Premi Llibresebrencs 2022

CATEGORIA A- FER-SE GRAN

FER-SE GRAN

Aquesta tarda, mentre estic al carrer jugant a futbol amb els veïns, sento que la meva mare em crida per la finestra de la cuina, penso que alguna cosa he fet, perquè pel to de veu em sembla que està enfadada, però no tinc ni idea què deu ser. Entro a casa i em diu que està farta que tingui així l'habitació, que o l'endreço o no torno a sortir i comença a donar-me la llauna: que si no faig res, que si no ajudo a casa, que només penso en les ximpleries...Està clar que ella té un raonament i jo un altre, que el que per ella és important per mi no ho és tant. Vull que la meva mare m'entengui, i per això li dic que hem de parlar, que m'escolti una estoneta i així li començo a explicar que jo sé que ja no sóc un nen petit, entenc que he de col·laborar en les feines de casa i que és una desconsideració no fer-ho, en això li dono tota la raó i, encara que no ho faig tot al moment que ella voldria, procuro fer-ho tot el bé que puc, de veritat!! Però de vegades, penso que se li oblida que només tinc 12 anys, encara sóc un nen i, és clar, tinc altres prioritats!! Si ara no jugo quan jugaré?

Vaig a l'escola, he de fer deures, faig diferents activitats: esport, música, anglès, etc. Necessito també fer altres coses, jugar a futbol al carrer, anar en bicicleta, fer cabanes amb els amics, fer coses amb la família, com jugar a pin-pon amb el meu pare, cuinar amb la meva mare, jugar a jocs de taula, mirar una pel·lícula a la televisió mentre mengem crispetes, fer alguna excursió, anar a berenar a l'ermita. La meva mare em diu que totes aquestes coses ja les faig, però jo li dic que no tant com voldria, que gairebé són activitats que només fem en cap de setmana i tot i això fent primer coses de casa, deures, estudiar, etc. Li continuo explicant que, a més a més, hi ha d'altres coses que a mi m'agraden i que no puc fer quasi mai com investigar com viuen les formigues, per cert, em vaig quedar bocabadat quan em vaig assabentar que porten trossos de menjar que pesen el doble que elles!!! També m'agrada observar com fan el niu les orenetes i com alimenten després a les seves cries; el que fan els saltamartins, jugar amb els llangardaixos, tenir temps per jeure a l'herba i observar com passen els núvols amb aquestes formes tan capritxoses que tenen, sense pensar en el temps, sense pressa...Ja sé que moltes coses les puc veure per internet, però no és el mateix, en directe és molt més emocionant!!

Què us passa als adults? No us recordeu de quan teníeu aquesta edat? Ja sé que vosaltres amb la vostra experiència coneixeu la importància d'aprendre valors i bons hàbits, i de ser responsables, però tinc tota la vida per a aprendre tot això i només tinc aquests anys per ser un nen i recrear-me en aquestes coses, sinó ja no ho podré fer. La meva mare em diu que si te organitzes bé tens temps per a tot, sí, clar! et dona temps de fer totes les obligacions però res més, al que te n'adones t'ha passat el dia! Li segueixo comentant que necessito temps per a pensar, en tot i en res, pensar amb tranquil·litat, no per pensar en coses del col·legi ni en què faré després, sinó per pensar en el per què de les coses, en el per què existim...les coses grans de la vida s'han descobert o s'han creat amb temps per pensar, per observar, per reflexionar; amb tantes obligacions i tantes presses per a tot és impossible tenir temps per pensar, i jo em faig tantes preguntes!!!.

No és que no em preocupi el que passa al món, tots els dies procuro veure les noticies a la tele i per internet, i ara encara més, amb aquesta situació tan complicada que estem vivint des de fa temps amb la pandèmia del COVID-19 i amb la invasió de Rússia a Ucraïna, soc conscient de totes les persones que ho estant passant malament i de la importància de que tots siguem solidaris. També col·laboro en no contaminar més el medi ambient complint allò de les tres R: reciclar, reutilitzar i reduir, estic en contra del bullying i si veig que, tan al col·legi com en grups d'amics que tinc fora del col·legi, no tracten bé algun nen o nena el defenso; em sembla molt malament la violència i els abusos sobre els nens i les dones, és imperdonable i no entenc com hi ha homes capaços de tractar així a les dones. Estic a favor de la igualtat, he crescut veient i tractant igual a les companyes i companys del cole, de jocs i d'activitats. No entenc que hi hagi gent que pugi fer diferenciacions. Tot el que passa al meu voltant m'interessa i vull aportar el meu granet de sorra perquè totes aquestes coses importants millorin. Però també necessito més estones per ser un nen i fer coses divertides.

La meva mare se'm queda mirant, em somriu i em diu que tinc molta sort , que li faig una mica d'enveja perquè quan ella era petita també gaudia de totes aquestes coses i, en canvi, ara no pot o ja no sap ni com fer-ho. Em diu que tinc raó que la majoria dels adults ja no es paren a pensar ni a mirar en el seu interior, que ella en algun moment es planteja que ha de fer les coses d'una altra manera i aconseguir tenir més temps per jugar amb la meva germana i amb mi, per llegir, per escoltar música, per dibuixar i per fer moltes coses que li agraden, però sempre li surten coses més "necessàries" a fer!!.

Pot ser que si els grans escoltessin més els nens i recordessin més quan ells eren petits, el que pensaven i necessitaven en aquells moments, les coses serien diferents. La gent pensaria més en el present en lloc d'estar sempre fent plans i vivint tan ràpid sense gaudir de les petites coses, que per a mi són les més importants, són els millors records que tindré quan sigui gran.

Tot és difícil i costa esforç, és difícil fer bé la feina al teu treball, sobre tot quan no t'agrada, és difícil portar una casa, és difícil ser pares i educar als fills amb tots els sacrificis que porta, i jo agraeixo als meus tot el que fan per mi i tot el que m'estimen, però també què difícil és fer-se gran!!