els seus ullsassos blaus el repassen de dalt a baix. Se'l menjen de dalt a baix... Que descarada!! Eeeooo que jo sóc aquí, el teu príncep de l'espai

(Bulma)
Se li nota que no vol ser aqui, que ho fa per mi. Per nosaltres espero...
Però quan el psicoleg ha obert la porta encara s'ha posat més tens.

Per déu quin tros d'home. Alt, guapo, amb els cabells llargs i rossos recollits amb una cueta alta, els justos per què no li vagin a la cara, ben contornejat, però sense ser musculós en excès, barba ben retallada... tal qual un Déu nòrdic. Vaja que una pot estar penjadissima del seu home, però continua tinguent ulls a la cara.

Ei!! que ha pasat? En dècimes de segons s'ha plantat al meu costat, m'ha fet girar sobre mi mateixa i quan he estat de cares a ell m'ha aixecat el cap agafant-me per la barbeta. Instintivament l'he rodejat amb els braços mentre em fa un petó als llavis. Un petó llarg i humit. Quan he entreobert la boca ha aprofitat per introduir lleugerament la llengua, però quan ja estava recuperada de la sorpresa inicial i em disposava a seguir-li el joc s'ha separat de mi mentre em mossegava lleument el llavi i em xiuxiuejava "recorda qui és el teu home"

(Vegeta)
Perquè ho he fet? Encara no ho sé, només sé que volia que la Bulma deixes de mirar aquell pavo i que trencar-li la cara no era una opcio. M'ho ha deixat clar masses vegades.

- Bulma, entrem? Aquest bon home ens està esperant...

- eh?? Ahh! Si. si, si entrem...

Ja està ho he aconseguit, ja tinc tota la seva atenció, jo també sé jugar al teu joc estimada.