Ens veurem a l'infern

Infern amb rodes

Passaren diversos cotxes, ningún d'ell em recollí, en part ho comprenia, siguent les hores que eren i descamisat jo tampoc m'havera recollit. Per fi un de tants que passava, una camioneta parà. Pareixia vella i prou destartalada, era taronja, amb la xapa molt descolorida, vaig correr cap a ella, no m'inspirava molta confiança, pero era l'única que havia parat i no hi havia més per on triar. Dintre hi havia una dona, major d'uns 60, amb el cabells tintats de ros, vestida amb un jupetí i un barret de grangera, a la boca tenia una espiga, i mentre la mastegava em preguntà que on em dirigia. Em va preguntar que m'havia ocorregut i per que anava descamisat, obviament li contí una trola. Va tirar la mà cap a les meues parts baixes i quan creia que anava a clavar-me mà vaig veure que en realitat anava a obrir la guantera i va treure una camisola blanca, plena de taques i forarts, que més que blanca pareixia marró. Debia ser la talla XXL, no tenia etiqueta pero tenia tota la pinta, em va dir q me la posara, em feia prou de fàstic però per no fer-li el lleig me la vaig posar, aquell drap feia olor a cabra i em van vindre unes arcades espantoses, la grangera s'adonà i m'oferí un poal per bossar, aquell poal feia encara pitjor olor i va acabar de rematar la feina. En un moment les meues entranyes quedaren buides i el poal ple fins a dalt. Això feu que l'aroma de la camioneta anara a pitjor, però ja no em quedava res més per treure.