La Lubina i la Berta surten de casa, la segona bastant trista, ja que s'ha assabentat que el seu xicot, l'Andrew, li posa les banyes amb la Toyota, una amiga del grup. Una amiga que, evidentment, la farem fora i li farem el buit de la forma més extrema possible. Un cop marxen em torno a quedar sola amb els meus pensaments. Entro a l'habitació del Martí, encara olora a la seva colònia barata. Em poso a plorar uns segons, però després recordo que he de ser forta. Per sopar em faig el meu plat estrella: truita de dos ous amb formatge. Mentre sopo m'arriba un SMS al mòbil
- "Benvolguda Martina: ja estan disponibles les entrades pel concert de la Raini Rodríguez. Entra a TicketMaster no sigui massa tard! T'hi esperem el 30 de setembre al WiZink Center de Madrid!"
Ostres! És veritat. Haig de comprar les entrades pel concert, però amb quins diners? Si encara no m'han pagat el sou del bar i els comptes segueixen congelats. Recordo que l'Anna, la meva enemiga, té diners a rabiar. Potser m'hi podria arrossegar una mica per veure si em deixa els 350€ de l'entrada... Decideixo trucar-la.
- Hola Anna. Puc parlar amb tu?
- Si vols saber res de la Fàtima no t'ho penso dir. Està molt enfadada amb tu.
- De la Fàtima no en vull res. Et necessito a tu. Mira, sé que nosaltres no hem sigut mai amigues, però necessito que em deixis 350€. Prometo que t'ho tornaré tan aviat pugui, segurament la setmana vinent.
- I per què t'hauria de deixar diners? Digues, per què els necessites? Què tens tan urgent?
Començo a pensar què li puc dir per justificar la despesa. Evidentment no li puc dir que es tracta d'un concert, així que li dic que és per una bona causa.
- La meva amiga Lubina ha de pagar una multa a Abogados Cristianos, sinó la ficaran a la presó. I a mi no em queden diners fins que no cobri la setmana vinent. Si us plau, tu ets rica, ets l'única que em pot deixar aquests diners...
- D'acord, t'ho deixo amb una condició: em retornaràs 400€.
Serà cabrona! Però he d'acceptar, no tinc més remei.
- Accepto. Fes-me el bizum quan abans millor.
Penjo. Entro a la pàgina per comprar les entrades. Només en queden 200 de 10000! M'haig d'afanyar o em quedaré sense veure la meva cantant preferida. Per desgràcia, no arribo a temps, s'han exhaurit les entrades. Em poso a plorar. Hagués venut tota la droga del magatzem per poder comprar una sola entrada!
De sobte trobo la solució a tots els problemes de la família: haig de vendre tota la droga per tenir suficient per la fiança de la mare! Surto corrent cap al magatzem i me'l trobo buit. ENS HAN ROBAT TOTA LA DROGA! Em començo a posar histèrica. Qui ha pogut ser? No tenim càmeres de vigilància, no puc saber qui ha sigut. Torno cap a casa sense cap esperança de treure la mare abans del judici. M'estiro al llit i intento dormir.
Pel matí miro el mòbil i hi trobo un missatge de la meva tieta Maria.
- "Hola Martina, truca'm quan abans millor. És molt urgent."
La truco al moment.
- Hola Maria, què ha passat?
- Martina, seu a una cadira que el que t'haig de dir és bastant greu.
- M'estic començant a preocupar -li dic mentre m'assento-.
- Fa un parell de dies van fer una redada a la zona on ta mare té el magatzem amb la droga. Els gossos van ensumar la marihuana i van decidir entrar-hi. Han requisat tota la droga, valorada en més de dos milions d'euros. He fet el que he pogut per evitar-ho, però no em van avisar per a la missió, ja que sempre hi poso traves per no anar a aquesta zona.
No m'ho puc creure. Què farem quan la mare surti de presó? Com guanyarem diners un altre cop si hem perdut tot un magatzem? Em poso a plorar de la impotència.
- No hi ha dret... La mare es guanyava els diners honradament venent droga de qualitat.
- Ho sé... A partir d'ara s'haurà de dedicar a quelcom menys arriscat. T'haig de penjar que ve el meu cap, ens veiem.
Penja. Estic més enfonsada que fa cinc minuts. Engego la ràdio per animar-me, està sonant Super Bass de la Nicki Minaj. Em poso a moure el cul com una boja, ja no estic trista sinó motivada per afrontar els nous problemes de la vida. Surto de l'habitació i baixo al Mercadona a comprar la colònia que tingui una olor ben forta per tal que neutralitzi les pudors de la gent del meu voltant. Després vaig cap a la farmàcia a comprar un parell de paquets de Sertralina pels nervis.
- Ho sento nena, això necessita recepta. No et puc vendre un medicament tant fort.
- Senyora, de debò que les necessito.
- Hauries d'anar al teu metge de capçalera.
Surto de la farmàcia i vaig cap al Bar Burguer. Els dissabtes sempre quedem allà la Lubina, la Berta, l'Iris i jo per esmorzar. Crec recordar que avui també venen la Clara i la Gemma. Aquestes dues formen part del nostre grup, però sempre van per separat. Entro al bar i me les trobo a totes assegudes esmorzant una torrada i un suc de taronja, ja que la Berta és intolerant a la lactosa i ens solidaritzem amb ella.
- Bon dia noies! -dic a l'entrar saludant-les-
- Bon dia Martina! -diuen totes a la vegada-
- Kevin, em poses una torrada d'alvocat amb una mica d'oli d'oliva juntament amb un suc de taronja? -dic dirigint-me al meu ex-company de feina i parella de l'Iris-
- Ara mateix t'ho porto.
M'assento a la taula i li pregunto a la Berta com porta les banyes que li van caure ahir a la nit.
- La veritat que no ho porto gens bé. Ahir vaig trucar a l'Andrew i el vaig deixar. Es va quedar bastant sorprès de que me n''hagi assabentat dels seus amors prohibits, es pensa que sóc imbècil. I a la Toyota li vaig escriure un text dient-li que no volia ser amiga seva mai més.
- L'Andrew t'ha canviat per la Toyota? -pregunta la Clara- Jo ja veia que la mirava molt a classes de piano, però no m'esperava que estiguessin junts.
- Noies, mireu la televisió! -diu la Lubina assenyalant el petit televisor del bar- Martina, aquesta no és la teva mare?
De sobte apareix la meva mare i en Wilfredo Josué al telediari amb el titular "Dos famosos narcotraficants del Baix Llobregat són detinguts pel suïcidi del seu fill i l'assassinat de la gossa de la família". Em vull morir. Ara tothom sap que ma mare és narcotraficant. Sóc una desgraciada.
YOU ARE READING
La Traïció
Teen Fiction"La Traïció" relata la vida de la Martina, una noia de 20 anys que no troba el seu lloc al món.
