Capítol 24 - Sóc gitana i vinc al teu casament

1 0 0
                                    

Torno a llegir el missatge perquè no l'acabo d'entendre del tot. El Miquel es casa? Amb qui? I per què em convida? Truco a la Berta perquè no estic entenent res.

- Berta, pots parlar un moment?

- Sí, ja sé què em diràs.

- No entenc per què em convida al seu casament si fa anys que no ens parlem.

- Perquè li fa il·lusió. Per fi ha trobat algú amb qui casar-se i volia que tot el grup anés al seu casament.

- Jo no vull anar-hi.

- Tu sí que hi aniràs. T'arrossegaré si fa falta. Hi anirem totes: la Clara, l'Aitana, la Lubina, la Tamara, tu i jo. La Martina està pendent que la Lubina la tregui de l'infern per poder assistir-hi, però està posant resistència, no vol tornar a la vida. Normal, per la merda de vida que té a la Terra s'entén que no vulgui tornar.

- Ara truco al Miquel i li dic que no vaig. Adeu.

Penjo i marco al Miquel.

- Hola Mia. Has rebut la invitació?

- Hola Miquel. Gràcies per convidar-me al teu casament. Però no hi assistiré.

- Li he donat ordres específiques a la Berta perquè et porti arrossegant si deies que no venies. Escolta, sé que fa temps que no ens parlem, però vàrem ser molt amics fa anys. M'agradaria molt veure't juntament amb la resta del grup. Per favor, queden més de dos anys, tens temps de pensar-t'ho amb calma.

- Però jo vull que entenguis que no hi pinto res al teu casament. Ni tan sols conec al teu futur marit. A part, què fas casant-te amb vint anys? Tu no estàs bé del cap.

- Mira, que em diguis que no estic bé del cap i que a sobre m'ho diguis tu... I sí, m'estic casant jove, perquè he trobat l'amor de la meva vida. Escolta que si no vols venir tampoc t'obligaré. Et truco demà. Pensa-t'ho, si us plau.

Em penja. Ara sí que no sé què fer. Necessito parlar amb la Martina amb urgència. Només ella em pot donar un consell per saber què puc fer. Marco de pressa a la Lubina però no me l'agafa, deu estar fent la teletransportació a l'infern. QUÈ FAIG? Estic molt nerviosa. Torna la meva mare del Mercadona.

- Mare, el Miquel m'ha convidat al seu casament. Què faig?

- I a mi què m'expliques? Tu sabràs què has de fer. És el teu amic, no el meu.

- Però ja no som amics des de fa temps. En veritat em fa il·lusió anar al casament i veure al meu grup d'amigues, però no sé.

- Mia, et donaré un consell com a mare i t'ho diré de tot cor. Aparta les diferències amb el Miquel i ves al seu casament, li farà molta il·lusió tornar-te a veure. Truca'l i confirma la teva assistència.

Em sona el telèfon: és la Lubina.

- Lubina, tot bé?

- Sóc la Martina. He tornat a la Terra. No em penso perdre el casament del segle per res del món. Quan acabi em llenço un altre cop per la finestra i em torno a morir, però això no m'ho perdo. T'espero a la porta de l'estació, vine i anem a comprar un vestit.

- Gràcies Martina! Ja vinc.

Surto de casa i de camí escric al Miquel.

- "Hola. La Martina i jo confirmem la nostra assistència. Moltes gràcies per convidar-nos!"

- "No estava morta la Martina? Si jo mateix vaig anar a l'enterro."

- "Ha tornat a la vida. No es volia perdre el teu casament."

- "Gràcies! Us en dec una."

Arribo a l'estació i abraço a la Martina amb totes les meves forces.

- Martina! T'he trobat molt a faltar!

- Sí... Jo també i tal... Però només fa dos dies que no ens veiem...

- Vull comprar-me un vestit llarg blau. Tu com el vols?

- Jo vull un vestit llarg vermell.

- Noies -diu la Lubina-, el Miquel m'ha dit que hem d'anar totes de blanc. Crec que m'ha comentat per sobre que faran un casament temàtic i hem d'anar d'aquest color. Però segur que trobeu vestits llargs preciosos.

- Mira! En aquesta botiga sembla que en tenen. Entrem-hi -els hi dic-.

Ens emprovem tres vestidets llargs blancs preciosos. Tots tres diferents amb brillantors i diamants lluents. Mirem el preu i ens quedem de pedra... 500€! La Martina com és més llesta que ningú proposa un pla del tot horrible.

- Mia, ves a distreure la caixera mentre la Lubina i jo els robem. Ràpid!

M'empeny cap al mostrador i em poso a parlar amb la caixera.

- I doncs... Ets de per aquí?

- Sí... Per què preguntes?

- Res... M'has semblat interessant. Mira, estic buscant un vestit verd així per un casament d'aquí a deu mesos. Què tens que em pugui interessar?

Darrere nostre sona l'alarma de la botiga.

- VOSALTRES DUES! QUIETES O TRUCO A LA POLICIA!

Surto corrents darrere la Martina i la Lubina. Entrem al portal de la Lubina i comencen a treure roba de la motxilla.

- Però, què heu robat? No eren només els tres vestits?

- Sí, però hem aprofitat i hem agafat un parell de vestidets més per la primavera -diu la Martina-.

Pugem a casa de la Lubina i ens tornem a emprovar els vestits. Estem precioses! Li enviem una foto a la Berta per veure si també comprarà un vestit a conjunt.

- "Esteu molt guapes! Me'n alegro que la Martina hagi recapacitat i hagi tornat a la vida. Jo també m'he comprat un vestit blanc bastant maco del Primark."

- "Els nostres són de Modas Pepi, robats."

Guardem els vestits a l'armari per tal que no s'espatllin abans del casament. Truco al Miquel per dir-li que ja tenim els vestits del color que ell volia.

- Hola Miquel! Ja hem comprat els tres vestits nosaltres. Són molt macos! Espero que no destaquem per sobre de vosaltres dos...

- No us preocupeu que els nostres vestits són molt diferents als vostres. Són de color negre, així destacarem sobre el mar blanc dels vostres vestits. Per cert, digue-li a la Martina que tot i haver-se autoconvidat no tinc cap inconvenient en que vingui. Que vagi bé!

Estic molt contenta. La vida d'un moment a un altre ha canviat de cop. Tot va bé. Tinc moltes ganes que arribi el dia del casament.

AlevosiaWhere stories live. Discover now