La Traïció

Capítol 23 - Aigua a la cuina

Just m'estic dormint quan em sona el mòbil: algú m'ha etiquetat en una foto d'Instagram. Deu ser en Miquel que cada dia penja una foto a l'hora de sopar. Entro a veure-la i... NO POT SER! ÉS UNA FOTO DE NOSALTRES DOS I JO SURTO DARRERE BEVENT-ME UN GOT D'AIGUA! Això és imperdonable! Decideixo escriure-li un comentari.

- "Esborra ara mateix aquesta foto o ja saps les conseqüències."

Passen cinc minuts i la foto no deixa d'aculumar m'agrades. Torno a escriure un altre comentari.

- "Si no ho fas penjaré el video. Tic, tac, tic, tac... Tens cinc minuts."

Cinc minuts més tard la foto segueix al mateix lloc. Escric un últim comentari.

- "Temps! Penjaré el video que tant t'agrada..."

De sobte veig que m'envia un WhatsApp dient-me que estava sopant.

- "Martina, no entenc res. No t'agrada la foto? Per què hauries de penjar un video meu? Espera... De quin video parles?"

- "Ja saps quin video dic, el dels peixos de plata. Esborra la foto ara mateix."

- "No, no penso esborrar la foto. Tampoc hi surts tant malament."

- "Doncs ja saps les conseqüències."

Em deixa de contestar. Em plantejo si serà bona idea penjar el video. De sobte m'arriba un missatge d'en Miquel.

- "Ets la pitjor amiga del món! Si ets una puta i no ho acceptes no és el meu problema! No em tornis a parlar mai més!"

Veig que s'ha quedat a gust. Intento contestar-li però, m'ha bloquejat? I ara com li contesto? Podria enviar-li un SMS, però no. Ja ho tinc! Penjaré una història a Instagram!

- "Si tu ets un maricón i no ho acceptes no és el meu problema."

Molt bé! Així n'aprendrà! Al cap de dos minuts veig que ell penja una altra història, a veure què ha penjat.

- "Si tu tens un trauma per no haver-te pogut acomiadar d'un ésser estimat tampoc és el meu problema."

NO. POT. SER. M'acaba de dir que tinc un trauma per no haver-me pogut acomiadar de l'avi Florenci? Em poso a plorar desconsolada. No hi ha dret. Jo no l'he atacat i ell m'ha destrossat. Miro el mòbil per veure si tinc missatges de suport de gent que es posa de part meva, però tot el contrari. Veig que l'Andrea i el Guillem, dos companys de l'altra classe, em comencen a insultar dient-me que no puc treure a algú de l'armari per venjança, entre d'altres coses.

- "Perdoneu, però heu vist què m'ha fet ell? És molt pitjor que treure'l de l'armari!"

- "Igual el seu comportament no és correcte, però tu has començat fent-ho públic. Ell només s'ha defensat."

Els bloquejo a tots dos. Si no estan de part meva són els meus enemics. Truco a la Mia per veure què n'opina de tot això.

- Hola Mia. Pots parlar? -dic fent-me la víctima-

- Sí, digues. Crec que abans s'ha tallat la trucada...

- El Miquel m'ha destrossat la vida.

- Ja ho he vist. Ja m'ho va fer a mi la setmana passada, recordes? Aquest noi no està bé del cap.

- Tu creus que hauriem d'anar a la policia?

- No, millor ho parlem amb les psicòlogues de l'institut quan hi tornem al setembre. Segurament llavors ja s'haurà quedat sol.

- No crec, la Berta segur que no l'abandona, és estúpida.

- Jo també m'he deixat de parlar amb ella. No la suporto quan el defensa. I a sobre la Clara diu que ha fet les paus amb ell i tornen a ser amics. No ho entenc...

- T'hauries de deixar de parlar amb la Clara, no et convé.

- Per sort la Lubina està de part nostre. O sigui, no de part nostra, sino en contra d'en Miquel. Com sempre, vaja.

- Perfecte, una persona que ens recolza. Ens serà útil de cara a quan el denunciem. Ja estic més tranquil·la, parlem demà!

- Bona nit, Martina.

Apago el mòbil i penso en la forma possible de destrossar-li la vida al Miquel. Ara ja té en contra a la Mia, a la Lubina, a l'Aleix, al Marc, al Xavi i a mi. Ja som sis contra dos, perquè la Clara i la Tamara no compten com a suport.

El dia següent pel matí li explico tota la pesca a la mare.

- Martina, l'hem de denunciar. Ha faltat al respecte a tota la família. Pobreta, tu, que no vas fer-li res i t'ha atacat de mala manera...

- Hem pensat en explicar-ho a les psicòlogues del centre quan hi tornem al setembre. Què et sembla?

- Perfecte. Que l'expulsin. Mai m'han agradat els teus amics. Sobretot la Berta, te'n recordes que va suspendre francès? Jo no vull que et juntis amb gent que suspèn, m'escoltes? Tu sempre amb la Mia, que és molt bona nena.

- D'acord. Et faré cas, mare.

- Ets la millor filla del món -diu fent-me un petó al front-.

Realment penso que sóc una víctima. Tothom m'ataca i jo no em puc defensar. Simplement li vaig demanar que esborrés una foto on no hi sortia gens bé. Tant li costava? Entenc que ha de penjar una foto cada dia, però aquella no. Podria haver penjat el video aquell, per què no ho vaig fer? Segur que tots ens haguéssim rigut un munt! Em vibra el mòbil: és la Mia. Ara que només em té a mi segur que és més pesada que de costum.

- Què vols Mia?

- M'he trobat a l'Aleix. Diu que volen denunciar al Miquel pel que t'ha fet.

- Què pesats! Ja faré jo el que cregui convenient! Ara li escric un missatge.

Penjo i li escric a l'Aleix.

- "Aleix, oblideu-vos de denunciar al Miquel. La Mia i jo estem maquinant un pla per acabar de destrossar-lo del tot."

- "D'acord. Com tu diguis. Si ens necessites m'avises."

Haig de pensar com li explicaré a la psicòloga tot el que m'ha fet sense dir el que li he fet jo, ja que puc tenir pitjors conseqüències per tenir un video gravat il·legalment i per un acte d'homofòbia. Intentaré fer-me la víctima màxima, així podran veure que ell és un psicòpata malvat. Adjuntaré que em va enviar una foto de la relació entre la Mia i la Clara, ell també les va treure de l'armari i no va passar res! Ara la defensora dels pobres sóc jo, i més pobreta que jo no hi ha ningú! Bé, segons com t'ho miris, la Mia està pitjor, però ella és feliç. Com jo, que tinc una vida perfecta i meravellosa. I quan acabi amb en Miquel encara ho serà més!