PREMI LLIBRESEBRENCS 2017

Categoria A- UN VIATGE AL DESCONEGUT

Un grup d'amics durant les vacances d'estiu van decidir llogar un petit vaixell de vela, per viure una aventura en el mar.

El més gran de la colla es deia Tom i es va encarregar de fer tots els preparatius, la Mireia era l'encarregada de comprar tot el menjar pel viatge, la Ruth es va encarregar de triar una ruta i de posar-se al dia amb els mapes, estudiar els corrents d'aigua..... i el més petit era l'encarregat de la comunicació per radio, és deia Jan.

Un dijous d'agost, de bon matí es van trobar tots al port de Tarragona, per començar la seva aventura.

Ja feia dies que estaven en alta mar, la Mediterrània estava en calma, el cel era blau, no hi havia cap núvol, era un dia perfecte.

El Tom i en Jan estaven a coberta pescant, encara que feia hores que ho intentaven aquell dia no pescaren res. Tampoc no veien cap animal marí, els dos és quedaren molt estranyats, però no li van donar importància.

Les dos noies estaven a la cuina preparant uns entrepans per dinar i uns gots d'aigua per hidratar-se. Elles també notaren que el mar estava massa tranquil, però com que no eren unes expertes marineres tampoc en van fer cas.

De cop i volta quan el quatre amics estaven asseguts davant la taula, el cel és va començar a enfosquir i va començar a ploure.

-Que estrany si al cel no hi ha cap núvol! Va dir en Tom.

Encara no havia acabat de parlar quan van sentir un gran soroll a coberta, tots quatre van corre ha veure que passava. Una gran calamarsa queia sobre el vaixell, trencant totes les veles, i un gran forat negre surti del cel.

De cop i volta un vent huracanat que els feia anar d'un costat a un altre del vaixell. Els amics és van espantar tant que van demanar ajuda per radio, però aquesta no funcionava, tampoc els mòbils tenien cobertura i la brúixola que tenia el vaixell es tornava boja, sense poder trobar el nord. El pànic és va apoderar d'ells.

Un gran forat surti del mar i se'ls empassar. Els nois van perdre el coneixement i quan es tornaren en si, és trobaren entre els tentacles d'un pop gegant.

El pop era enorme de color blau amb uns ulls rojos, com si tingues sang en el seu interior, els seus tentacles eren llargs, dobles i amb unes ventoses molt fortes.

És passava el vaixell d'un costat a l'altre dels tentacles,com si estigues jugant a pilota, els nois esgarrifats no sabien com surti'ns-en. La Ruth estava inconscient a causa d'un cop que s'havia donat al cap.

La resta d'amics nomes feien que resar, tremolaven com una fulla, el seu rostre estava blanc com el paper, la por no els deixava pensar i per la seva ment passaven els records de la seva vida.

Però.... de cop i volta... unes descarregues elèctriques com si fossin llamps van espantar al pop. Era una anguila gegant que és va embolicar pel seu coll, fent que deixes anar el vaixell.

El vaixell pujar a la superfície de l'aigua encara que els amics no se'n havien adonat eren incapaços d'obrir els ulls. Ja no semblava un vaixell de vela,eren quatre fustes que flotaven a la deriva.

Quant van obrir els ulls,estaven envoltats de taurons, nedaven al seu voltant tot fent cercles. Tenien unes dents punxegudes, que de tant en tant mossegaven les fustes,tot intentant agafar-los. Ara sí, ja no tenien cap possibilitat de sobreviure, una onada molt gran se'ls empassar i els allunyà dels taurons, tots van perdre el coneixement.

La mar estava tranquil·la i al cel un sol brillant, els quatre amics despertaren i és trobaren a prop d'una illa amb aigües cristal·lines, no sabien on eren, el que tenien clar és que no estaven al Mediterrani.

Al cap d'unes hores unes petites barquetes de pesca s'aproparen a ells, parlaven un idioma estrany, eren de pell fosca i no gaire alts amb els cabells negres i rissats.

Els amics agraïts per la seva ajuda, els acompanyaren fins al poblat, allí van trobar a una ONG, els van dir que estaven a la illa de Madagascar, al oceà Índic. Els nois no s'ho podien creure, com podien haver arribat en aquest lloc?

Els quatre amics els donaren les gràcies per haver-los portat fins l'aeroport, allí agafaren un avió amb destí a Barcelona i van prometre que mai més pujarien a un vaixell.

Pseudònim: Dofí platejat