Premi Llibresebrencs 2022

CATEGORIA B - CUIR

Aquella tarde els vilatans s'afanyaren a ca la carnissera, qui ja era guaitant per l'espiera amb el ganivet gros a la mà. Al taulell quedaren uns peus de porc. La gent posava un  peu rere l'altre d'una forma gairebé robòtica i que de tant en tant els feia entropessar.

Immediatament després de tancar les portes, se sentien els nombrosos passadors de cada casa travessant les anelles que evitaven que res escapés l'habitatge. Els habitants dels afores es cobrien el nas amb les vestidures en passar davant els estables i evitaven dirigir la mirada cap als cossos putrefactes del bestiar.

Pocs dies més tard els cadàvers ja havien desaparegut sota capes de larves que contribuïen a la necessària acceleració de la descomposició dels animals. Als carrers es sentien espetarregar les llars de foc que van comportar que l'olor de cendra es convertís en una garantia de supervivència. Els passadors de les portes emprenien la producció un rovell que aniria apoderant-se també de les anelles corresponents. Les cortines comptaven amb petits forats que permetien una clara visió de l'exterior però sense renunciar a les partícules d'escalfor que proporcionava la tela.

Els botons de les camises dels camperols començaven a notar aquella tensió que notaven també els seus portadors, que havien hagut de traslladar la seva feina a l'interior de les cases, ara hivernacles habilitats per la producció de tota mena de collites prolíferes. La cerca i el manteniment de l'escalfor, però, no havien estat tan exitosos. Tot i que les formes d'aconseguir calor havien estat reinventades i millorades, l'aïllament era una qüestió que només alguns van aconseguir controlar mínimament. Per la resta, la lluita més dura contra el fred va ser haver d'instruir a convivents en l'art de la costura i el punt.

La major part del dia s'aprofitava teixint jerseis i jaquetes que pràcticament impedien el moviment de qui els portava degut al seu gruix. La mesura va resultar en un excés de treball i en una quantitat de peces de roba desmesurada que no aconseguia l'apaivagament de la rigidesa dels dits dels peus ni dels nassos vermells. Commocionats per la comprensió del que aquests fets suposaven, els carrers s'omplien ara de precs i cançons dedicades al patró.

En pocs dies els habitatges allotjaven ja les primeres víctimes de l'infortuni, els més dèbils. Les seves habitacions es convertiren en taüts aïllats de les brases especialitzats en mantenir el procés de descomposició aturat. Les cases amb morts aviat van ser envejades per la resta. Els fills van aprendre ràpidament a escorxar els seus pares i a convertir les seves escorces en fins abrics. Es diu que els carnissers van adobar la pell del seu nounat i aviat van estrenar orgullosos unes sabates de cuir. Només ells van poder perfeccionar aquesta tècnica.

Els veïns van anar aprenent a alimentar els seus familiars estratègicament per tal d'aconseguir la capa de greix adequada tenint en compte la temperatura en què es trobava la casa i segons les preferències de cada membre de la família. Els camperols van ser els més exitosos en aquesta feina, els seus horts domèstics els permetien fer cultius dedicats específicament per aquesta missió.

Passats uns mesos els carrers van ser testimonis de la inèdita melodia d'una oreneta. Alguns veïns, els que acumulaven un nombre més gran de familiars morts, van gosar entreobrir les cortines. Miraven amb els ulls mig clucs i un aire desconcertat les siluetes de les orenetes que seguien a aquell primer fenomen. Els habitants més prudents no van trigar a imitar-los i a poc a poc l'olor de cendra va anar desapareixent. Els carrers tornaren aviat a omplir-se del so dels passadors que lluitaven per obrir-se pas entre el rovell, de passes apressades i de veus entusiasmades.

En breu, però, es va començar a intuir el dol. L'olor putrefacta dels centenars de peces de roba fabricades amb pell humana va aflorar. Els carrers van tornar a buidar-se. Molts van referir una mort ràpida abans que haver de suportar aquella sensació inhumana. Les malalties van proliferar en aquell ambient idoni per la vida. La gent es moria. La carnissera, refugiada, va plorar la mort de tots aquells qui no havien pogut perfeccionar l'art de l'adob mentre menjava uns peus de porc.