Ens veurem a l'infern

Gens good

Quan va desapareixer al mar, vaig pegar mitja volta i torní cap al cotxe, calia desfer-me'n d'ell quant antes, estava plagat de proves. Vaig muntar al meu Seat blavet, al qual li tenia molta estima, era el primer cotxe que vaig tindre, deu anys de servici, engeguí el motor de seguida, no hi havia temps per perdre. A la ràdio, sonava "I feel good", enfadat vaig apagar-la d'una rabinada, obviament no em sentia gens "good". El cotxe quedà en silenci, vaig circular una estona sentint sols els meus pensaments, eren horribles, els sentiments de culpa m'envaien no podia soportar-ho més. Vaig tornar a engegar la ràdio, necessitava deixar de pensar per una estona, distreure'm. Ara sonava "On my own". M'hi vaig sentir identificat, realment estava sol a allò, vaig apartar aquell pensament de la meua ment i em vaig deixar emportar per la música, en un moment havia passat de voler estampar el cotxe contra el primer arbre que vegera a cantar i tocar el tambor amb el volant com un boig. En fi, el que fa la música. Sense adornar-me vaig anar relaxant-me, ja no pensava en res, quan vaig tornar en mí m'adoní que circulava a 200 quilòmetres per hora, i tenia l'accelerador xafat completament, vaig reduïr la marxa deseguida, no em convenia cridar així l'atenció.