Encara no havia sortit el sol quan una polsosa furgoneta blanca s'enfilava cap al Remei per la carretera que serpentejava vora la serra.
Dins hi anaven: Anna Martínez (Arqueòloga), Antoni Fernàndez (expert en Arqueologia del museu d Barcelona), Joan Casanova (Arqueòleg amb la carrera novament acabada) i la Rosa Foix (Arqueòloga en pràctiques) que venien del Museu de les terres de l'Ebre, assabentats pel llibre del Canonge Matamoros de la possible existència d'un poblat ibèric a la Moleta del Remei.
En arribar-hi aparquen la furgoneta sota els pins, descarreguen els estris i comencen la pujada serra amunt, entre pedres i argilagues.
En arribar dalt, es troben una zona plana coberta de vegetació entre la qual es deixen veure algunes pedres. La seva intuïció els diu que aquelles pedres podien ser les restes d'alguna antiga paret d'un poblat perdut, per la qual cosa decideixen començar a treballar en aquella zona. El primer que fan és tallar les males herbes per desbrossar l'espai on havien d'excavar.
Netejada la zona es fan grups de treball: un, format per Joan i la Rosa; i l'altre, per l'Anna i l'Antoni.
Mentre que l'Anna i l'Antoni rasquen lleugerament el sòl i n'aparten la terra. La Rosa i en Joan amb cabassos la van retirant de la zona revisant si hi troben alguna resta ceràmica.
Així passa tot el matí, fins que paren per dinar. De tarda, reprenen la feina i quan en Joan, amb un cabàs ple de terra, es desvia del camí per deixar passar la Rosa que portava els pics, el seu peu esquerre s'enfonsa al terra fins el genoll, penetrant dins d'una cavitat no massa fonda. La Rosa l'ajuda a sortir del forat i en Joan li diu:
–He tocat amb el peu alguna cosa rodona que sembla treballada per l'home! La Rosa crida els companys, que portaven les ferramentes i començaven a excavar.
Tots estan emocionats pendents de què serà el que s'amaga dins d'aquell lloc. Un cop havien tret la terra superficial, hi excavaven amb les mans. L'Antoni va poder identificar un objecte de forma esfèrica i, amb molt cura, va procedir a treure'l.
Un cop tret l'objecte, van veure que era de pedra, d'una longitud de aproximadament mig metre i un gruix de 10 centímetres, però la terra enganxada que hi havia no els deixava veure clarament de què es tractava, encara que ben bé podia ser una figura.
L'Anna va anar a buscar aigua per netejar-la. Un cop ben neta se n'adonen que és una escultura humana que representa un home amb una espasa. La qual cosa els fa suposar que es podria tractar d'una figura d'un guerrer iber.
El fet de trobar-lo soterrat els fa pensar que podria tractar-se d'alguna ofrena funerària dedicada a algun valent soldat d'aquella època.
Ara, als nostres amics arqueòlegs se'ls plantejava un interessant repte: Iniciar les excavacions en aquella zona per mirar de descobrir si allí hi havia ubicat l'antic cementiri del poblat de la Moleta del Remei.