CATEGORIA C - ON SÓN ELS MEUS DRETS?

76 14 0
                                    

El meu nom és André i tinc la necessitat d'explicar-vos la meva situació actual que, desgraciadament, comparteixo amb molts d'altres companys i companyes.

He perdut la noció del temps, les nits són idèntiques al dia, la llum sempre és la mateixa i soc incapaç de dormir més d'una hora seguida. Els dies són eterns i s'encadenen els uns als altres sense esperança. Tot és tant desconegut: les olors són canviants, les veus varien cada dia, ningú m'és familiar. El meu cos sent molt de fred, fins al punt que és inútil sumar mantes al meu damunt. No trobo enlloc aquell escalf que tan present tinc al record, el de quan et relaxes a la banyera calenta. També menjo fatal, a deshora, preparat de qualsevol manera i sovint està tot fred, amb lo que s'agraeix menjar calent i recent fet.

Veient com estan de mal cobertes les meves necessitats bàsiques no us serà estrany entendre com ho estic passant psicològicament. Em sento horriblement insegur, perdut, esperant contínuament rebre tot l 'amor que necessito i no arriba. Tinc por i ansietat a parts iguals, molta angoixa que no em deixa agafar el son. Tot això em provoca un plor desconsolat i repetitiu que quan comença és difícil de frenar. És trist pensar que quan s'atura és per pur esgotament, un mecanisme de defensa per sobreviure.

L'André no pot escriure però aquests podrien ser perfectament els seus pensaments. Aquestes serien les paraules d'un nen de cinc setmanes de vida, nascut a les trenta-vuit setmanes de gestació i separat a l'instant de la seva mare, que viu a un refugi soterrat d'una ciutat ucraïnesa, envoltat d'unes voluntàries que tot i que li puguin donar un biberó cada tres hores no poden oferir-li tot allò que una criatura espera i necessita. On són els drets d'aquests infants?

Premi Llibresebrencs 2022Where stories live. Discover now