PREMI LLIBRESEBRENCS 2017

Categoria A- LA SEFIA I EL TERROR

Hi havia una vegada una princesa que es deia Sefia. La Sefia tenia 19 anys. Tenia el cabell negre com la nit, els llavis vermells com la sang i la pell morena com el xocolate amb llet. Ella era filla del rei anomenat Fúria i era filla de la reina anomenada Ràbia. Els seus pares no la estimaven gens, al contrari, la odiaven. La Sefia vivia sola en un palau encantat, on es parlava que hi havia fantasmes, bruixes, monstres, esquelets vius, sorolls fastigosos i etc. La Sefia no tenia por d'això perquè ja estava acostumada a viure amb ells. Un dia de bon matí, es sentia rugits des de molt lluny i cada vegada que els senties s'aproximaven més. Tots van sortir a veure el que passava, inclòs els reis i la Sefia. I a mesura que els rugits s'aproximaven, el cel s'anava tornant taronja i amb taques vermelles. I es podia veure que arribava a la ciutat un drac molt gran i de color verd molt fosc. Tenia les dents molt afilades i grans amb trossos de carn. La seva cua era molt llarga, i de la boca treia foc roig i groc. Tots els habitants corrien i s'amagaven. La Sefia es va aproximar cap al drac i li va donar un cop d'espasa. I tota la gent es va quedar sorpresa, inclosos els seus pares. Però el forat de la sang es curava sol i tornava a tapar-se. La Sefia li donava cops d'espasa i tots els forats es tapaven i es curaven. I resultava que el drac era immortal. I la Sefia no sabia que fer. El drac es va enfadar, i va agafar un nen molt petit i se'l va menjar. I desprès s'anava agafant gent i se'ls anava menjant. I del cel va sortir una bruixa terrorífica, amb la pell arrugada, llavis negres, ulls negres, roba negra; tot negre. I la envoltava un fum de color verd. La bruixa es va aproximar a la Sefia i l'anava mirant amb una mirada rabiosa, s'anava escoltant un silenci molt llarg i molt molest. La bruixa es va presentar, i va dir que el seu nom era Terror. La bruixa no era de carn i ossos, era sol un fantasma. I la Sefia com que era una mica curiosa i atrevida, li va dir a la bruixa perquè havia vingut al poble i que volia. La bruixa va començar a explicar, que havia vingut al poble amb el drac, perquè s'instal·larà amb un castell o un palau a viure. I tota la gent sorpresa es van disgustats i pixats de por. I la bruixa va veure el plau de la Sefia, i va preguntar de qui era el palau. I la Sefia li va respondre que era seu, i la bruixa va fer una rialla que si la sentiries la teva panxa, es mouria. La bruixa va dir amb un to fort que s'instal·larà a viure amb la Sefia. La Sefia disgustada no podia dir que no, es clar, perquè era una bruixa. I del cel, va caure un munt de maletes i bastons fets amb ossos de persones. La bruixa es va posar al damunt del drac i va entrar al palau de la Sefia, la Sefia marejada, va caure al terra. Com que els pares de la Sefia no li importaven el que li passava a la Sefia, van anar feliços a passejar pel poble. Al migdia, la Sefia va anar al seu palau. I quan va entrar va trobar la casa plena d'ossos de persones penjats, sang per la paret, menjar pel terra, pets... La Sefia quan va entrar a la seva habitació, va trobar una ganivet gegant ple de sang, i va trobar una llista que estaven escrits uns noms:

Laia, Rosa, Marta, Fúria, Ràbia, tota la gent del poble. Falta la Sefia.

Tot estava clar, la bruixa havia vingut a matar els habitants del poble, els seus pares i ella. La Sefia no es ho podia creure i va anar corrents cap a fora i va veure que no hi havia ningú. Tots estaven morts. Desprès, la Sefia va estar un bon rato plorant. I dintre d'uns minuts va anar al palau silenciosa per a que no la vegi la bruixa. Sentia unes veus que venien de la cuina, i va anar a veure que feia la bruixa. I des de el pany de la porta que tenia un forat, va veure caps i peus i braços al terra. La Sefia espantada va veure que la bruixa agafava allò del terra i ho posava a l'olla calenta. El seu drac, li passava pastanagues, tomàquets, cebes, aigua i etc. La Sefia més que espantada, va anar corrents cap al bosc fins que va arribar a un llac enorme que brillava com un cristall. D'allí, va sortir un fantasma encadenat a una paret, que anava vestit amb un llençol brut i estripat. El fantasma tenia cara de estar molt trist i enfadat. El fantasma, li va dir a la Sefia que ella era la única supervivent de la terra, i que ell era una de les persones que la bruixa s'ha menjat. La Sefia li va preguntar que podia fer per a que la bruixa no se la mengés. El fantasma li va dir que podia anar a un lloc que estava a 100 kilòmetres des de on estava ella, i que quan trobés una font que surti sang d'ella que es pari, perquè vol dir que ja haurà arribat al lloc. I que quan obri la font sortiria un fantasma de color roig molt fosc. I que el fantasma li guiaria el que ha de fer per a salvar-se la vida de la bruixa Terror. La Sefia li va donar les gràcies, i es va marxar corrents. La Sefia va estar dos setmanes enteres caminant i corrent, dormint i parant-se per a veure aigua en alguns rius. Quan va arribar va veure la font que li sortia sang, i la va obrir. De la font va sortir el fantasma de color roig molt fosc, amb una cara molt vella i arrugada. El fantasma en veure la Sefia es va posar content. La Sefia tartamudejant, li va preguntar que podia fer per a salvar-se la vida de la bruixa, el fantasma li va donar una àmfora, plena de sang. I la Sefia li va preguntar que faria amb la sang, el fantasma amb un to de veu greu li va dir que la sang es la sang de la bruixa; I que ella ha de tornar una altra vegada al seu palau encantat per portar la sang, i deixar-la a dintre de l'olla. Perquè quan la bruixa es prepari el menjar i mengi el plat, no s'adonarà que el plat porta la seva sang. I a mesura que vagi menjant el plat, s'aniria morint. I la Sefia li va dir al fantasma perquè si la bruixa mengés la seva pròpia sang s'aniria morint, el fantasma li va dir a la Sefia perquè la sang de les bruixes es un liquid tòxic. La Sefia li va preguntar al fantasma com podria tornar al seu palau perquè estava molt lluny, el fantasma amb un xiulet va bufar molt fort, i va vindre un unicorn volador. El fantasma li va dir a la Sefia que el unicorn la portarà al seu palau encantat. La Sefia li va donar les gràcies al fantasma, i es va posar al damunt de l'unicorn volador i van prendre el vol. En 2 hores van arribar al palau encantat, i la Sefia li va dir a l'unicorn adéu. Silenciosa la Sefia va entrar al palau i es va trobar a la bruixa dormida a la cadira de fusta de la cuina. La Sefia va entrar a la cuina de puntetes, i es va trobar l'olla calenta amb els altres ingredients, i la Sefia va agafar la sang de la bruixa i la va tirar a l'olla. En tirar la sang a l'olla, va marxar corrents darrere del palau. I dintre de dos o tres hores, va sentir un crit molt horrorós, i va entrar al palau. I en entrar, va veure que la bruixa s'anava desfent i plorant. I el drac del Terror també es va desfer. I del terra van sortir unes roses negres. La Sefia, es va construir per ella mateixa un castell molt gran per a viure. I dintre de cinquanta anys la Sefia es va morir perquè el fantasma del Terror la va matar. I més endavant (dintre d'uns 400 anys), la gent que entrava al palau i a la cuina, podien veure el fantasma terrorífic del Terror. I en escapar podien sentir els crits horrorosos del Terror quan va morir.