Miro el mòbil i veig que tinc un missatge: és el Jordi.
- "Martina, hem de parlar. Truca'm quan puguis."
Immediatament li marco. Què haurà passat?
- Hola Martina.
- Hola Jordi, tot bé? Ja no necessito passar-m'hi, però si vols puc venir en una estona.
- D'això volia parlar-te. Crec que no ens haurien de veure més.
No m'ho puc creure. La meva joguina sexual m'està deixant, ELL A MI. Això és com si en Buzz Lightyear abandona l'Andy. Segur que ha trobat una nova noia i li ha prohibir fer-ho amb mi!
- Puc saber per què dius això? -li pregunto-
- Crec que sóc homosexual. L'altre dia ho vaig fer amb un amic i vaig sentir coses que amb tu o altres noies no he sentit mai. Sento dir-t'ho així de cop, però no vull que tornem a mantenir relacions mai més, d'acord? Tu no em pots donar el que em dóna un noi.
- Ets el segon noi a qui converteixo en gai en menys de tres dies. Em faran una plaça a Sitges o a Chueca.
- No et preocupis -es riu-, no ha sigut culpa teva. Les coses venen quan menys t'ho esperes.
- Doncs que et vagi molt bé, me'n alegro molt per tu -li dic mentint-.
- Que vagi bé, Martina.
I ara què faig? Aquesta setmana he perdut un nòvio, una amiga i ara una joguina sexual. Tothom s'està allunyant de mi. Potser en Wilfredo Josué té raó i em quedaré sola. Sola, soltera i amargada. Però no em rendiré, una dona tan perfecta com jo no s'atura davant les adversitats. Li envio un missatge a la Lubina.
- Hola Lubina, podem veure'ns aquesta tarda? És urgent.
Em contesta en un parell de minuts.
- Sí, i tant. Quedem al Bar Burguer a les sis. Vindrà l'Iris.
- Cap problema -li responc-.
L'Iris és una noia d'intercanvi que va estudiar amb nosaltres el batxillerat. La família que la va acollir li va caure tant bé que van decidir adoptar-la per sempre. Crec recordar que estava estudiant dret, vol ser advocada. Amb la intel·ligència que té segur que ho aconsegueix.
Arriba l'hora de la quedada i toca vestir-se de nou. Avui no estic inspirada ni vull provocar, vull victimitzar-me. Així que em poso tota vestida de negre com si vingués d'un enterro, agafo les ulleres de sol més exagerades que tinc i un bolso petitet per ficar-hi el mòbil i la cartera.
De camí cap al Bar Burguer em truca la Berta. Què vol aquesta ara?
- Hola Martina, la Lubina m'ha dit que et pregunti si puc venir amb vosaltres al Bar Burguer.
Què passa? Que la Lubina no té opinió pròpia? Doncs no. Però quasi millor que m'ho pregunti a mi directament. En una altra ocasió li hagués dit alguna excusa per tal que no vingués, avui no. Avui vull que em vegi dolguda, totes les grans de la història han passat alguna depressió.
- Sí, cap problema. Ja estic de camí. Vine quan vulguis.
Penjo. Aixeco la vista i ja estic a la porta. Entro i em trobo a la Lubina tirant-li les cartes a l'Iris.
- Veig que t'aniran molt bé els exàmens de juny, portes temps estudiant.
- Sí, la veritat que hi dedico moltes hores als estudis. Espero que em serveixin per trobar una feina ben pagada quan acabi...
- Hola noies -dic al apropar-me a la taula-. Com va tot, Iris?
- Hola Martina, doncs bé, aquí estem mirant-nos el futur.
- Bé, per avui és tot el que et puc dir -li diu la Lubina a l'Iris-. Vols que et mirem què diuen les cartes de tu, Martina?
- I tant.
M'assento davant la Lubina. Mentre barreja les cartes decideixo explicar que ho he deixat amb l'Aitor i el Jordi.
- Collons, nena, ho sento molt -diu la Lubina mentre barreja-. No sé si t'ha sentat pitjor que et deixi l'Aitor o el Jordi. L'últim cop ja vaig veure que hi havia algú homosexual al teu entorn, però no vaig pensar que fossin ells dos...
- No et preocupis -replica l'Iris-, segur que trobes algú millor que aquests dos.
De sobte arriba la Berta. Seiem les quatre a la mateixa taula: davant meu la Lubina, a l'esquerra l'Iris i a la dreta la Berta. Em tira les cartes i comença a explicar-me què em diuen les cartes.
- Martina, veig que li donaràs una volta a la teva carrera professional. Estàs pensant en deixar els estudis? Vols posar-te a treballar?
- Coi, és veritat! No us he dit que he deixat la universitat. I sí, estic esperant a que em concedeixin un "crèdit" per treballar de la meva passió: pintar ungles.
- Sento no poder ser una futura clienta teva, ja saps que no tinc ungles -diu la Lubina lamentant-se-. Bé, continuem. També veig que coneixeràs una persona que serà molt important a la teva vida. Aquest no veig que sigui homosexual, com a molt bisexual. Vé d'una família adinerada, treballa al sector de la sanitat, és un bon partit.
- Perfecte! Així podré refer la meva vida quan abans millor. Veus alguna cosa més així interessant?
- Veig que volies anar a un concert, però quan vagis a comprar les entrades ja no en quedaran.
- Volia anar al concert de la Raini Rodríguez, vé a Madrid al setembre. Sóc la seva fan màxima. No vull quedar-me sense escoltar el seu temacle "Quinceañera".
- Bé, això és tot el que puc dir-te de bo. Com a cosa negativa veig que la teva salut empitjorarà de cop en breu. No veig si és una malaltia o un accident, sinó que serà tot molt ràpid. Potser és aquí on conèixes aquest noi del que t'he parlat.
- Segur que no és la pallissa de l'alemany d'ahir a la nit?
- No, allò és el passat. I jo veig el futur. A part d'això, res més. Menja més verdura i fes esport un parell de dies a la setmana.
Passen les hores mentre la Lubina li tira les cartes a la Berta i li llegeix les mans a l'Iris. Em demano una cola a la barra. Me n'adono que el cambrer és nou, i a sobre està bastant bo.
- Hola reina, què et poso?
- Em poses una cola, si us plau?
- Ara mateix -em guinya l'ull-.
Me la bec d'un glop davant d'ell per fer-me la femenina.
- Puc demanar-te el telèfon? -li dic fent-me la valenta-.
- Ho sento, però tinc parella. En concret, aquesta noia que està aquí asseguda -senyala a l'Iris-.
- L'Iris? -pregunto sorpresa-.
- La conèixes? I a sobre t'atreveixes a entrar-me? Tu estàs una mica desesperada, no?
Quina vergonya! Li acabo d'entrar al xicot de la meva amiga. No passa res, li desitjo el millor. M'acomiado de les noies i marxo cap a casa. Ja quasi són les nou de la nit, el temps passa volant quan t'ho passes bé.
Estic entrant per la porta quan rebo un missatge de l'Iris.
- "No has pagat la cola. El Kevin m'ha dit que li has entrat. No passa res. Però fes-me un bizum."
Li faig el bizum, l'últim que vull són problemes amb ella. Sóc una desgraciada.
आप पढ़ रहे हैं
La Traïció
किशोर उपन्यास"La Traïció" relata la vida de la Martina, una noia de 20 anys que no troba el seu lloc al món.
