No podia tornar a muntar a aquell infern amb rodes, ja ho havia passat prou mal, necessitava desfer-me de la grangera. De sobte la xica va eixir de la tenda, pensat i fet em vaig dirigir a ella. Li vaig explicar que havia arribat allí fent auto-stop i li vaig demanar si seria tan amable de que la deixara acompanyar-la. Em va dir que no hi havia cap problema. Però abans vaig anar a donar-li les gràcies a la grangera, malgrat tot no era un maleducat. Li vaig dir que em quedava allí, que moltes gràcies i li vaig tornar la camisa, ella em va dir q me la regalava, jo vaig insistir en tornarli-la, no pensava quedar-me amb eixe drap pudent i vomitiu. Ella es va quedar molt pagada i se'n va anar.
YOU ARE READING
Ens veurem a l'infern
Short Story"Ens veurem a l'infern", només pel que ha fet, ell viu ja a l'infern en vida. Allí hi serà, viu o mort.
