Capítol 8 - Quatre de febrer

2 0 0
                                    

Entrem totes a l'habitació per decidir com contraatacar. Però com totes estan enfadades no anem a una.

- Clara, us heu passat! No li haurieu d'haver posat nata a la fregona, ara com netejaran? -diu l'Aitana-

- I només és culpa meva? Vas ser tu qui volia putejar a la Gioconda! I la teva nova amiga Martina li ha posat nata dins la maleta i la roba interior. No sé què és pitjor... -contesta la Clara-

- I de qui va ser la idea de portar nata muntada? Perquè tinc les converses de WhatsApp on reconeixes que qui ha comprat la nata ets tu... -ataca la Martina-

Decideixo actuar per calmar-les.

- Noies, no us heu de discutir, totes som amigues i formem part...

- CALLA'T! -em criden totes alhora-

A vegades sento que no m'estima ningú. A ningú li interessa la meva opinió. Millor que calli.

- La culpa de tot la té l'Aitana! -diu la Clara- Va sempre de mosqueta morta però és qui es porta pitjor amb la Gioconda perquè li va robar al Daniel. Potser li hauriem de preguntar al Daniel amb qui preferia estar, si amb un top model o amb una dessarrapada.

- QUÈ M'HAS DIT?

- DESSARRAPADA!

Surten les dues de l'habitació i tanquen la porta de cop. Mirem per la finestra i les veiem discutir al pati, però no se les entén del que estan parlant.

- ...ens hem de donar un temps, no pot ser que...

- ...podem quedar el quatre de febrer, com vegis...

- ...em sembla bé...

Tornen a entrar dins de la casa. Entren a l'habitació sense ni mirar-se i s'estiren al llit. No entenc què està passant. El meu meravellós grup d'amigues s'està desmoronant. Li envio un missatge al Miquel per explicar-li tot el que està passant.

- "Ja ho sé tot, m'ho està retransmetent en directe la Berta. Però gràcies."

Vaja, arribo tard, com sempre. Baixem a sopar sense haver decidit què farem a la nit. Hi ha molta tensió a la taula mentre mengem.

- Doncs abans li he vist el cul al Paulo i la tita al Kalilu, la té gran -diu el Miquel per trencar el gel-.

Ningú contesta. En acabar de sopar tornem a pujar a l'habitació. Ens posem a dormir sense que ningú obri la boca. Desitjaria de tot cor que les meves amigues tornessin a portar-se bé, com fa dotze hores... Em poso un capítol d'Anatomia de Grey i m'adormo al cap de pocs minuts. Al matí següent em desperto i veig que estic sola a l'habitació. Miro el mòbil: són les 12:08! Serà possible que ninguna de les meves amigues m'hagi despertat? Potser m'han deixat dormir perquè saben que em fan por les tirolines. Què bones amigues són! Em vesteixo i baixo a la sala de jocs, on me les trobo a totes fent el treball de síntesi.

- Mia! No sabiem on estaves. Pensavem que se t'havia empassat la tassa del vàter -em diu la Clàudia quan em veu-.

- Estava dormint, m'acabo de despertar. Per què no m'heu avisat?

- Ho sento, se'ns ha passat. Vine, seu i ajuda'm.

Seguim fent el treball. Després de dinar ens toca temps lliure per explorar els voltants de la casa. Sembla que l'ambient al grup està mínimament estable, fins que arriba la Gioconda a molestar-nos.

- Mireu-les, les superfracassades. Ja torneu a ser amigues? Prepareu-vos perquè aquesta nit és la discoteca. Sabeu que heu d'entrar acompanyades d'un home? Així és com hauria de ser sempre, res d'empoderament femení! Vinga, alegreu la cara!

Marxa sense que ningú li contesti.

- Juro que algun dia la mataré mentre dorm -diu l'Aitana en veu baixa-.

- Noies -comenta la Clara-, hem de finalitzar el nostre pla malvat. Aquesta nit, mentre tothom està a la discoteca, pujem a les habitacions i li cremem la maleta a la Gioconda.

- A mi em sembla bé cremar-la viva a ella mateixa -contesta l'Aitana-.

- Jo crec que no cal cremar-li res -diu la Lubina-. Podriem demanar-li perdó per la nata muntada i tornar a ser amigues. I si voleu putejar-la simplement parleu amb el Giuseppe davant d'ella, segur que li surt foc pels queixals.

- Jo vaig a cagar que ara no hi ha ningú a l'habitació -deixa caure el Miquel fora de lloc-.

Finalment decidim que calarem foc a l'habitació sencera de les super-mega-famoses. Hem pensat que mentre tothom està a la discoteca el Miquel vigilarà la porta perquè ningú surti i nosaltres cremarem l'habitació amb el gas de la nata muntada i un encenedor que portava la Clara per casualitat. Per sopar acabem de rumiar el pla per decidir si ho farem. Sí, està decidit.

- Ha arribat el moment -diu el Miquel-. Haurem d'entrar primer tots a la discoteca per no aixecar sospites. Martina, Mia, veniu amb mi. Són dues noies per cada noi. Estigueu pendents del WhatsApp. Fins ara.

Entrem a la discoteca. Tres segons més tard la Martina es separa de nosaltres i es posa a ballar rodejada de nois. Li encanta ser el centre d'atenció, sobretot si està envoltada d'homes adolescents.

- Miquel, la Martina se n'ha anat. Què fem ara?

- Tu queda't aquí, jo surto a vigilar la porta. Sembla que tothom ha entrat.

Em quedo asseguda mirant el mòbil per veure si diuen res. De sobte la Berta envia un missatge dient que el senyor Mugrons i la senyora Finissima estan canviant els objectes personals d'habitació per discutir entre nosaltres. No pot ser! Seran malvats! Vaig directe al Miquel.

- Miquel! Has vist el WhatsApp?

- Sí. Missió cancel·lada. Jo marxo que la música m'estressa. Vaig al menjador a memoritzar els municipis del Ripollès.

- Jo em quedo vigilant a la Martina.

Em giro i la veig ballant amb dos alhora. Sí, és una mica puta. Per la porta apareixen la resta del grup i vaig a preguntar què ha passat.

- Noies! Què ha passat? Què és això dels objectes personals que han mogut?

- El desgracïat del senyor Mugrons estava amb el meu sac de dormir i l'estava canviat pel de la Gioconda! Quin fàstig! -diu l'Aitana-

- Jo he vist a la senyora Finissima llençar els meus mitjons per la finestra -comenta la Lupe-. Ara no els podré fer servir quan marxi d'Erasmus a Mèxic i Perú amb els diners dels pares...

Al cap d'una estona s'apaga la música i ens fan tornar a les habitacions. Tot està pel terra! Vaig directe a buscar el meu sac de dormir i el meu coixí... NO HI SÓN! Maleït senyor Mugrons! Em giro i apareix la Gioconda amb el meu sac de dormir.

- De qui és aquest sac trencat de nena pobre?

- És meu -contesto en veu baixa-.

- Hauries de cremar-lo, és un atemptat a la moda això. MALEÏDA AITANA TORNA'M ARA MATEIX EL MEU SECADOR DE CABELL 3000 PLUS MAXI!

- ABANS MORTA QUE TORNAR-TE AQUESTA ANDRÒMINA!

Tornen a barallar-se. Aquestes dues no pararan mai. Necessiten classes d'ètica per saber comportar-se... Al cap d'una estona tothom ja té les seves coses i procedim a dormir. Quin dia! Tot i que podria haver sigut molt pitjor si haguessin cremat l'habitació del costat...

AlevosiaOnde histórias criam vida. Descubra agora