De suor, esforç i sacrifici estan fetes les carxofes que collies al nostre Delta, a la nostra ribera, quan ja començava a fer fred i gelava la matinada.
En molt d'amor, tu,
te les triaves,
te les miraves,
i te les remiraves.
Finalment, les espolsaves, en aquelles mans dures i aspres, que explicaven totes soles què significa ser pagès, fill de la terra.
Quan encara les tenies a la mà, les tornaves a mirar, de més lluny, treies un parell de fulles, i una mica del tall i, una a una, directes al cabàs.
A mi m'esperaven el diumenge a la tarda dins d'una bossa de plàstic, d'aquelles verdes, al primer esglaó de l'escala.
Totes amanides, en la bossa ben lligada, que retolava en bolígraf, però sobretot, en carinyo i estima:
"de l'hort dels iaios Teresita i Carrany".
Sorties a l'escala, somrient, em miraves, i des del pis de dalt cridaves:
Fill meu, ja m'ho diràs que bones estan. Que les tasten, que es nota que són de casa.
I jo, sense cabre en mi de tant d'orgull, i sentint-me tan afortunada, les carregava al cotxe, i les repartia amb els amics de la capital.
No puc creure, com de llarga se m'està fent aquesta tarda de diumenge, de ple hivern, pensant que trucaré al timbre i ... no m'obriràs
VOUS LISEZ
Premi Llibresebrencs 2022
AléatoireOBJECTIU Incentivar els jóvens vinculats a les comarques ebrenques (Ribera d'Ebre, Terra Alta, Baix Ebre, Montsià, Priorat, Baix Cinca, Matarranya, Ports i Maestrat) a escriure relats curts sobre temes que trobin interessants i editar-los en un mitj...
