La Traïció

Capítol 13 - Al carrer

No em puc creure el que acabo de veure: en Wilfredo Josué i la mare per televisió acusants de narcotràfic i culpables de la mort del meu germà Martí i la gossa Yesi.

- Martina -em diu la Berta girant-se-, això és veritat? Ta mare és narcotraficant?

- No era comercial de diademes? -em pregunta la Lubina-

- I el teu germà es va suïcidar per culpa de la teva mare? -qüestiona l'Iris-

- Van matar la gossa Yesi sense tenir cap malaltia? -comenta la Clara-

- I a sobre van trobar un magatzem ple de droga a les afores de la ciutat -acaba de rematar la Gemma-.

No sé què dir. Estic paralitzada. M'aixeco i surto del Bar Burguer el més de pressa possible. Vaig cap al cementiri, l'únic que vull ara mateix és veure la tomba del meu germà per parlar amb ell.

- Martí -dic acaronant la tomba-, de debò que no puc més. Sé que sóc una persona forta, que puc amb tot això i més, però ara mateix necessito parar. Estic a punt de cometre el mateix error que vas cometre tu de treure't la vida per tal que tot s'acabi, però no puc deixar la família sense descendència. I haig de treure a la mare de la presó. Haig de ser forta...

Rebo un missatge d'SMS: és el Banc Sabadell.

- "Bon dia. Hem passat el rebut de la hipoteca de la Sra. Sofia, però degut a que no hi ha prou efectiu en el compte corrent procedirem al desnonament la propera setmana. Té un deute pendent de 1.260€. Restem a la espera del pagament o s'iniciarà el termini d'execució de l'immoble."

No pot ser, no hi havia pensat en la hipoteca. Haig de treure a la mare de la presó com sigui. Truco a la Laura per veure si ha avançat en res.

- Hola Laura. Has vist les notícies? Estic destrossada. A sobre el banc em vol desnonar per impagament de la hipoteca. Què faig?

- Martina, tranquilitzat. Ta mare sortirà de la presó. En dos dies és el judici, i he aconsegui convèncer-la per tal que declari en contra d'en Wilfredo Josué. Tranquil·la, tot anirà bé.

Sento que el cor em comença a anar més a poc a poc. Veig la llum al final del túnel.

- D'acord, moltes gràcies per la teva ajuda. Cal que vingui al judici?

- No, el que hauries de fer és anar a la presó de Wad Ras dilluns al vespre per recollir a ta mare quan surti. Segurament en aquell moment es descongelin els comptes, haureu de pagar la hipoteca immediàtament.

- Perfecte, seguim en contacte.

Camino cap a fora del cementiri. M'hi trobo a la Lubina esperant-m'hi a la porta.

- Martina, sento molt el que ha passat. No sabiem tots els problemes que tenies a sobre. Vull dir-te que he mirat la meva bola màgica i he vist que ta mare sortirà de la presó en breu. Els problemes econòmics es solucionaran també. Però vigila amb una persona llatina del teu entorn, entenc que en Wilfredo Josué, t'intentarà atacar per no haver-lo tret de la presó. Vés amb compte.

- Gràcies, Lubina. Tu sí que ets una amiga de debò.

- Vols que anem a donar una volta i parlem?

- Sí, em vindrà bé. T'explicaré tota la veritat sobre la meva vida.

Començo a explicar-li el negoci de la droga de la mare, l'assassinat de la Yesi, el suïcidi del Martí, entre d'altres. Veig que no es sorprèn en absolut.

- Espera -li dic-, tot això que t'estic dient ja ho havies vist abans? Ja ho sabies?

- Sento dir-te que sí. Però mai li he dit res a ningú. He seguit amb la mentida del negoci de les diademes perquè entenia que era un tema delicat com per explicar-ho.

- Gràcies per haver-ho comprès. Espero que tot això pugui quedar entre nosaltres.

- Per descomptat. Bé, me n'haig de tornar al Bar Burguer, que les noies segueixen allà jugant al pòquer. Vols venir?

- No, millor no. Me'n torno a casa, abans no me la tregui el banc.

Torno cap a casa i em trobo la veïna jubilada a la porta. Intento ignorar-la però em comença a parlar.

- Tu ets la filla de la narcotraficant? Escòria! Està molt bé a la presó! No fa més que destruir famílies la droga aquesta.

L'ignoro. M'hi hauré d'acostumar a aquesta mena de comentaris a partir d'ara. Entro al lavabo i em prenc unes poques pastilles de Diazepam, amb una mica de sort em quedo morta al llit fins el dia del judici.

Efectivament he dormit durant dos dies. Tinc el cap com un timbal. M'aixeco i miro el mòbil: tinc una trucada perduda de la mare. Li marco a l'instant.

- Hola mare, estava dormint. Com ha anat el judici?

- Martina, sóc lliure. Pots venir a buscar-me a Wad Ras? Surto en dues hores.

- Sí, i tant. Ara mateix surto.

Com portava dos dies sense dormir em faig una truita com sempre per dinar. Em poso la roba més maca que tinc per tal que la mare vegi que estic sana mentalment tot i els problemes que tinc. Surto de casa i agafo el tren que, per sort, funciona. Sortint del tren de camí a l'estació em trobo a la Fàtima.

- NARCO! NARCO! -comença a cridar-me- VIGILEU QUE AQUESTA NOIA ÉS NARCOTRAFICANT!

Tothom es gira per mirar-me, així que decideixo atacar-la.

- UNA MORA! UNA MORA! VIGILEU QUE EXPLOTA!

Continuo caminant com si res hagués passat. En arribar a la port de la presó m'hi trobo a la mare amb una maleta. Espero que no estigui plena de droga un altre cop.

- Mare, t'he trobat molt a faltar. Gràcies a la Laura que ets lliure.

- Hola Martina -diu molt seca-.

- No estàs contenta de ser lliure?

- Sóc lliure, però he perdut un fill, el que més estimava.

- Gràcies per recordar-me que vaig ser un accident fruit d'una nit de sexe salvatge amb el Magí. Som-hi, anem cap a casa. Però abans hem de passar pel banc a pagar la hipoteca si no vols que ens desnonin la setmana vinent.

- Vull anar a veure en Wilfredo Josué. Fa un mes que no en sé res d'ell. Ara que sóc lliure hem de fer el possible per treure'l de la presó.

- Acabes de dir al judici que ell va decidir matar la gossa i, indirectament, al Martí. I has dit que al negoci de la droga és ell qui figura com a propietari del magatzem. Serà complicat treure'l amb totes les proves que té en contra.

- Faré el possible, és l'única persona que m'importa ara mateix.

Perfecte. Tot un mes desitjant treure-la de la presó per tal que em recordi constantment que no m'estima ni em valora. Sóc una desgraciada.