Alevosia

Capítol 13 - Amor prohibit

Un mes més tard...

Declaro aquesta setmana la pitjor de la meva vida. Ha passat una desgràcia enorme: la Clara té parella. I el pitjor de tot: ESTÀ SORTINT AMB LA MEVA AMIGA AITANA! De debò que no m'ho puc creure. Es veu que l'Aitana va marxar a França amb la seva autocaravana i, mentre estava de vacances, va començar una relació amb la Clara. No m'ho puc creure. Ara que fa un mes i poc que he sortit de l'armari va i troba parella l'amor de la meva vida. Com demà tornem a classes després de les vacances de Nadal me les hauré de trobar fent-se carícies i abraçant-se. Em vull morir, de debò. Em sona el telèfon: és el Miquel.

- Hola Miquel...

- Hola. Què et passa? Estàs trista per què el teu gran amor ha trobat parella?

- Doncs sí. Sembla que te n'alegres que no m'estimi.

- Mia, porten sortint quatre dies. No ha donat temps material a que s'estimin. A part, l'Aitana crec que encara no sap que estan sortint.

- Com que no ho sap?

- En veritat he sigut jo que les he convençut d'estar juntes perquè m'avorria. I mira, resulta que ha funcionat. Si aguanten dues setmanes serà un nou rècord.

- Com em pots estar fent això? Tu a mi? Que sóc amiga teva...

- A mi no em vinguis fent-te la víctima, que no cola. Si volies estar amb la Clara haver-li entrat abans.

Penja. Aquest individu m'ha destrossat la vida. Primer pensava que la Clara estava sortint amb la tal Cuca aquella, però que la seva parella sigui la meva amiga Aitana és el pitjor que em podria passar. No, pitjor seria que en comptes de l'Aitana fos la Tamara. Segur que llavors m'estaria dient cada dia que té el cul més gran que jo. Crec que començo a estar traumada amb aquest tema. Preparo la motxilla i intento dormir entre un mar de llàgrimes de desconsol. Pel matí vaig directe a la Martina i la Lubina per fer-me la víctima, però recordo que la Clara segueix a l'armari i no li puc dir a ningú que és bisexual, així que m'invento quelcom encara pitjor.

- Hola noies...

- Fas pitjor cara que de costum -em diu la Martina-, què t'ha passat? T'han portat carbó els reis? a mi m'han portat el xampú de camomil·la que vaig demanar.

- Res, estic trista perquè no volia tornar a l'institut. Tothom em fa bullying.

- Calla que no tens ni puta idea de què és el bullying. Mira la pobre Lupe, que li deien Golum i taula de planxar. Que sí, que ho deien amb raó, però... Ja saps... Pobreta i tal...

- Jo crec que no et fan bullying -afegeix la Lubina-, però si vols acusar al Miquel d'assetjador jo estic amb tu.

Entrem a classe i veig que la Clara i l'Aitana ni es miren. No estic entenent res. Al canvi de classes surten fora i decideixo seguir-les per escoltar a veure què diuen.

- ...crec que ho hauriem de deixar...

- ...d'acord, et deixo...

GENIAL! HAN TALLAT! Efectivament no han durat ni una setmana. Torno a entrar a classe i veig que han dividit la classe en dos equips, no ho entenc. Al mig està la senyora Cheli repartint uns papers a tothom.

- A veure, escolteu-me. Farem un debat ètic sobre els drets dels immigrants. La meitat de la classe a favor i l'altra en contra.

Ostres, la Gioconda i l'Aitana van al mateix equip! Segur que s'acaben estirant dels cabells...

- Té la paraula la senyoreta Aitana.

- Bé, jo crec que els immigrants, ja siguin legals o il·legals, no haurien de tenir cap dret. Els haurien d'afussellar tan bon punt entren al país. No s'ha de discriminar entre turistes o pobres que venen a treure'ns la feina. TOTS MORTS! PUM! PUM!

Si l'Aitana muntés una secta segur que tothom la segueix, ha donat arguments molt sòlids.

- Puc intervenir? -diu la Gioconda-

- Endavant.

- Estic d'acord amb la meva companya.

QUÈ? NO POT SER! LA GIOCONDA DONANT LA RAÓ A L'AITANA!

- Els immigrants no només els hauriem d'afussellar sinó cremar-los vius per tal que no puguin tornar a entrar al país.

Veig que gira el cap i somriu a l'Aitana. No estic entenent res.

- Té la paraula el senyor Juliol.

- Jo crec que els immigrants han de tenir els mateixos drets que una persona d'aquí. Al cap i a la fi l'economia es sosté gràcies als immigrants que accepten feines precàries per tal que nosaltres no ho haguem de fer. VISCA ELS IMMIGRANTS!

L'Aitana i la Gioconda comencen a riure plegades. ÉS EL MÓN AL REVÉS!

- Senyoreta Mia, és el seu torn.

NOOO! NO SÉ QUÈ DIR!

- Em... Jo... O sigui... Immigrants sí però il·legals no... Ah, no, que jo estic a favor... Doncs... Visca la immigració!

Tothom es queda callat mentre em mira. Quina vergonya. Desitjaria que la terra se m'empassés ara mateix.

- Mia, tens un 2.

Oh, no! Ara no podré entrar a una bona universitat ni podré estudiar medicina! La senyora Chely em té molta mania! Surto de classe plorant i vaig directe a la cap d'estudis.

- Hola senyor Rubiales, puc passar?

- Sí, endavant. Què ha passat?

- La senyora Chely m'ha posat un 2 en una intervenció de 10. Crec que necessita una ordre d'expulsió immediata per no fer la seva feina correctament. Podria parlar amb ella ara mateix, si us plau?

- De cap de les maneres. Confio plenament en el criteri de la senyora Chely. És una professional, si t'ha posat aquesta nota és perquè t'ho mereixes.

Surto i em torno a posar a plorar encara més fort perquè m'escolti tothom, però sona el timbre. Passen les hores i sento que la vida no té sentit, però... Ah, recordo que la Clara torna a estar soltera! Vaig a parlar amb ella a la sortida a veure si tinc possibilitats...

- Em, hola Clara...

- Hola Mia. La teva aportació ha sigut de puta pena, però et mereixies un 3.

- Escolta... L'Aitana i tu... Esteu juntes?

- No. Ho hem deixat. Però li demanaré sortir a la Cuca.

- Ah... D'acord... Marxo que ja veig a ma mare...

Estic completament destrossada. Acaba de sortir d'una relació i ja està pensant en la següent. Per què no em demana sortir a mi, si jo l'estimo? Pujo al cotxe i em poso a plorar.

- Deixa de plorar, nena malcriada. Tot el dia plorant i fent pena. Quina merda de filla m'ha tocat!

Tot i que ma mare no té tacte té raó. Sóc una filla de merda. Sóc una maleïda desgraciada.