La Mireia espiava el veí que sortia de casa arrossegant una gran bossa negra. No havia conegut mai ningú tan metòdic i puntual. La dona aixecava el cap i comprovava les busques del rellotge que tenia damunt del frigorífic: "Les nou". Feia un any que aquell home havia ocupat la casa abandonada d'enfront, situada tot just al centre d'una urbanització de cases clonades de planta baixa i tres metres de jardinet al voltant.
Ella hi havia parlat un parell de vegades i només va poder esbrinar que era solter, que es deia Víctor, que treballava de comercial i que tenia passió per les flors. La Mireia va intentar més contactes, i va adonar-se que tenia unes mans càlides...
Però el senyor Víctor l'esquivava. Aquell home devia ser pianista. Aquells dits llargs, expressius, eren d'artista, segur. El veí només alterava la rutina el diumenge. Al matí encenia la llar de foc. La Mireia sotjava la columna negra projectada pel fumeral. Després, el senyor Victor es passava les hores xiulant mentre cuidava les flors del jardinet.
INSTRUCCIONS
Feu un comentari a sota i escriviu-hi un final, de 200 caràcters com a màxim. Teniu de termini fins al 16 de juny.
Andreu Carranza triarà els 3 millors finals i les persones premiades anireu a sopar amb ell, on podreu contrastar opinions de la vostra proposta, parlar de tècniques d'escriptura...