L'hereu: Llibre I 👑

Capítol XI: D'un poema que travessaria èpoques

Capítol XI

D'un poema que travessaria èpoques

El carruatge trontolla mentre recorre la carretera que travessa un bosc de moreres centenàries. És quasi mitjanit i al seu interior el silenci és absolut; cinc dels sis homes que l'ocupen dormiten als seus seients. Al sisè, però, li està costant agafar el fil. Feia anys que no abandonava el Palau per viatjar tot sol, i també és la primera vegada que ho fa en el que, de moment, és el principal mitjà de transport de Daura.

El que desvetlla a Gao de Daura no és, però, la seua seguretat; a més de viatjar d'incògnit i que el seu millor amic i mag eshelià, Aëna Matto, li aplicara un conjur protector abans d'eixir del Palau, fa dos dies, un grup de mags vigilen el carruatge des de les ombres. A Gao no li fa gràcia que tantes persones s'hagen mobilitzat per protegir-lo, donat que és desplaça per gust, no per complir amb cap responsabilitat monàrquica Però ha sigut el propi Aëna qui l'ha animat a fer eixe viatge.

—Fins i tot un rei ha de tenir un poc de normalitat en la seua vida. A més, Ridora és una ciutat bellíssima. Segur que allà hi podràs conèixer algú que t'interesse —li va dir el mag, mirant-lo de reüll amb diversió, mentre buscaven un llibre a la biblioteca del Palau.

—Que m'interesse com? —Gao s'havia posat roig com una tomaca.

—Per casar-t'hi. És evident, no?

—Però, Aëna...

—Res, Gao: tens ja trenta-huit anys. Has dedicat els últims dotze a construir la Daura que somiaves, una on tothom vivira bé i tinguera la possibilitat de ser feliç. Ara que ho has aconseguit, per què no et centres una miqueta en la teua pròpia felicitat, en construir allò altre que sempre has volgut?

—Segons tu, què és allò altre que sempre he volgut? —va sospirar el rei.

—Una família. Però una de les bones, de les que s'estimen i es cuiden i en la qual vetllen els uns pels altres. El contrari a com era la teua. I, per a això, primer necessites trobar una parella...

—Amb qui assegurar la meua successió, clar... —va lamentar Gao.

Des que va complir els trenta, els Consellers no deixaven de pressionar-lo amb l'assumpte. Ell, centrat com estava en fer de Daura un regne exemplar, els solia donar llargues, però en els últims temps s'havia descobert fantasiejant amb la idea de formar una família i ser pare.

—Diguen el que diguen els Consellers, això és el de menys —va refusar Aëna—. El sistema de govern que has establert no necessita d'hereus de sang per mantindre's en peu. El que importa de veritat és que ja és hora que tingues al teu costat una bona persona amb qui compartir cada dia.

—Però no cal que vaja fins a Ridora per a conèixer gent...

—I què hi ha dels teus amics de la infància? No vols tornar-los a veure?

—Clar que sí! Però em sap greu que els mags del Servei Especial hagen de viatjar sols per un capritx meu...

—Va, no sigues burro! No dius sempre que eres rei, però també un home corrent? Doncs demostra-ho! Un home qualsevol faria eixe viatge. Vas a reprendre llaços d'amistat, no a torrar-te al sol vora una llacuna. I, a més, els del Servei estaran més que encantats amb la idea d'acompanyar-te. Ací a Deuroth els dones poca feina, i ells també s'avorreixen, saps?

—Segur segur?

—Mira, Gao —Aëna li va posar les mans sobre els muscles—, eres cabut com tu sol, però fes-te un favor i perd la por a ficar la pota. Perquè sí, et tinc calat: et preocupa abusar del teu poder com a rei. Però que et quede clara una cosa: si tothom t'és lleial és just perquè sap que eres una persona íntegra, i que mai abusaries del teu poder. De tots els reis de Daura, tu has sigut el primer en mirar pels interessos dels teus súbdits abans que pels teus, i ho demostres amb casa decisió que prens. Així que permet-te una miqueta de llibertat, d'acord?