L'hereu: Llibre I 👑

Capítol VII: De les noves il·lusions

Capítol VII

De les noves il·lusions

Theo no sap què fer amb les mans. Ja se les amague en les butxaques dels pantalons, o les use per a rebolicar-se els massa despentinats rinxols castanys, no pot mantenir-les quietes per més de dos segons.

«Jo, el rei de Daura, nerviós per una cita a cegues. Serà possible...», es diu mentre, per enèsima vegada, el cor li fa un bot quan escolta obrir-se la porta de la cafeteria. Com que està assegut d'esquenes, es gira discretament per a mirar qui acaba d'entrar. Sospira alleugerit al veure que és una família formada per dues mares i tres criatures qui s'asseu en una taula propera. «No els hauria d'haver deixat embolicar-me d'esta manera... Si és que sóc un idiota, un burro! Quan s'acabe açò vaja si sabran de mi...»

Anit li va costar adormir-se. Com serà la xica amb qui els seus amics li han organitzat l'encontre? Serà amable, agradable, simpàtica? Es cauran bé i s'entendran, o a ell li guanyaran els nervis, dirà qualsevol estupidesa que l'espantarà i serà la pitjor cita a cegues de la història de Daura? De moment, sap que ambdós tenen la mateixa edat i que ella durà un vestit lila; això és el màxim que ha aconseguit sostraure als artífexs de la cita després de tres dies donant-los la tabarra.

Han passat cinc mesos des que va anul·lar el compromís amb Derianda, i quatre des que es van veure per última vegada, quan ella va acudir al palau a recollir els efectes personals que li quedaven allí. Theo encara se sent malament per la seua decisió, no tan perquè no la tinguera clara, que la tenia, com per haver-li fet mal a la que havia sigut la seua companya durant dotze anys.

El jove monarca es fa càrrec que la ruptura no haurà tingut el mateix impacte en els dos. Havien crescut junts i les seues vides s'havien entrellaçat irremeiablement, sobretot la de Derianda amb la seua. La jove, que havia crescut en una Casa-Llar de Deuroth, la capital dauriana, considerava la família de Theo la seua pròpia, i totes les seues amistats formaven part del cercle íntim del rei. Així, mentre la vida del jove monarca romandria quasi inalterable després de la ruptura, ella s'havia hagut d'acomiadar de l'entorn de Theo, del futur que s'havien promès i, malgrat tot, al rei li constava que de la persona més important de la seua vida. Perquè que s'havien estimat amb bogeria i sinceritat mai ho posaria en dubte; era sols que Derianda tenia massa afany de poder, no sols en termes de riquesa, sinó també sobre les persones a qui considerava d'un estatus social inferior al seu, com el servici del Palau. Una mentalitat absurda i arcaica que feia dècades que havia sigut desterrada del regne, o això pensava Theo. Haver-la vist amb tanta claredat en Derianda el va decebre profundament.

Malgrat això, just perquè sabia que la ruptura del compromís i de la relació seria un canvi molt dur per a la jove, i empatitzava amb el sofriment que li provocaria, Theo no va voler posposar la decisió més temps de l'inevitable. Posar distància entre ambdós no ha sigut fàcil ni agradable, però ell està convençut que era el millor.

Ara de moment, després d'un romanç tan llarg, no entrava en els seus plans conèixer ninguna possible parella. Preferia estar sol una temporada, però els seus amics li han insistit tant que al final ha accedit a intentar-ho. Fa poc, Theo ha descobert que tots ells duien anys preocupats per la seua relació amb Derianda, doncs no el veien realment feliç amb ella. Però, per respecte a la seua amistat, mai es van clavar pel mig més. Ara que està solter, els fa il·lusió que quede, almenys una vegada, amb una xica amb qui estan convençuts que encaixarà a la perfecció.

«No podran dir que no els faig cas. Ara sols falta que ella aparega...»

—Theo? Eres tu? —diu de sobte una veu femenina darrere seu.

El rei es gira, desconcertat. No ha sentit que s'obrira la porta del local, però es diu que potser és perquè estava massa capficat en els seus pensaments.