Hi havia una vegada en l'antiga Roma una família d'esclaus formada pels pares i dos fills: un nen de cinc anys i una nena de vuit. Tant el pare com la mare treballaven a casa de l'emperador, i els nens també ajudaven.
Quan s'acabava el dia, tenien una petita casa de fusta al jardí i allí passaven la nit. Totes les nits la nena els preguntava als seus pares perquè ells no podien ser emperadors o gent que no estés baix les ordres d'altres, perquè havien de ser ells els qui treballaven. Els pares li explicaven que ells eren esclaus i que els altres eren patricis. També li explicaven que els esclaus havien de treballar perquè ells o els seus avantpassats havien comès algun delicte. La nena no ho entenia i deia que no era just, i els pares li deien que ells havien tingut la sort de treballar per als emperadors i no haver de treballar al camp. Però la nena seguia sense entendre-ho.
L'emperador tenia una nena de la mateixa edat i es van fer molt amigues. Quan l'emperador es va adonar que eren amigues els ho va impedir perquè no volia que la seva filla tingués una amiga esclava. Però això no va impedir-los la seva amistat. Mentre el seu pare estava fora la nena aprofitava per a passar estones amb la seva amiga. Un dia, quan se'n van anar a dormir la nena va dir-li a la seva mare que ella i la seva amiga eren iguals, i la mare va contestar que tenia raó que eren iguals, però que no pertanyien a la mateixa classe social.
La nena li va preguntar a la seva amiga si l'ajudaria a ella i a la seva família a tenir els mateixos drets que la seva, i la filla de l'emperador li va dir que ho faria encantada. Aquella nit, quan va arribar a casa, estava contentíssima i els seus pares li van preguntar que què li passava. Ella els ho va explicar, ells no s'ho van creure i, al dia següent, li van preguntar a la filla de l'emperador i els va dir que sí, que era veritati. I es van posar molt contents. Durant aquelles setmanes tots treballaven amb ganes i amb molt d'esforç.
Un dia la filla de l'emperador li va demanar al seu pare si els podia donar alguna recompensa als esclaus i que no haguessin de treballar tant. L'emperador s'ho va pensar durant unes setmanes i un dia va reunir a les dues famílies en una sala i va convocar una reunió en petit comitè. Els esclaus es van espantar perquè esperaven una mala notícia, però no va ser així.
L'emperador els va demanar que s'asseguessin i escoltessin, els va dir acceptava el que la seva filla li havia demanat. Tots es van posar molt contents i li van dir que si per a celebrar-ho podien organitzar un banquet tots junts i l'emperador va complaure la petició dels seus treballadors.
Poc a poc, amb les recompenses i no treballant tant, van anar guanyant poder.
Un bon matí de dissabte, l'emperador va anar a veure'ls a la seva casa i els va dir als pares que els havia d'explicar una bona notícia. Els pares van sortir i van seure els tres en un dels bancs del jardí. Estaven impacients. Llavors l'emperador els va dir que havia estat parlant amb la família i que amb tot el que treballaven i tot l'esforç que dedicaven havien decidit alliberar-los, i això no era tot, també els va dir que, si durant un any seguien vivint amb ells i ajudant-los amb el que fes falta, es podien fer patricis. Ells ho van acceptar encantats. Quan els ho van contar als seus fills, la nena va cridar emocionada:
—Seré igual que l'Annia!!!
El nen també es va posar molt content i va dir:
—Per fi podré jugar quan vulgui!!!
Un any després, es van convertir en veritables patricis.
Després d'uns anys, van rebre una visita de l'emperador que els va dir que els cedia el càrrec perquè s'ho mereixien, ja que havien lluitat pels seus drets. Ells es van quedar sorpresos però, a la vegada, es van posar molt contents.
Tota Roma els felicitava i tots els esclaus els admiraven.
En aquesta història hem vist que mai hem de deixar de lluitar pels nostres drets.