Alevosia

Capítol 11 - Gripau de merda

Després de la presentació ha arribat el primer dia pròpiament dit. Entro a classe i m'assento al costat de la Martina. Per primer cop tinc una amiga que segui amb mi i no haig de patir veient com se'm reparteixen perquè ningú no em vol. La primera classe del curs és la d'anglès, amb una tal senyora Tivinius. Entra per la porta una senyora de mitjana edad amb unes botes de granjera i un cabell ros llarg.

- Good morning. Jo sóc la senyora Tivinius i seré la vostra professora d'anglès aquest curs. Per començar el curs amb alegria us posaré una entrevista d'una persona molt famosa.

Comenja a projectar una entrevista seva a Ràdio Viladecans. Parla d'unes patates bullides que van revolucionar el seu blog gastronòmic MalGustos. No portem ni cinc minuts i ja em cau malament.

- Bé, aquesta de l'entrevista era jo. Sí, sóc blogger i sóc megafamosa. Ara us toca a vosaltres fer una recepta per parelles on haureu d'explicar els passos a seguir i gravar-vos en video cuinant.

- Aquesta senyora em cau com el cul, maleïda farmer -comenta en veu baixa la Clara-.

- Teniu una setmana per fer la vostra recepta i entregar-me-la. Haureu de posar un pseudònim, així no podré valorar les receptes per les persones i no hi haurà favoritismes.

- Jo faré un pastís dels colors de l'arc de Sant Martí! -diu la Lara cridant perquè tothom l'escolti- Ups! Era secret? Doncs no he dit res!

- Voleu venir a casa meva a cuinar aquesta tarda? -ens comenta la Gemma- La Clara i jo farem unes galetes sense sucre i sense gust a res, recepta de la meva àvia càntabra.

- D'acord, la Berta i jo farem unes boles de formatge i xocolata que acabo de trobar per internet -li contesta en Miquel-

- La Mia i jo també vindrem -afegeix la Martina-, farem el meu plat estrella: truita de dos ous amb formatge.

Em pregunto en quin moment la Martina ha decidit que jo aniria amb ella, però com no tinc opinió no pregunto. S'acaba la classe d'anglès i ens separem per anar a optativa. He escollit emprenedoria i hi vaig juntament amb el Miquel, la Berta i la Tamara. Per desgràcia la Pànic també va al nostre grup. Anem cap a la classe i ens trobem una senyora immensa intentant obrir la porta, però sembla que li costa.

- Aquesta dona sembla un gripau de merda de com d'obessa està -diu en Miquel-.

- Més ben dit sembla un sac de merda -comenta la Berta rient en veu baixa-.

Entrem i ens estem una hora escoltant a la senyora Campamà parlant de coses que ens interessen ben poc. Ens comenta que al llarg del curs haurem de crear una empresa, quina mandra!

- Tamara -li comento en veu baixa-, tu de què vols muntar l'empresa?

- No ho sé, li diré a la meva mare que és experta en aquestes coses i que m'ajudi.

Llàstima que la meva mare no té ni la ESO i no em podrà ajudar... S'acaba la classe i anem a classe de català amb la senyora Kroke, la substituta de la senyora Bowser que segueix de baixa de maternitat. Qui ho hauria dit que amb quasi seixanta anys seria mare un altre cop, quines voltes dóna la vida! Entra per la porta una dona bastant espatllada amb rínxols a l'estil Lubina.

- Mira, ets tu de gran -li diu la Clara a la Lubina-.

- Jo no vull ser professora, vull dedicar-me a les ciències ocultes com tota la meva família.

Comença una classe la veritat bastant avorrida, fins que ens encarrega el primer treball.

- Haureu d'analitzar una cançó que us agradi i trobar-hi totes les figures retòriques.

- Pot ser una cançó de Nirvana? -li pregunto-

Nirvana és el meu grup preferit. Mataria per una entrada a un concert seu, però crec que el cantant va morir en extranyes circumstàncies fa anys. Quina llàstima!

- No, no pots analitzar una cançó en anglès. Com et dius?

- Mia, em dic Mia.

- Doncs Mia, tens un negatiu per fer una pregunta estúpida.

No pot ser... Un negatiu em destrossa la vida ara mateix. Crec que no val la pena acabar l'ESO després d'aquest pal tant fort. Em poso a plorar desconsoladament. Em giro i veig que la Martina s'ha mogut de lloc, on deu haver anat? Al cap d'una estona torna a aparèixer.

- Martina, on estaves?

- He marxat d'aquí perquè no vull que se'm relacioni amb algú tan prigada com tu. Però seguim sent amigues.

No cal que sigui tant sincera, però ho agraeixo. Quan s'acaba la classe sortim al pati i ens seiem a les escales de sempre. El Miquel amb molta mala sort rellisca i rodola escales avall. La Martina, com a bona amiga que és, no l'ajuda i es descollona.

- ESPERA! QUE NO T'HE GRAVAT! TORNA-HO A FER!

- MALEÏDA MARTINA! VES-TE'N A CAGAR A LA VIA!

Quan torna a tocar el timbre tornem a entrar a classe. Ara ens toca plàstica amb la senyora Desigual. Ens seiem a la taula i veig que la Toyota treu un regle endeble de color verd. La senyora Desigual la fulmina amb la mirada mentre s'hi apropa lentament i li agafa el regle.

- Això és una merdaaaaaaa... Una merdaaaaaaa... -diu en veu baixa la senyora Desigual-

- Ho sento, no la tornaré a portar -diu la Toyota mentre aguantava les llàgrimes-.

- Bé, comencem la classe. Aquest any haureu de fer molts dibuixos i merdes per l'estil. Per començar, haureu de comprar un fil d'al·lumini i fareu una maqueta de l'edifici més famós de Castelldefels: l'ànec blau.

- Jo no ho vull fer -diu la Martina-.

- A mi m'és igual el que tu vulguis, nena malcriada. Tu faràs el que jo et digui i a callar.

Al cap de pocs minuts s'acaba la classe i anem al taller de tecnologia, on es espera el senyor Rias Baixas. Quina pudor li fa la boca a aquest senyor! Quan et parla a prop sembla que et destrossi el nas... Ens comenta que haurem de construir una ràdio de galena, però ningú sap què és això. A última hora tenim classe d'ètica amb la senyora Chely.

- Bon dia, jo sóc la senyora Chely, la vostra professora de biologia i ètica. Aquest any parlarem dels drets humans i de les associacions. Haureu de fer una presentació en grup d'una associació en benefici de la comunitat. Ja podeu començar a pensar.

Sona el timbre, ja s'ha acabat el primer dia! Surto de l'institut i em trobo a la mare esperant-me.

- Mare! El primer dia ha sigut genial! Saps què? Ens han explicat que...

- Calla i puja al cotxe, que les bessones estan soles a la Casa Washington i no vull que matin al pobre Cristian.

Arribo a casa i m'estiro al llit panxa enlaire. La vida és meravellosa. I segur que en uns mesos encara millora més.