Avui ha arribat el gran dia: he quedat amb l'Andra, una amiga que he conegut per Instagram. Crec que he d'explicar com ens vam conèixer, és una història llarga. Em va comentar una foto dient que era preciosa la meva samarreta. La vaig obrir dient-li que era una envejosa i que no li pensava dir d'on era. Al final ens vam fer amigues, no sé per què exactament. En veritat la història no és tan llarga, potser sóc una exagerada.
Hem decidit que aniré a passar la nit a casa seva. Em faré passar per una estudiant portuguesa d'intercanvi del seu institut. Sí, estem a juliol, m'ha agradat tant Castelldefels que he decidit quedar-m'hi a viure. Faig la maleta amb un munt de roba, ja que no sé què farem aquesta nit. Abans de marxar aviso a la mare.
- Mare, aquesta nit vaig a dormir a casa de la Berta.
- Molt bé, filla. Que us ho passeu molt bé!
Surto per la porta i agafo un taxi per anar a la platja. Podria haver agafat el tren, però això és de pobres. En arribar pico al timbre i veig sortir una noia alta rossa amb rínxols: és l'Andra!
- MARTINA! QUINES GANES TENIA DE CONÈIXE'T!
- ANDRA! JO TAMBÉ, TIA! -li dic mentre ens abracem-
- Has arribat bé? El tren et deixa a menys de cinc minuts de casa meva.
- He vingut en taxi, el tren fa olor a immigrant.
- TOTA LA RAÓ! La meva germana estudia a la Ramon Llull i diu que allà per sort hi ha pocs immigrants. T'imagines estudiar a la pública?
- Això és taaaaaan de pobres!
Entro a casa seva i m'hi trobo un gat, el qual procedeixo a acaronar.
- Es diu Bigotis. Fa un parell d'anys que el tenim. És bastant carinyós.
- M'encantaria tenir un gat, però em van regalar la setmana passada una gossa, la Yesi.
- Yesi? Quin nom més lleig. Sembla que li hagi posat un nen de nou anys.
- El meu germà, que és subnormal. A vegades desitjo ser filla única.
Entrem a la seva habitació. És tota de color rosa, amb enganxines de cavalls per les parets.
- T'agraden els cavalls? -li pregunto-
- Sí! És el meu animal preferit! La meva tieta Consol en té un en una granja i sovint hi vaig a muntar-lo.
- Quina enveja, tant de bo pogués tenir un cavall jo també...
- Podem anar a la granja demà al matí, si vols.
Escolto com algú entra per la porta de casa, deuen ser els seus pares.
- Merda! Andra, què els hi has dit als teus pares?
- Els hi he dit que ets portuguesa i que ens vam conèixer a l'institut.
- Espero que no em preguntin res perquè no parlo portuguès...
De sobte entra el seu pare a l'habitació.
- Hola Andra, bonica. Veig que ja ha vingut la teva amiga Luziña -em mira-. Como vai você? Você gosta de Castelldefels ou prefere Lisboa? Ou talvez você seja do Porto?
No estic entenent res del que m'està dient aquest senyor. Així que li dic les úniques frases que sé en portugués.
- Meu bem, ouve as minhas preces. Peço que regresses, que me voltes a querer. Eu sei que não se ama sozinho. Talvez, devagarinho, possas voltar a aprender.
- Andra -diu el pare sorprès-, aquesta noia m'acaba de cantar Amar pelos dois d'en Salvador Sobral. Tu creus que està bé del cap?
- És de Ponta Delgada, de les Açores. Potser no t'ha entès, com tu parles un portuguès brasileny...
- Pots venir un moment a fora? Hem de parlar.
L'Andra i el seu pare surten de l'habitació. Crec que se n'ha adonat que no sóc portuguesa, tot i que he cantat com un àngel. Els escolto cridar al passadís.
- QUI ÉS AQUESTA NOIA? DE QUÈ LA CONÈIXES? QUÈ FA A CASA MEVA?
- ES DIU MARTINA! LA CONEC D'INSTAGRAM! ÉS AMIGA MEVA!
- I PER QUÈ EM MENTEIXES? -li diu mentre li fot una bufetada-
- NO M'AGREDEIXIS MENTRE HI HA UNA CONVIDADA A L'HABITACIÓ!
Surto de l'habitació amb la maleta.
- Disculpeu, crec que me'n vaig cap a casa. No vull molestar.
- FORA DE CASA MEVA! IMPOSTORA!
Surto de casa i vaig cap al tren, no em queden diners com per pagar un taxi. Truco a la Lubina a veure si puc passar la nit a casa seva. Ah, no, espera, si estem enfadades! Li hauré de demanar disculpes. Li marco.
- Hola Luby, com va tot?
- No em tornis a dir Luby mai més, el meu nom és Lubina Stefania. Lubina pels amics. Què vols tu ara? Estic enfadada amb tu.
- Puc venir a dormir a casa teva? Havia quedat amb l'Andra però el seu pare ens ha enxampat. I no vull tornar a casa perquè sinó la mare pensarà que no tinc amics. Et demano perdó pel que va passar l'altre dia.
- D'acord, pots venir a casa. Quan arribis m'avises.
Baixo del tren i vaig cap a casa la Lubina. De camí cap allà m'hi trobo al Professor Lutecio, son pare.
- Bona tarda professor! Avui em quedo a dormir a casa seva. Ho he parlat amb la Lubina, suposo que no li importa.
- En absolut! Sempre ets benvinguda a casa nostra.
En un no res arribo a casa la Lubina. Pico al timbre i pujo al seu pis, viu en un primer.
- Hola Lubina, puc passar? M'he trobat al teu pare i m'ha donar permís per quedar-m'hi.
- Sí, endavant, passa.
- Què tens per sopar? Em moro de gana...
- He fet un plat especial de la família: fideus bullits a la sal. És una recepta molt complicada de fer ja que s'han de deixar els fideus bullint durant sis hores amb el foc al mínim, alhora que li vas afegint cent-cinquanta grams de sal cada mitja hora. Queden una mica salats, però estan molt bons.
Després de deixar la maleta a l'habitació em serveixo una ració de fideus bullits a la sal. Tal i com els provo se'm seca la boca a l'instant: ESTAN MOLT SALATS!
- Lubina, aigua, si us plau.
- No pots beure aigua mentre menjes fideus bullits a la sal, has de mossegar un tros de taronja. Són les normes de la família...
- Doncs dóna'm una taronja ara mateix!
Després de menjar-me vuit trossos de taronja el meu estómac estava a punt d'explotar. Vaig anar directe al lavabo i, efectivament, tenia diarrea explosiva. Aquell menjar fastigós m'havia destrossat per dins.
- LUBINA! TRUCA A EMERGÈNCIES! -li dic des del lavabo-
- QUIN ÉS EL NÚMERO D'EMERGÈNCIES? -escolto des de la cuina-
Acte seguit em desmaio, fruit de la deshidratació provocada pels maleïts fideus.
Em desperto al llit supletori a l'habitació de la Lubina, és de nit. Per sort, tot ha sigut un ensurt. La meva vida segueix sent igual de meravellosa que fa cinc hores.
YOU ARE READING
La Traïció
Teen Fiction"La Traïció" relata la vida de la Martina, una noia de 20 anys que no troba el seu lloc al món.
