El Clan de les Lleones

Capítol 32: Wendy Luxor?

Ja havien arribat a Piccadilly Circus, però allò només havia empitjorat les coses. Allà per on passaven, els dracs se'ls tiraven al damunt i no hi havia rastre de cap altra lleona. On redimonis d'havien ficat?

No tenien temps de pensar en allò, havien de fugir. S'havien pujat a les teulades dels edificis, era més fàcil evitar els atacs. Per fi, a la llunyania, es veia Regent's Park. Si aconseguien arribar allà tindrien possibilitats de sobreviure. Es podrien amagar entre la vegetació i sortir ràpidament de la ciutat.

L'Isis va accelerar el pas i va mirar la seva germana, que s'havia quedat una miqueta endarrerida. Li va fer un gest perquè anés més de pressa. Ella ho va fer, sense pensar que estava deixant les esquenes desprotegides.

Els dracs van intentar aprofitar l'oportunitat. Un salt fet des de la teulada adequada i eren damunt seu, però abans no poguessin arribar a tocar-la, ella va girar i va donar-los un cop de peu, tot llençant-los per la vora. Va continuar corrent, sense mirar el seu destí.

Van aterrar darrere l'entrada enrajolada de Regent's Park. Van seguir corrent fins a endinsar-se en la vegetació. Amb prou feines hi havia uns pocs arbres i arbustos; no les mantindrien amagades gaire temps. No s'havia imaginat el parc així, la Wendy.

Tot i així, l'Isis es va prendre la llibertat de recuperar l'alè. No va tenir temps de gaire més. La Wendy es va posar a la defensiva un altre cop, en menys d'un segon un munt de dracs van saltar la tanca i van córrer cap a elles.

El primer drac es va abalançar contra la Wendy, ella el va esquivar amb total facilitat. Després del Matt, petit i àgil, semblaven elefants podent envestir només en una direcció. El següent va anar directe contra l'Isis. Ella es va preparar, encara tenia forces per lluitar, però llavors...

Es va fer la llum, un munt de focus van il·luminar el lloc on es trobaven i milions de lleones van aparèixer del no res. En menys de 5 minuts els dracs partien en retirada. Un parell de cossos deixats enrere. Havien caigut en una trampa.

Totes les lleones, rostres sense cara, van crear un cercle al voltant de les dues noies. La Wendy tenia encara la ferida greu al costat, però d'alguna manera ja quasi no la notava, igual que el fred pinçant de Londres. L'Isis, per la seva banda, estava ferida més d'orgull que d'una altra cosa. La va mirar fredament, esperant una disculpa.

- Que jo recordi tu has estat tan estúpida com per caure en una trampa i jo t'he salvat. Un mínim de gratitud.

- Com pots pensar en matar amb tanta sang freda, i algú que és el teu germà?

- NO ÉS EL MEU GERMÀ!

- Us vau criar junts, no hi ha almenys un sentiment? O tot va ser mentida per a ell també?

- Calla! Estas delirant!

Es va apropar per a tallar les paraules que amenaçaven amb sortir de la boca de la Wendy. Totes les lleones veien la tensió que hi havia entre les noies. D'alguna manera cap semblava voler trencar la discussió. Per sort, van arribar els pares.

L'Isis no estava tan contenta. Va trencar l'abraçada immensament ofesa.

- No la reconfortis! És una traïdora!

- Isis, ja ho hem parlat. Només és una nena, no entén encara moltes coses. Pot cometre errors.

- Però... tu ho has sentit! Ha tingut l'oportunitat i no l'ha matat! L'ha protegit! —va dir l'quasi plorant.