Premi Llibresebrencs.org 2018

Categoria A- NEU, AVENTURA, FETS ESTRANYS

Fa exactament dos mesos, que els meus pares em van portar a esquiar als  preciosos Pirineus catalans. Em van dir que junts i feliços gaudiríem de la neu i de l'esport. Vam estar durant tres matins esquiant per totes les fabuloses pistes. I l'últim dia, vam anar a fer una excursió a la famosa muntanya Pica d'Estats. Però quan vam estar preparats per començar l'excursió, va sorgir un imprevist, s'havia adormit el guia que ens havia d'acompanyar a fer l'excursió! Així que, vam haver d'esperar-lo. I jo, avorrit per l'espera, vaig demanar als meus pares si podia anar a explorar una mica la zona propera on estàvem. I em van dir que sí.

Sense pensar-m'ho dues vegades, vaig començar a explorar i cada cop, m'anava allunyant més. I de sobte, em vaig trobar una cova gegantina coberta per la neu blanca i nombroses estalagmites. Absorbit per la meva curiositat en vers a aquella cova, hi vaig entrar. Em vaig endinsar i debut a això cada cop hi havia menys llum. Per això, vaig rebuscar dins la meva motxilla i vaig trobar una petita llanterna. La vaig encendre i vaig descobrir per les parets, unes magnífiques pintures rupestres.

Clarament, em vaig acostar a observar-les i de cop i volta, vaig sentir uns grans ronquejos. Primer, em vaig espantar moltíssim, vaig perdre una mica la calma i volia marxar d'aquella cova, però lentament vaig anar recuperant la clama i vaig anar pensant quin animal podia ser però no em venia al cap i tampoc sabia identificar-lo.

Llavors, vaig tenir molta curiositat per descobrir l'animal que era i que feia allí. Així  que, vaig continuar caminant però de sobte, al tercer pas, la llanterna es va apagar, i no la vaig poder arreglar perquè en aquell moment, no tenia cap pila de sobres i vaig decidir, enfadat, marxar al de la cova.

Quan vaig sortir vaig veure que ja era fosc i vaig pensar com podia ser que el temps m'hagues passat tant i tant ràpid. També em vaig adonar que els meus pares estarien buscant-me. I preocupat perquè tampoc sabia com tornar, em vaig assentar damunt d'una roca que tenia a prop i vaig començar a plorar desconsoladament. Uns instants més tard, vaig sentir unes passes que venien del meu d'arrere, venien de la cova, em vaig girar ràpidament i vaig veure una silueta gegant que s'anava acostat cap a mi. En aquell moment, no sabia exactament que fer ni que dir. Així que, em vaig quedar assentat contemplant aquella gran i espectacular criatura i quan va estar davant meu, es va assentar al meu costat i em va dir:

-Què et passa xiquet? Tu deus ser el nen que has entrat a la cova, veritat?

Jo vaig fer que sí amb el cap i li vaig explicar tot el que m'havia passat. L'estranya criatura ho va entendre i em va portar cap al lloc on estàvem allotjats. Quan hi vam arribar, hi havia la policia i molta gent. Tothom ens va mirar i es van espantar pel monstre i aquest em va fer uns copets a l'esquena i va marxar. Jo li vaig somriure i li vaig dir:

-Moltes gràcies! T'estaré sempre molt agraït!

Després, els meus pares em van abraçar, em van agafar i em van dir:

-On has estat? Hem estat molt preocupats!

Jo em vaig disculpar i els vaig seguir abraçant. Més tard, vam agafar les maletes i vam marxar cap al cotxe per tornar cap a casa. I així va ser, com un cap de setmana de neu, es va transformar, en aventura i fets estranys.