L'hereu: Llibre I 👑

Capítol XVI: De l'obstinació de Beun

Capítol XVI

De l'obstinació de Beun

El primer en acudir a casa d'Aryne és el seu amic Beun. Eriol l'ha despertat bruscament aporrejant la porta de la cova que comparteix amb Màrius i dos xics més; per sort, l'únic que hi quedava dormint era ell. En saber el que ocorre, s'ha posat les sabates i ha marxat corrent. Eriol, al seu torn, ha pres el túnel en direcció contrària, cap a la casa del Capità Ivenn, l'altra persona que la seua germana li ha demanat que avise.

Només Aryne li obri la porta, Beun s'adona que està a la vora d'un atac de nervis. Mentre li explica el que passa amb Arian Bellmunt, camina amunt i avall pel rebedor com un animal engabiat, cobrint-se amb les mans el rostre i rebolicant-se els cabells.

—Què fem, Beun? Què fem!?

—Primer de tot, respirar profundament i tranquil·litzar-te. —Beun alça les mans i li fa un gest perquè s'apavaigue. Ella es queda quieta, però encara tremola de cap a peus—. Entenc com et sents, Ary. Estem en un moment crític i sembla que no hi ha una solució senzilla, però amb la por de pel mig no traurem res en clar.

—És fàcil dir-ho quan el focus del problema no està en ta casa i no ha vist al teu germà —refusa la Capitana, creuant-se de braços.

—Que ha vist l'Eriol? Com ha sigut això?

—Doncs que el molt poca-solta s'ha despertat prompte i ha sentit un soroll en la cavitat, i en lloc de vindre i avisar-me ha decidit anar a veure què era... I clar, Arian l'ha vist.

—Entenc —Beun torça la boca—. Ha sigut una mala idea...

—Pèssima, perdona que et diga...

—... però ara hem de centrar-nos en solucionar açò, Ary —li recorda el seu amic—. A veure: què sabem del noi?

—Doncs el que us he contat a tots mil vegades. Cal que t'ho repeteixi!?

—No, no, no cal. —Beun es recolza en una paret i es frega el pont del nas—. No li heu descobert cap mentida, veritat?

—Ni una. Sempre diu el mateix, sense contradir-se, ni tan sols amb allò del calendari.

—Allò del calendari?

—No t'ho vaig dir? La primera vegada que vaig parlar amb ell, quan tot just acabava de despertar-se, va dir un nom molt estrany, i quan li ho vaig comentar a Ivenn ell em va dir que és com, a la resta del Continent, anomenen un dels mesos de l'any. Sembla que no és una informació que conegui tothom en Draoskyana, sobretot després de la Guerra, però tampoc és impossible que un espia n'estigués al tant. Al cap i a la fi, el seu testimoni hauria de ser creïble...

—El que a mi m'estranya és que, si fos un espia, no li seria més fàcil fer-se passar per un llaurador? Tot i que, com que gairebé ningú d'ací sap res de la resta de països del Continent...

—Això vaig pensar jo, Beun: podria usar-ho al seu favor —sospira Aryne—. I Arian Bellmunt és més llest que la fam.

—I ara que sap que l'hem enganyat no pararà fins que no parli amb un dels nostres "líders" —comprèn Beun.

—Però és massa arriscat. Que m'hagi vist a mi, que no surto ni a caçar, és una cosa, però els altres Capitans són coneguts arreu dels Túnels i van a sovint a ciutats draoskyanes a per queviures...

—Escolta, Ary, i si fem una cosa?

—Ni t'ho pensis que et deixaré entrar i parlar amb ell —endevina la seua amiga.